Renaturalitzar els espais i els temps educatius

La renovació pedagògica actual és inherent a un canvi cultural profund que inspira la societat a transformar-se, això suposa posar el focus a naturar els espais educatius. Quan ens plantegem de manera conscient i profunda que les escoles es converteixin en el cor de l’ecosistema educatiu on s’ubiquen i que es concebin de nou per esdevenir llocs sostenibles per als ecosistemes més globals, és fonamental contemplar la suma de les connexions que esdevenen a la natura. A fi de desenvolupar ecosistemes locals més sostenibles és imprescindible renaturar els centres educatius per anar apropant la vida al seu estat innat i sintonitzar els agents amb el context que els és propi i, a la vegada, també amb la natura del seu entorn. Aquest article planteja partir del pati com a fractal o model des d’on es pugui coiniciar aquest moviment de canvi i transformació.

Els estudis realitzats en l’àmbit de la neurociència en relació amb el paper que desenvolupa la natura en el camp educatiu demostren que el disseny d’una arquitectura, d’uns espais i d’uns materials en sintonia amb els codis de funcionament del cervell constitueixen un element fonamental per promoure processos d’atenció, aprenentatge i memòria de l’alumnat. La recerca en el camp de la neurociència posa de manifest la importància d’establir contacte regular amb el medi per promoure el desenvolupament cognitiu, social i emocional dels infants i dels nois i noies adolescents.

Aplicar un enfocament ecosocial a l’educació és quelcom imprescindible perquè aquesta pugui respondre als desafiaments actuals i futurs, personals i col·lectius. Per realitzar l’esmentat enfocament és determinant que tingui lloc un canvi curricular profund que promogui que l’alumnat adquireixi la competència ecosocial mitjançant un mètode que actuï de manera adient. El paper dels materials didàctics és important per facilitar aquesta transformació.

Aquest text traça un itinerari que comença amb Rousseau i que s’acaba amb el moviment de l’Escola Nova, tot passant pel Romanticisme pedagògic. El seu interès rau a reflexionar, des de l’educació, al voltant del retorn a la naturalesa, ja que la presenta com un indret per anar-hi a buscar la pau perduda després de la industrialització i, a més, contribueix a construir aquell mite de la infància feliç quan té la possibilitat de trescar pel camp.

La incorporació de la natura a l’espai educatiu i en concret als patis i als entorns escolars és, en l’actualitat, part de molts projectes formatius i, en conseqüència, l’objectiu de moltes de les transformacions d’aquest tipus d’equipaments. El present article reflexiona sobre el paper de la normativa en aquests processos, analitzant com els diferents documents vigents limiten o incorporen aquesta naturalització.

La demanda de naturalització dels escenaris de la vida diària reflecteix una necessitat important de les persones de reconnectar amb l’estimulació procedent del camp. Recuperar la relació amb els entorns silvestres esdevé un recurs per al benestar, la qualitat de vida i també per promoure més consciència ecològica. Resulta clau l’experiència de reconnexió amb la natura des de la infància als llocs quotidians que habiten les criatures.

El redisseny dels espais i dels entorns educatius de manera participada té l’objectiu de renaturalitzar-los i d’aconseguir que esdevinguin un procés i un espai d’aprenentatge dins del centre, tot integrant l’acció pel clima dins del currículum educatiu. Són processos col·lectius que reforcen la participació activa de la ciutadania i que contribueixen a millorar les condicions ambientals a nivell urbà. La introducció de la natura a la ciutat és clau per mitigar els efectes i l’adaptació al canvi climàtic, com també per mantenir la biodiversitat de l’ecosistema i augmentar-ne la resiliència.

El procés que, com a assessories, hem viscut ofereix l’oportunitat de transformar els centres amb una mirada interdisciplinària, implementada per un itinerari formatiu i fonamentat en l’eix d’un nou programa d’innovació educativa: «Escoles promotores de salut a Andalusia». L’objectiu d’aquest procés formatiu es basa a conèixer la salutogènesi, i la formació esdevé una necessitat per canviar.

L’Estratègia Aragonesa de Canvi Climàtic Horitzó 2030 constitueix el marc de referència adoptat en aquesta comunitat autònoma per desenvolupar mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic fins l’any 2030. La renaturalització d’espais públics urbans dona resposta a diverses de les accions contemplades a la meta 4, que consisteix a avançar en la descarbonització i millorar l’adaptació al procés meteorològic de transformació dels pobles i les ciutats.

