Treballar per tasques integrades

Hi ha moments a la vida que conviden a fer balanç, a aturar-se i mirar portes endins per valorar el grau de força amb què podem tornar a sortir portes enfora. 35 anys de l’editorial Graó bé mereixen aquest exercici d’introspecció que ens porta, de manera quasi metafòrica, fins al despatx del final del passadís.

El Programa d’acompanyament escolar a secundària (que nosaltres anomenem PROA tarda) té com a finalitat donar un cop de mà en les tasques escolars a un alumnat amb situacions socials específiques, que té dificultats per a continuar el curs, i escassa possibilitat d’ajuda per part de les seves famílies. Després d’un any decebedor, ens vam posar mans a l’obra per tal de replantejar de dalt a baix aquest programa al nostre centre.

Les bastides didàctiques són suports a l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. N'hi ha de diversos tipus (models, plantilles, bases d'orientació, rúbriques), i són una eina molt útil per a fomentar l'empoderament per part de l'alumnat. En l’article es presenta una experiència d'avaluació de diferents bastides al voltant de les presentacions orals. Els resultats permeten il·lustrar les preguntes que cal fer-se per a utilitzar una bastida (quina, com i per a què), i les estratègies que permeten desenvolupar-ne tot el potencial.

L’any 1987, catorze adolescents i tres adults van fundar Sands School: un espai per a joves (d’onze a disset anys) on es practica la coeducació. No hi ha uniformes (habituals a Anglaterra, fins i tot a les escoles públiques), ni regles imposades, ni timbres ni càstigs... i els conflictes es resolen amb diàleg i negociació. Una comunitat igualitària els membres de la qual tenen drets i responsabilitats pactades segons les seves capacitats, i poden fer valer les seves opinions i desigs tot participant activament en la gestió quotidiana del centre.

L’alfabetització científica hauria de ser un dels objectius de l’ensenyament de les ciències, tant en les etapes d’educació obligatòria com en la formació de la ciutadania al llarg de la vida. En aquest article presentem una proposta d’intervenció didàctica basada en competències i adreçada a persones adultes, amb l’objectiu de potenciar l’alfabetització científica.

El cas presenta els resultats pedagògics en dos grups d’estudiants d’un mateix nivell i davant d’una mateixa activitat d’aula. Aquests resultats van ser radicalment diferents, motiu pel qual es va analitzar la situació amb els mateixos estudiants. Així, es va generar una activitat alternativa que va obtenir resultats semblants en tots dos grups.

Aquestes dues «decoracions corporals», en la pell de nois i noies, genera opinions vivament contraposades. Estètica, responsabilitat i risc són algunes de les paraules que entren en joc.

Edward de Bono ha desenvolupat una teoria sobre el pensament que es coneix amb el nom de pensament paral·lel o pensament lateral. De Bono proposa un mètode de pensament que no segueix els criteris de la lògica convencional, desenvolupada en la nostra cultura des dels grecs, especialment des de Sòcrates i Aristòtil, els pares del pensament lògic.

Francesco Tonucci es fa aquesta pregunta: «Pot un adult que no escriu ensenyar de llegir als infants?». I nosaltres podríem complementar aquest interrogant amb una altra pregunta retòrica: «Pot un adult que no llegeix ensenyar de llegir als infants?».

A l’institut Manuel de Montsuar de Lleida es treballa constantment, dins i fora del centre. En reunions, amb una acció tutorial i psicopedagògica de qualitat, amb una gran dedicació a la formació permanent i a la innovació educativa, i amb una estudiada planificació estratègica. Llavors, per què l’adquisició de les competències bàsiques quan finalitza l’ESO no és satisfactòria en la totalitat del nostre alumnat? Això va ser el que ens vam preguntar l’equip directiu, i vam voler esbrinar les seves causes i els possibles canvis.