VIURE AMB EL COS

Aquesta reflexió la basem en la nostra experiència a les escoles infantils municipals de Vitòria-Gasteiz com a educadores. La nostra formació de psicomotricistes i el temps dedicat a la pràctica psicomotriu amb els grups dels quals som tutores ens van donant dades per entendre, comprendre, dissenyar i planificar les sessions en cada grup.

S'ha invertit molta energia al llarg dels darrers anys, i, pel que fa a l'etapa d'educació infantil i també al camp de la pràctica psicomotriu, crec que els assoliments han estat importants. Això no obstant, les ½novetats+ continuen.

La pràctica psicomotriu disposa d'una concepció i d'una estratègia d'avaluació ben pròpia: l'anàlisi de vídeos (filmació de les sessions que després és analitzada en grup de psicomotricistes). Aquesta pràctica d'avaluació aporta una capacitat crítica i constructiva molt significativa. El recurs del vídeo significa recuperar, sense cap mena de dubte, el que ha passat durant la sessió i facilita tornar-ho a ½revisar+ una vegada i una altra. Així es fa possible que siguin uns quants els observadors i que el mateix mestre o mestra que ha desenvolupat l'activitat pugui fixarse en la seva pròpia actuació.

De vegades, les persones adultes no sabem com podem resoldre el conflicte. Ens esperem o actuem? I com? Amb un ½No es pega! Mira com plora+. D'altres vegades hem observat que la resposta és distinta: ½Zas!+. Una bufetada i una altra. ½No es pega! Mira com plora!+. El model és totalment diferent. En aquesta edat i davant d'aquestes situacions la nostra actitud és molt important, perquè enviem uns missatges als infants que els ajudaran a elaborar unes estratègies per relacionar- se amb les altres persones. A través de les nostres intervencions, els nens i les nenes desenvoluparan les seves capacitats afectives i emocionals per arribar a adquirir un equilibri, uns valors i una autonomia moral.

Els nens i les nenes que viuen al camp gaudeixen d'un seguit de possibilitats que els ofereix l'espai exterior i ens fa adonar de les limitacions dels nostres. Llocs per on poden pujar i baixar, talussos, espais per amagarse, fer cabanes, collir plantes aromàtiques, flors, etc. Records que han quedat en molts de nosaltres de les vacances de quan érem petits. Els infants tenen una relació amb el seu entorn que és ric, creatiu i són capaços de generar noves activitats cada dia.

Existeix una idea generalitzada que el treball docent en educació infantil amb nens i nenes d'origen immigrat, en un marc d'igualtat i de respecte a la diversitat, no suposa cap dificultat. Els motius que alguns justifiquen per afirmar-ho són diversos.