Moverse, jugar, disfrutar y aprender a través del cuerpo

Del que dic i penso que faig… al que en realitat faig. Del que diem que fem en equip… al que veritablement fem. De fer sense pensar… a pensar el que fem.

Ha començat una cursa entre moltes escoles, escoletes i tota mena d’espais educatius per mostrar la seva feina a les xarxes socials, sobretot Facebook i Instagram. Cal mostrar les criatures?

La Naiara té una veu enèrgica. Parla de pressa i no té ni un segon per perdre. Ho notes al cap d’un moment d’estar parlant amb ella. Respon de manera directa i té ganes d’explicar-se. És llicenciada en Ciències Físiques i mare de tres infants amb la síndrome de Sanfilippo (dues nenes i el pequeñajo, com ella mateixa diu), és una de les impulsores de Vass Sanfilippo, una associació de Bilbao que lluita per millorar la qualitat de vida de les vuit criatures amb aquesta síndrome que hi ha al País Basc. Una entitat que, des de l’any 2013, ha donat visibilitat a aquesta malaltia neurodegenerativa.

El present article vol donar a conèixer el procés de reflexió portat a terme per l’equip educatiu del CEIF Joaquim Blume, de Sabadell, amb la posada en pràctica posterior d’un projecte de psicomotricitat acompanyat d’un canvi no només de la metodologia emprada a la sala, sinó també de la manera de concebre la corporeïtat dels nens i les nenes i el tractament que se’n fa a cada un dels espais i dels moments quotidians.

Dues mestres de l’etapa 3-6 d’educació infantil comparteixen la seva experiència com a psicomotricistes a l’escola Ítaca de Manresa. Ens expliquen com s’hi viu aquesta necessitat de moviment de l’infant i com s’organitzen al centre per tal de garantir-la.

Al llarg dels primers anys de vida, les criatures construeixen la seva corporeïtat, i la presència de les persones adultes, així com la seva pròpia corporeïtat, hi desenvolupa un paper clau. Per aquest motiu, és important que les mestres i els mestres d’educació infantil tinguin l’oportunitat, al llarg de la seva formació inicial, de posar el seu cos en «joc» a partir d’un treball corporal basat en la pròpia vivència corporal i la interiorització posterior, per tal de (re)conèixer i (re)descobrir la seva corporeïtat com a docents a l’etapa de 0 a 6 anys.

Els espais de sensibilització a les mares i als pares en temes de gènere i coeducació són imprescindibles per aconseguir una veritable transformació en l’acompanyament de les criatures. Aquests espais no s’haurien de configurar al voltant de receptes màgiques, sinó donant veu a les famílies i convidant-les a reflexionar i a transformar-se.

Com en cada tradició pròpia de la nostra cultura, hauríem d’obrir un debat pedagògic sobre si té sentit celebrar-la o commemorar-la amb els infants de 0 a 3 anys i, en cas afirmatiu, sobre com ho hem de fer. Quan ens preguntem si «té sentit per a l’infant» ens referim al fet que l’acostament que hi fem siga significatiu per als xiquets i les xiquetes, és a dir, que respecte i s’adapte a les seues necessitats i als seus interessos (i no als de la persona adulta). En el present article parlem d’aquesta qüestió a partir de la reflexió sobre un cas particular, la celebració de les Falles, però extrapolable a qualsevol altra festivitat si atenem la filosofia i les maneres de fer que hi subjauen.

--Divendres és el meu dia lliure!

--Tant de bo que estigui malalta, així no hauré d’anar a anglès.

--He vist núvols, si plou potser la meva mare no em portarà a zumba.

--Però no vas dir que la zumba t’encantava?

--Sí que m’agrada, però no per anar-hi tan sovint.

--I què faries a les tardes si no tinguessis classes?

--Doncs berenar en pijama mirant els dibuixos i després jugar amb les meves joguines.

INTER-ACCIONS és un espai per compartir propostes realitzades en diferents contextos de trobada i vida de relació: facultats d’educació, cicles formatius, equips educatius i formació permanent. Accions comunitàries que succeeixen en llocs simbòlics per significar, narrar i ser.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals. 

Des que som concebuts que comença una aventura plena de moviment i de transformació del nostre cos. Si llegiu el present article i la resta dels que configuren aquest monogràfic, hi trobareu la part essencial que hauria de caracteritzar les escoles que entenguin que el moviment és font de vida, de plaer, de transformació i d’aprenentatge. Hi veureu també com hi pot contribuir l’educació psicomotriu.