Didáctica de la lengua, multimodalidad y nuevos entornos de aprendizaje

Aquest treball de recerca-acció presenta l'experimentació d'una seqüència didàctica amb l'aplicació Telegram en forma de lliga de debat per a la millora de les habilitats argumentatives de 12 estudiants de secundària. Es va observar l'evolució en la quantitat i la qualitat d'arguments i marcadors discursius emprats en els debats mitjançant una anàlisi qualitativa. Es va trobar que els estudiants van millorar la seva competència discursiva només en els tipus d'arguments, mostrant amb això la dificultat de l'ús de marcadors. Un qüestionari tipus TAM va revelar que l'experiència didàctica amb Telegram va tenir efectes positius en aspectes cognitius, afectius i socials de l'aprenentatge.

Amb la mirada posada en la formació acadèmica, l'objectiu d'aquest treball és identificar les mancances o obstacles que aprecien els professionals en la pràctica laboral de la modalitat de traducció a la vista en la combinació eusquera-castellà. Per això, es realitza una enquesta sobre les seves actituds i percepcions en relació amb la formació que han rebut per a l'exercici de la seva professió. Els resultats evidencien la necessitat d'una preparació acadèmica que abordi de manera específica el desenvolupament de les capacitats que comporta aquesta modalitat.

L'objectiu principal d'aquest estudi és informar sobre la freqüència d'ús i tipus de recursos TIC i intel·ligència artificial (IA) per a la redacció i revisió de treballs acadèmics per part de l'estudiantat de llengües de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València. Van participar 101 estudiants que van emplenar un qüestionari, en xarxa. Els resultats mostren que l'ús que fan de les TIC i la IA és bastant inferior al que caldria esperar, ja que només el 22% utilitza correctors de text, per exemple, i a penes un 5% utilitza algun tipus d'eines d'IA.

L'argumentació en els processos de transposició didàctica és una tasca essencial en la didàctica de la llengua. Per resoldre les dificultats cognitives sorgides en relacionar la teoria amb les activitats, l'objectiu d'aquesta recerca prioritza la reflexió sobre l'ensenyament de l'argumentació en entorns digitals mitjançant una rúbrica. Van participar 60 estudiants de 2n de magisteri de primària. La proposta consistia a escriure una justificació els criteris de qualitat de la qual es contenien en una rúbrica per millorar les seves capacitats d'argumentar informalment. Es conclou que l'ús de rúbriques digitals ajuda a qualificar l'expressió argumentativa multimodal.

Al llarg de les últimes dècades s'han fet esforços notoris per millorar i renovar els mètodes de formació del professorat de llengües al País Basc (Pérez-Lizarralde i altres, 2021; Murcià, 2019; Pérez-Lizarralde, 2014; Azpeitia i altres, 2013; Plazaola i altres, 2013; Ruiz Bikandi i Arregui, 2012). Els dispositius actuals de formació parteixen de l'anàlisi del treball real a l'aula per incidir en la millora d'aquesta pràctica. En aquest marc, l'ús del vídeo constitueix una eina valuosa per generar espais de reflexió i intercanvi de pràctiques amb companys de treball (Gaudin i Charliès, 2012). En la present recerca s'analitzen les verbalitzacions generades en un dispositiu de videoformació, en concret, l'autoconfrontació grupal, amb la finalitat de caracteritzar els intercanvis produïts entre un grup d'ensenyants d'educació primària en l'ensenyament del debat. Els resultats mostren que el vídeo ha generat un espai de diàleg que ha permès intercanviar i negociar diferents pràctiques en l'ensenyament del debat, per la qual cosa l'autoconfrontació grupal conforma una eina amb potencial per enriquir les pràctiques docents i fomentar la col·laboració i la cohesió de les pràctiques educatives.

L'educació a distància a causa de la covid-19 ha suposat un dels majors desafiaments pedagògics del segle XXI. En aquesta recerca es caracteritzen les interaccions síncrones de classes impartides per videoconferència en aules xilenes de primària i s'explora la percepció d'un grup de professors sobre aquesta modalitat. Els principals resultats mostren la prominència de classes expositives amb recursos multimodals i la preocupació del professorat pel monitoratge de l'aprenentatge de l'estudiantat. Es conclou destacant la multimodalitat en l'educació a distància i les funcionalitats de les plataformes digitals per la seva aportació a la millora de la interacció síncrona-digital.

Aquest estudi se centra en les adaptacions pedagògiques implementades a l'educació secundària i universitària a Navarra degudes al confinament i la pandèmia de la covid-19. Aquest treball pretén analitzar què va passar i quines adaptacions s'han mantingut posteriorment. Es va utilitzar una enquesta completada per 92 participants el curs 2019-2020 i per 39 el curs 2020-2021. Els resultats indiquen que les adaptacions realitzades han comportat l'augment de la competència digital del professorat i un considerable increment de l'ús d'eines i materials digitals, que s'han continuat utilitzant en tornar a les classes presencials.

Malgrat els múltiples problemes que va comportar la pandèmia de la covid-19 són nombroses les lliçons que se n'han après. Són molt nombrosos els treballs publicats entorn dels diferents aspectes de l'aprenentatge de llengües, però realment no se n'ha fet una sistematització fins ara. Aquest treball tracta, mitjançant l'anàlisi de fortaleses, oportunitats, febleses i amenaces (anàlisi DAFO), d'analitzar l'evolució que ha tingut l'avaluació lingüística en aquest període tan convuls. Els indicadors mostren que davant possibles situacions similars cal cuidar no sols els aspectes (tecnològics) per implementar la docència sinó els psicològics dels estudiants.

Es presenta l'anàlisi de les propostes d'activitat (n= 373) que l'alumnat de 3r curs de Grau en Educació Infantil en pràctiques (n=194) va dirigir a les famílies d'infants escolaritzats en el segon cicle d'educació infantil durant el període de confinament domiciliari causat per la covid-19. Aquestes propostes tenien com a objectiu donar suport al procés d'alfabetització inicial en el context familiar. Els resultats posen de manifest la necessitat de millorar la comunicació entre escola i família respecte a això.

Aquest llibre aborda aspectes crucials en la innovació en didàctica de la llengua.  Es presenten intervencions didàctiques innovadores a partir de l'ús de repositoris multimèdia, de dispositius mòbils o de vídeos educatius.