Des de l’escola urgeix canviar la mirada i la nostra relació amb la natura. La situació d’emergència climàtica i social ens obliga a adaptar-nos per mitigar-ne els efectes tant com sigui possible. Educar en la incertesa, la sostenibilitat, la igualtat i la justícia social han de ser els pilars de l’escola d’aquest segle.

La Fundació Patrimoni Natural de Castella i Lleó desenvoluparà un programa d’adaptació al canvi climàtic a centres educatius d’infantil, primària i secundària públics, en col·laboració amb la Conselleria de Foment i Medi Ambient i la Conselleria d’Educació d’aquesta comunitat autònoma. Les actuacions estaran finançades amb fons REACT-UE i tenen la finalitat de transformar i renaturalitzar els patis, amb l’objectiu de millorar-ne la resiliència climàtica tot seguint criteris agroecològics, socials i de biodiversitat local.

«Transformem els patis» és un programa sistèmic de l’Ajuntament de Barcelona per modificar els espais exteriors de totes les escoles públiques a fi que siguin més naturalitzats, coeducatius i comunitaris.

Presentem un projecte que parteix d’unes entitats de la ciutat de Lleida a les quals s’afegeixen diferents administracions, amb la finalitat de promoure la modificació de les diverses zones educatives amb una mirada pedagògica i ciutadana. L’article explica la construcció de la xarxa d’entitats, el sentit del programa i els primers passos necessaris per transformar els patis de tres escoles públiques.

El programa «Educar hoy por un Madrid más sostenible» treballa la sostenibilitat en centres educatius des d’una metodologia participativa. Entre les escoles infantils que hi col·laboren va sorgir la necessitat de renaturalitzar-ne els espais exteriors. Fruit d’aquesta necessitat es crea la guia Patios silvestres, que persegueix la finalitat d’estendre les recomanacions tècniques, pedagògiques i de disseny d’aquesta iniciativa a la resta d’institucions escolars. L’objectiu és fer-ho extensiu al nombre més elevat possible de centres educatius de la ciutat de Madrid. Es tracta d’una estratègia favorable a nivell ambiental, físic i psicològic.

Llegir el paisatge dels patis, les deficiències estructurals de natura que pateixen, ens ha ajudat a investigar observant les necessitats dels infants, trobant el desig d’aprendre i construir junts el que volem fer i per què. Objectius comuns reflectits en el marc d’un projecte educatiu, en un trajecte realitzat tot acompanyant moltes comunitats pedagògiques d’arreu de l’Estat juntament amb molts professionals i administracions.

L’exterior d’una escola és un espai educatiu més. Tant és així que des de l’escola infantil municipal A Caracola ens vam proposar començar un projecte de preparació d’un espai educatiu al jardí del nostre centre, que, mitjançant el lideratge i el treball en equip juntament amb diferents institucions, ens va permetre visibilitzar els beneficis del contacte diari amb l’aire lliure.

Les dues escoles bressol municipals de la ciutat de Valls, acompanyades per diferents professionals, hem començat un procés de formació i reflexió que ens ha brindat eines per repensar els espais interiors i exteriors dels nostres centres. Buscant el vincle dels infants amb el medi ambient, treballem en uns espais exteriors renaturalitzats que representen l’eix vertebrador del nostre projecte educatiu.

L’article recull la trajectòria de l’escola infantil Sabina respecte a la transformació dels seus espais exteriors, en un intent de convertir el ciment i el cautxú en un jardí, amb la intervenció de tots els agents implicats en aquest procés.

La vida i la natura són dos termes que expressen l’eix transversal que dona sentit i forma al projecte. El Roure va néixer l’any 2001 amb l’objectiu de tenir cura de la natura i escoltar-la i obrir l’escola a l’entorn natural mitjançant la investigació, la reflexió, l’emoció, l’expressió i l’acció.

El CEIP Parque Europa, d’Utebo (Saragossa), està transformant el pati i implica la comunitat educativa en aquesta iniciativa, que es troba inclosa en el seu pla d’innovació «Aprenem jugant. Creixem gaudint», mitjançant el qual es propicien canvis pedagògics fonamentats en el joc i la natura. Es pretén realitzar una modificació de l’espai públic per aconseguir que el parc i el pati siguin una sola unitat.

El nostre projecte educatiu entén els espais exteriors com a zones noves d’ensenyament i d’aprenentatge on l’escolar posa en pràctica la creativitat, desenvolupa les habilitats motrius i fomenta les relacions entre iguals. Les aules s’obren per seguir oferint noves oportunitats per adquirir coneixements.

