Una altra educació literària

A partir de textos escrits per estudiants de la carrera de Lletres en una universitat argentina, en el present article s’hi analitza l’evolució de l’ensenyament literari des d’una concepció enciclopèdica fins a un èmfasi més gran en les pràctiques socials de la lectura i de l’escriptura. També s’hi al·ludeix a l’emergència de promoure una mirada ètica, feminista i crítica sobre el fet literari i d’establir vincles entre els textos literaris i uns altres textos i hipertextos de la cultura popular.

Al present article s’hi relata, en un to obertament personal, la transformació del concepte mateix d’educació literària a l’imaginari professional dels docents de secundària de l’Estat espanyol. A partir de les anades i vingudes entre els estudis literaris i l’experiència d’aula al llarg de més de tres dècades, el text conclou amb la necessitat urgent de revisar el cànon literari de l’escola.

En la interacció social que implica la lectura de poesia en contextos d’ensenyament llegim amb els cinc sentits. Això no obstant, oblidem la dimensió sensible de l’acte de llegir com una experiència física i no solament intel·lectual. Prestar atenció sensorial al mateix temps que reflexiva als nostres cossos i al cos del que llegim pot representar una porta oberta a imaginar i a proposar actes de lectura poètica des de perspectives no habituals.

La hipòtesi en base a la qual es va realitzar aquesta proposta era que com més experiència amb la literatura juvenil conquerís el docent, més eines podia adquirir per utilitzar-les a favor dels aprenentatges. En un recorregut inspirat en el viatge de l’heroi, es planteja la importància de considerar els diversos itineraris lectors dels adolescents i ressignificar la literatura juvenil com un pont cap a un altre tipus d’experiències literàries.

Enfront dels enormes desafiaments que representa l’educació a la presó, nombroses experiències, fins i tot projectes autogestionats per persones privades de llibertat, obren una bretxa en el règim de silenci i construeixen la possibilitat d’una «antidestinació» (Núñez, 2007). En moltes situacions de captivitat, la literatura, especialment la poesia, ocupa un lloc significatiu i s’articula en xarxes de sentit amb unes altres pràctiques educatives i culturals intramurs.

En el present text s’insisteix en la idea que l’educació és un tipus específic de conversa entre docents i alumnes orientada a afavorir l’aprenentatge escolar i social a partir del diàleg entre la cultura acadèmica i les cultures de les persones que reben ensenyaments. Amb la voluntat d’impulsar aquest diàleg mostrem una experiència realitzada amb adolescents a través de la lectura de diversos relats de Manuel Rivas.

L’article proposa fer una mirada singular per pensar la qüestió de la interpretació de textos literaris mitjançant un creuament de camins amb la música. Per realitzar-ho, s’hi desenvolupen tres idees que, basades en citacions de cèlebres intèrprets musicals, cerquen aportar orientacions per treballar la competència de l’alumnat en el món de les lletres.

La metodologia del transllenguatge utilitza totes les llengües que formen part del repertori lingüístic de l’alumnat com a recursos per aprendre. Aquest enfocament, basat en les pràctiques lingüístiques dels estudiants multilingües, en maximitza els recursos i en valora el coneixement i la identitat com a subjectes multilingües. Ha estat aplicat amb èxit en una classe d’educació secundària amb un nombre elevat d’alumnes sahrauís.

El present article mostra una seqüència didàctica en què l’alumnat va treballar amb el vocabulari dels seus entorns virtuals, l’anomenat ciberllenguatge. Els nois i noies es van rellevar, van triar paraules típiques d’aquests entorns i van elaborar definicions prenent el diccionari de model per gestionar aquesta tasca. Gràcies a aquestes definicions es van poder tractar temes gramaticals, com ara les categories de paraules o la seva formació.

La lectura dels clàssics ens aporta beneficis com ara conèixer la riquesa de la nostra llengua medieval i aprofundir en el coneixement de la societat contemporània. L’Espill, de Jaume Roig, és una obra clàssica de la literatura del segle xv, paradigma de la misogínia medieval, dissortadament d’actualitat. Llegir-la a l’aula i dramatitzar-la ens permet treballar la coeducació i la perspectiva de gènere.

L’activitat que presentem proposa que es faci una anàlisi sociològica de la novel·la Orgull i prejudici. Per mitjà de la contextualització, el debat i l’escriptura, s’hi fomenta la reflexió sobre l’actualitat d’alguns temes tractats en aquesta obra.

En el present article s’hi valora la seqüència didàctica Cocina de cuentos, una proposta presentada en suport digital per ser treballada en grups del Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) de tercer i quart d’ESO. Aquesta activitat també podria ser adaptada a sisè de primària o al primer cicle de secundària. Treballa aprenentatges i continguts propis de l’àmbit lingüístic i social, en especial aquells que es relacionen amb el bloc d’educació i literatura.

Es presenta una activitat de motivació a partir de l’anàlisi de logotips de diverses marques que coneix l’alumnat. Després de comentar en què consisteix el rebranding, és a dir, el redisseny d’identitat d’una empresa com a estratègia de màrqueting, s’anima els nois i noies a crear la seva pròpia imatge corporativa per després justificar-la i exposar-la a través d’un text argumentatiu.