Xarxa de suport entre centres educatius

Els deures, tot un maldecap que enfronta l’escola, les famílies i l’alumnat, el professorat partidari i el detractor. Alguna cosa se’ns escapa quan és necessari escriure un munt d’articles respecte a aquesta qüestió amb teories per a tots els gustos i disgustos.

Malgrat les reticències manifestades inicialment davant la possibilitat d’obrir les portes de l’aula i permetre que unes altres mirades es passegin sobre la nostra pràctica docent, l’experiència d’acompanyar quatre centres amb unes inquietuds de renovació pedagògica que conflueixen amb la nostra metodologia ha contribuït a crear, a la nostra escola, un espai per a la reflexió i la discussió enfocades a millorar aquesta pràctica.

Mitjançant la seva participació en el projecte de tutelatge entre centres anomenat Partekatuz Ikasi, l’escola pública de Lekeitio emprèn una nova via de renovació i exploració a través de la formació sobre aprenentatge cooperatiu de la mà de l’escola pública d’Asteasu.

Pocs docents dubten ja del fet que l’alumnat aprèn millor a través de la interacció i la cooperació. L’aprenentatge entre iguals és cada dia més apreciat a l’entorn educatiu, això no obstant, aquesta idea no sembla que sigui tan clara quan parlem de formació del professorat. Al present article, hi expliquem l’experiència formativa de Lantziego Ikastola en aprenentatge cooperatiu i tertúlia dialògica.

Comparacions, expectatives, judicis de valor, càstigs, premis, sermons, reforços positius…, accions i actituds de les persones adultes que provoquen, directament o indirectament, conscientment o inconscientment, que les nenes i els nens no visquin la seva infantesa, sinó que es desenvolupin a través de les il·lusions, les pors o les inseguretats de les persones adultes.

Com podem introduir la ciència al centre escolar? Eixe ha estat l’inici de la investigació que presentem, que ha estat basada en preguntes realitzades a l’alumnat. Amb una inversió de temps molt reduïda, hem aconseguit confeccionar un projecte de centre que ens ha ajudat a cohesionar-nos i a treballar de forma cooperativa, i als alumnes els ha ajudat a comprovar la importància de les preguntes i a crear un ambient científic que predispose a estudiar i a treballar de manera pràctica.

En aquest article, s’hi descriu l’experiència duta a terme en dues escoles públiques de compensació educativa de la província de València. L’objectiu de l’activitat va ser fomentar la lectoescriptura entre l’alumnat de tercer i quart d’educació primària. Per fer-ho, es va realitzar una proposta singular i motivadora basada en la pedagogia Freinet, la tècnica del carteig interescolar i el contacte entre docents de llocs distints.

Les experiències d’aprenentatge servei i educació per a la justícia global són projectes en els quals nens i nenes reflexionen sobre desigualtats i conflictes que es pateixen al món en què vivim, alhora que se’ls convida a implicar-se en aquesta realitat per canviar-la tot practicant accions concretes al seu entorn més proper. L’article presenta aquestes propostes com una doble oportunitat, múltiples possibilitats i alguns reptes per a l’educació primària.

Avaluar és molt més que posar notes. En aquest article, s’hi proposa revisar el concepte en relació amb el fet d’aprendre, condició perquè l’escola es replantegi les seves finalitats i les seves pràctiques, ja que, sense canviar l’avaluació, no es modifica res. L’objectiu és generar condicions perquè tots els aprenents puguin posar en pràctica processos d’autoavaluació metacognitius, amb l’objectiu de créixer com a persones autònomes, crítiques i compromeses amb si mateixes i amb la comunitat.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Aprofitant els aprenentatges que es desenvolupen al tercer cicle de primària sobre la història i la prehistòria, incitem a reflexionar sobre les històries personals, quines són les nostres arrels i quins elements tenim per testimoniar-ho.

Si bé ja s’ha parlat força de robòtica educativa durant aquests anys, potser s’ha posat massa interès en una robòtica orientada a petits desafiaments (com ara entendre llums seqüencialment, vehicles que es mouen o que segueixen un traçat, etc.). Al present article, us proposem una robòtica útil, la que ens ajuda a realitzar les tasques quotidianes.

Les trobades amb il·lustradors -xerrades o tallers- constitueixen una bona manera d’ensenyar a llegir les imatges. És com quan un mag decideix compartir i desvelar algun dels seus trucs. Es gaudeix i s’aconsegueix treure més partit de la lectura d’una il·lustració.

Un cop finalitzat l’any escolar, els centres docents han de fer el balanç i la valoració de les actuacions educatives i de la vida organitzativa acadèmica que s’han produït al llarg del curs. El document que en recull el resum i la valoració serà la memòria anual de centre (MAC), també anomenada memòria de final de curs.

Aquest programa de prevenció de l’abús sexual infantil va adreçat a nens i nenes de 6 a 11 anys i està pensat per ser desenvolupat als centres docents. Pretén dotar els menors d’eines i d’estratègies perquè puguin identificar situacions d’abús i siguin capaços de demanar ajut. Cal acostar aquesta realitat a la comunitat pedagògica, perquè es tracta d’un problema freqüent i moltes vegades silenciat.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Compartir el coneixement, obrir les portes de l’escola amb la finalitat de créixer i exportar allò que ens ha funcionat en la nostra pràctica diària i que ens ha servit per millorar són, sens dubte, algunes de les característiques fonamentals que té aquesta modalitat de formació que us presentarem a continuació, anomenada Partekatuz ikasi. Es tracta d’un projecte el protagonisme del qual és del professorat, i l’Administració acompanya el procés.