Observar, algo más que mirar

El son és absolutament essencial i crític per al creixement físic i el desenvolupament cognitiu i emocional. Això no obstant, quant de temps dorm la infància?

L’observació ha esdevingut una eina fonamental en la nostra manera de treballar i la vivim d’una manera molt especial i personal. En el nostre recorregut particular com a educadores de l’Escola Infantil de la Universitat de Cantàbria, hi hem anat atorgant cada vegada més valor, i comencem a intuir-ne el potencial i les possibilitats que ens ofereix en la nostra activitat diària.

Si reduïm l’observació a l’aplicació d’unes tècniques, d’uns instruments i d’uns ítems preestablerts, ens perdrem una informació molt rica sobre els nens i les nenes, com també unes grans possibilitats de treball no previst que pot ser altament motivador.

Els equips d’atenció primerenca constitueixen un suport fonamental per a les escoles infantils, però avui dia estan gairebé desmantellats. El que ha dirigit Vicenç Arnaiz durant els darrers trenta anys a Menorca constitueix un referent per al professorat i per a responsables d’educació infantil en l’àmbit estatal. La seva gran força rau en el compromís amb les famílies que viuen en contextos vulnerables, en la resposta a les dificultats que sorgeixen durant el desenvolupament infantil i en l’entestament per elaborar un relat coherent des de les primeres edats.

Fa dues dècades que a la nostra escola es realitza una proposta que ha superat la gran quantitat de canvis pedagògics i legislatius que hi ha hagut darrerament i que continua tenint la mateixa capacitat de motivar que al començament. Mitjançant aquesta proposta, les criatures no solament treballen el llenguatge en totes les dimensions que presenta (oral, corporal, plàstic i dramàtic), sinó que, sobretot, tant elles com tot el professorat d’infantil i d’altres nivells aprenem a treballar en equip.

Quan un centre docent ha d’afrontar la malaltia crònica, aguda o de risc vital d’algun dels seus alumnes es crea una incertesa entre el professorat, les companyes i els companys de curs i el claustre. Partim de la premissa que l’escolarització és beneficiosa per a l’infant i per a les famílies, atès que afavoreix l’adaptació física i emocional de la malaltia, a més de constituir una oportunitat per treballar a l’aula l’empatia i el suport entre iguals.

La Leire, de 23 mesos, va cada dia a l’escola bressol mentre el seu pare i la seva mare treballen. Avui s’ha llevat aviat, perquè, juntament amb el seu germà Mikel, de 6 anys, i la resta de membres de casa seva, anirà a una celebració que Haurreskolak ha organitzat per a les famílies. És un dia en què les presses desapareixen i durant el qual podran gaudir col·lectivament del seu temps.

Inter-accions és un espai per compartir propostes realitzades en diferents contextos de trobada: facultats d’educació, cicles formatius, equips pedagògics i formació permanent. Accions comunitàries que succeeixen en llocs simbòlics per significar, narrar i ser.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals. 

Observo per comprendre millor i per donar una resposta més ajustada. En el present article reflexionem sobre la manera com duem a terme l’observació i l’estreta relació que té amb la nostra idea d’infant i d’enfocament psicopedagògic. Què fan?, amb què, amb qui?, on?, quan?, com? Però, per a què observo? Com interpreto el que he observat? Es pot interpretar d’una altra manera? Què n’haig de fer de les dades recollides? Com puc donar resposta a la meva intervenció i millorar-la?