Símbols i socialització

A partir del poema de María de la Luz Uribe El rey de papel, a les aules de 3 anys del CEIP Villa de Guadarrama (Madrid), es va desenvolupar un projecte de recreació d’un univers simbòlic, que va permetre que els nens i les nenes juguessin, inventessin i aprenguessin junts gaudint. La creació d’escenaris a partir del material proposat (paper i text literari) va afavorir la transformació a través de l’activitat simbólica.

La pedagogia Montessori ressorgeix amb força al segle xxi. Conflueix amb les darreres investigacions dutes a terme en el camp de la neurociència i es coneix com la manera natural que tenen les criatures d’adquirir coneixements, ja que promou una harmonia entre el cervell, l’aprenentatge i el desenvolupament humà. La persona adulta formada realitza un autoconeixement que la porta a adquirir una responsabilitat en la seva tasca com a educadora, a ser confiable i a creure en l’infant.

En aquest article, s’hi mostra l’observació, la documentació i la interpretació de les matemàtiques informals que els infants aprenen i usen al pati en el marc de situacions d’exploració, manipulació i joc. Dels resultats obtinguts, se’n desprèn que hi han predominat coneixements relacionats amb les qualitats sensorials i les quantitats.

L’EBM Trencadís acull infants amb pluridiscapacitat i segueix una manera d’actuar basada en els valors de l’educació inclusiva, és a dir, planifica i s’organitza sota la visió d’un equip multidisciplinari. No pretén «adaptar», sinó buscar com els infants poden accedir a les propostes fent servir les seves capacitats, assegurant que cadascú, a la seva manera, creixi i gaudeixi amb tot el que passa a l’escola.

En Pep i la Marta són els pares de la Blau, una nena de 2 anys i mig plena d’energia i curiositat per descobrir tot el que l’envolta. Tot i ser uns progenitors que viuen amb alegria les fites que la Blau va assolint i l’aventura que suposa acompanyar la seva filla en aquest procés de descoberta, aprenentatge i creixement, fa un parell de dies van venir a l’escola molt angoixats i preocupats, tant, que els vaig oferir que s’hi quedessin una estona per parlar del que els amoïnava tant. Ràpidament, em van comentar que no sabien com podien fer front a la nova situació que se’ls presentava al setembre: «La Blau començarà P3..., i encara porta bolquers!».

Alguna vegada, ens hem sentit a dir que no cal fer pensar els nens i nenes des de tan petits, que és molt aviat perquè reflexionin, que ja tindran temps. Ara els toca jugar i gaudir de la vida. Ja rumiaran més tard. Aquesta actitud d’arrels rousseaunianes --que intenta preservar una suposada ingenuïtat original, d’una banda, i que, de l’altra, converteix el pensament en una càrrega, en una tasca feixuga que només podem suportar les persones adultes-- és ben lluny del funcionament del cervell que avui ens expliquen les neurociències. Ho il·lustrarem a partir de converses amb algunes escoles bressol que estan introduint el projecte Pensem-hi 2-3 anys.

Per afrontar els nous reptes…, sabem que hi ha accions que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.