Salut mental en l'adolescència

L’educació en mindfulness té com a finalitat que l’alumnat aprengui a aplicar les activitats d’aquest estat mental desenvolupades a l’aula a unes altres situacions de la seva vida quotidiana. Els continguts que proposo per treballar a tutoria són els següents: «Què és l’atenció plena?»; «Situar-se en el present»; «Autoconeixement de pensaments, sensacions i emocions», i «Conrear l’acceptació i l’amabilitat». En cada tutoria s’hi realitza una mínima explicació teòrica, activitats pràctiques, una meditació breu i una meditació formal.

L’adolescència és una etapa clau per al desenvolupament de la personalitat. A continuació tractarem la manera com la situació sanitària i social derivada de la covid-19 afecta emocionalment el jovent i com, des dels equips educatius i psicològics, hem d’aportar espais segurs per als nois i noies en els quals puguem promoure la gestió emocional i, en conseqüència, l’autoconeixement.

L’educació emocional és clau per al bon desenvolupament del jovent. A continuació es mostra l’aplicació d’un programa d’intervenció en el treball de competències emocionals que té com a objectiu fomentar la consciència emocional en adolescents de secundària en el context educatiu mitjançant una metodologia innovadora, psicoeducativa i lúdica.

Llegir, parlar, escoltar i escriure són habilitats essencials en el procés d’ensenyament-aprenentatge (amb pantalles o sense). Per aquest motiu i amb la finalitat d’evitar que esdevinguin barreres, es proposa treballar-hi a l’hora de tutoria. La temàtica pot ser qualsevol, atès que les destreses lingüístiques abasten tots els camps.

Les propostes d’enfortir el lideratge a l’aula tendeixen a veure’s entelades per l’absència de referents comunitaris educatius. En aquest sentit, l’assemblea és el procés més democràtic que es pot realitzar a classe. Proposem un esquema bàsic per seguir una assemblea i algunes instruccions per afrontar-ne el primer dia, la qual cosa ens permetrà implementar una eina a les classes de tutoria, però també a les d’ètica, filosofia o ciències socials.

Les tecnologies socials són avui ben presents a la nostra societat. Ens brinden noves possibilitats en referència a la manera de viure l’aprenentatge, la comunicació i la cultura. Així, la introducció de l’educació digital en el currículum escolar ha d’anar més enllà de la reproducció de pràctiques habituals. La pandèmia ha representat una oportunitat per reflexionar sobre les nostres necessitats educatives en el nou present.

El projecte del Museu de la Prehistòria i les primeres civilitzacions, de l’IES Malilla, articula els continguts de les assignatures lingüístiques i de geografia i història de primer d’ESO. L’aprenentatge basat en projectes i el treball cooperatiu són l’eix d’aquesta proposta, en la qual l’alumnat exerceix de guia virtual mitjançant setanta codis QR.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Ens agradaria que quan l’adolescent deixés l’escola no hagués perdut les ganes d’aprendre, que sabés com ho pot fer per continuar adquirint coneixements i que no li venguessin explicacions plenes de falsedats. Com ho aconseguirem?

Som part del problema, però també som part de la solució. Hem de replantejar-nos el nostre model econòmic i el nostre estil de vida, basat en el consum creixent d’energia procedent dels combustibles fòssils. Tenim l’oportunitat d’actuar i la capacitat de fer-ho. Encara hi som a temps.

Rebre una notificació, treure el mòbil de la butxaca i contestar. Cada cop que desbloquegem el telèfon i interactuem hi ha una empresa que lluita perquè passem més temps a la seva aplicació, ja sigui WhatsApp, Instagram o Twitter. El nou capital és l’atenció. I això és just el que pretén denunciar The Social Dilemma.