REVISTA GUIX - 416/417 (JULIOL 15) - Democràcia a l'escola

A partir de l’article de Jordi Collet, «Famílies: estrangeres en un país anomenat escola», reproduïm algunes de les opinions recollides a través de les xarxes.

La LOMCE és una proposta legislativa que incideix poc en l’estructura geneneral de participació dels centres heretada de les normatives anteriors. En canvi, sí que es caracteritza per tendir a dotar la figura del director de més capacitat per prendre decisions de manera unilateral. En aquest article, fonamentarem parcialment aquesta afirmació i analitzarem alguns elements clau per democratitzar els centres.

El present article pretén exposar les pràctiques destacades com a participatives i democràtiques de l’escola Santa Cecília, de Boadella i les Escaules, i l’escola La Farga, de Salt. Tots dos centres, juntament amb tres més, formen part de la mostra del projecte d’investigació DEMOSKOLE, el qual, coordinat per la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Vic (UVic), és el segon any que es desenvolupa.

L’aprovació de la LOMCE ha provocat una contradicció: enfront del caràcter integral i globalitzador de l’educació primària, s’ha procedit a segregar l’àrea de coneixement del medi en ciències socials i ciències de la naturalesa. En aquest article, hi proposem el desenvolupament de projectes que estudiïn els problemes socials i ambientals, tot evitant que la dispersió de continguts en suposi la superficialitat.

En aquest article, s’hi relata l’experiència realitzada amb alumnat de cicle superior de primària, consistent en un treball de camp dut a terme per analitzar un ecosistema de l’entorn natural proper a l’escola. L’observació s’ha fet en èpoques ben diferents: a l’hivern, a la primavera i a l’estiu. Es prenen notes, s’agafen mostres de plantes, d’arbres, de pinyes rosegades, de closques de tipus diferents de cargols i fins i tot mudes de pell de serp! Després, per grups, es fa un treball de síntesi, un herbari i, finalment, una exposició oral.

L’article que us presentem a continuació és una reflexió sobre les vivències que ens ha aportat l’aprenentatge cooperatiu a l’aula durant dos cursos escolars.

L’experiència que es presenta se centra en l’educació i la intervenció intergeneracional i es fonamenta en el treball desenvolupat amb futurs professors de primer cicle d’ensenyament bàsic i educadors socials, amb la finalitat de comprovar la validesa sociopedagògica de certes pràctiques educatives formals, informals i no formals en un context escolar.

A l’article, s’hi reflexiona sobre com es poden afavorir contextos d’equip que millorin el desenvolupament de les competències a l’aula, entesa com l’espai on l’alumnat forma part del grup i sent que pot aportar riquesa als companys i companyes. Es pretén introduir els continguts dintre de contextos significatius, la qual cosa els fa útils i reals.

El mes de gener de 2011, ja fa quatre anys i mig, vam començar a publicar mensualment un «flaix», un article breu que proposava diverses reflexions sobre educació a partir d’una imatge d’activitats d’escola. Han estat 40 propostes, 40 imatges d’escoles d’arreu, 40 mestres que han ofert generosament el seu temps i la seva feina als altres, 40 textos d’educació que proposen repensar la pròpia pràctica, 40 citacions extretes del currículum a favor d’una formació centrada en les persones, 40 articles breus per remoure les idees sobre educació a partir de temàtiques, àmbits i enfocaments diversos.

A principi de curs, quan s’incorpora un infant nou a classe o, senzillament, quan, a tutoria, decidim que cal una mica més de coneixement entre uns i altres, aprofitem per practicar jocs de coneixença. Aquí en teniu tres propostes.

Mitjançant aquesta proposta didàctica, pretenem donar una idea general del que seria una educació física emocional. Intentem desenvolupar la globalitat de l’escolar a través del cos, tenint en compte tots els àmbits: el físic, l’emocional i el social.

El passat industrial d’aquest Vallès que m’acull batega entre els racons dels seus carrerons i les finestres de les seves fàbriques. No cal forçar gaire la imaginació per evocar les dones i els homes que van teixir la Revolució Industrial a cop de treball i de renúncies sota el so de les màquines filadores.