Docentes en tránsito

Els docents estem en trànsit. En trànsit entre l’instructor que vam ser I l’educador que hem de ser; entre la confiança que atorga una autoritat institucionalitzada I la vulnerabilitat que suposa haver de guanyar-se diàriament el respecte de l’alumnat; entre la defensa d’una cultura hegemònica i la necessària sensibilitat vers altres cultures i maneres de pensar; entre la còmoda objectivitat dels llibres de text i la convulsa realitat virtual d’Internet.

En aquest trànsit, és fàcil perdre’s, naufragar en l’intent i abdicar de compromisos i responsabilitats. Ja no resulta possible ser només un químic que ensenya la seva ciència, o un mentor que modela uns valors, o un tutor que canalitza els impulsos, o un mediador que soluciona els conflictes. Cal ser-ho tot. Construir versions d’un mateix per ajustar-se a cada context, a cada classe, a cada claustre de professors, a cada família, a cada alumne. Impossible? No. Com succeeix als dotze relats –anomenem-los casos— que s’analitzen en aquest llibre, els docents podem ser –i tots ho hem estat en diferents ocasions—exigents i tolerants, innovadors i conservadors, reglamentistes i indulgents, obstinats i flexibles, i molts etcèteres. La clau està a quan, per què i per a què ser una o altra cosa.