L’any acadèmic 2020-2021 no va ser fàcil. Al llarg del seu transcurs es van patir moltes incerteses i situacions absolutament noves que dificultaven en gran mesura l’activitat diària de l’escola tal com l’havíem concebuda anteriorment. Botarse ao monte ('Anem a la muntanya') va néixer com a resposta i com a necessitat de respondre a un curs hostil. La natura ens va acollir i ens va recordar que una escola pot i ha de ser molt més del que era fins aleshores.

Renaturalitzar el pati com a espai educatiu és molt més que modificar un lloc on el ciment fa que el joc sigui més «net». Comporta endinsar-se en un terratrèmol que destrueix les bases del sistema educatiu actual i que ens aboca vers una mirada conscient on la natura ens habita al llarg de tots els instants i de totes les relacions d’aprenentatge.

L’any 2018 el professorat del CEIP Mar Mediterráneo va presentar un projecte de renaturalització del pati del col·legi a la comunitat educativa. Tres anys més tard i després d’un procés de treball intens en el qual es van implicar famílies, alumnat i professorat, la iniciativa no solament ha transformat la zona d’esbarjo de l’escola, sinó que ha representat una autèntica transformació pedagògica al centre.

Quan l’educació va més enllà dels murs del centre educatiu i traspassa l’entorn proper apareixen i es descobreixen diversos recursos que, si són tinguts en compte i s’integren en la vida diària del currículum escolar, poden ser generadors d’aprenentatge. Aquest article convida a reflexionar sobre el vincle entre la natura, la cultura i la formació.

Dintre del marc del projecte Erasmus Licitec (llibertat, ciutadania i ecologia), a l’IES Santiago Santana Díaz s’ha promogut l’habilitació d’un jardí amb espècies autòctones de cada país participant que després s’ha convertit en aula de natura, un espai on es pot impartir docència i organitzar tallers a l’aire lliure aprofitant vistes panoràmiques damunt del nord-oest de l’illa de Gran Canària.

L’aprenentatge cooperatiu basat en projectes (ABP) és la metodologia emprada per l’institut d’educació secundària Jaume I, de Borriana (Castelló), per a portar a terme millores dins l’entorn educatiu. En el context de l’educació basada en competències (EBC) i dels ODS, l’alumnat de quart d’ESO dissenya i porta a la pràctica projectes, tenint en compte valors com ara la sostenibilitat, la igualtat o la participació. Les noves tecnologies són una ferramenta essencial en tot aquest procés.

Desenvolupar eines i vies per avançar en relació amb la presa de consciència sobre com aprenem i comuniquem és un dels reptes clau de la transició educativa. Definir espais, temps i sobretot aprenentatges esdevé quelcom fonamental per abordar aquest repte amb atenció i per garantir en el present i en el futur l’equitat en referència a l’assoliment de les competències que avancen per contribuir a assolir un món més inclusiu. Per fer-ho considerem imprescindible crear escenaris connectats i oberts a un aprenentatge universal i escenaris contextualitzats i centrats en la vida, és a dir, entorns renaturalitzats i que facilitin la realització del projecte vital.

L’educació a la natura comporta un enfocament pedagògic que es basa en la connexió amb el medi i que s’inspira en models semblants que ja van existir en el passat. L’educació a la natura ofereix beneficis en els àmbits cognitiu, emocional i de la salut. Això no obstant, existeixen dificultats per implantar-la i expandir-la a l’Estat espanyol, tant per a les iniciatives com per a professionals i famílies, que s’exploren aquí.

L’educació és la cura de la connexió amb la singular expressió de vida que cada criatura és, amb la finalitat de facilitar el desenvolupament del seu potencial natural. Per aquest motiu són importants l’autoregulació, la capacitat innata d’aprendre i la vinculació afectiva amb la persona adulta. Esdevé necessària una visió holística i sistèmica en el coneixement d’un mateix, de les relacions conscients amb les altres persones i amb l’entorn natural i social.

A partir de la creació del personatge de la Janet, des del relat dels seus primers records de la infantesa fins a les experiències de l’adolescència, es reflexiona sobre aquelles experiències que permeten que ens sentim part de la Natura i que exercim el dret a protegir-la.

Estem en un procés de canvi global, però ningú ens ha ensenyat a canviar. Sempre ens han preparat per viure en una societat forta i estable a la qual ens havíem d’emmotllar, però ara sembla que aquesta societat s’està esmicolant, la qual cosa dona lloc a un nou paradigma emergent que hem de crear alhora que l’anem descobrint. Un procés que pot ser dramàtic o creatiu, això depèn del canvi que triem viure.