Más allá de las manualidades y los manuales: una mirada a la educación visual y plástica

«Sense emoció no hi ha aprenentatge», ens ensenya el professor Mora. Aquesta hiperrepetida frase que tant utilitzem des de la recerca crítica de «la nova educació» solament té sentit si la teoria neurocientífica es posa en relació amb la pràctica educativa.

L’educació visual i plàstica és un espai ple de possibilitats, però no només per fer, sinó també per pensar. En aquest sentit, les propostes didàctiques des de l’àrea han d’estar motivades per una finalitat que vagi més enllà de la realització formal d’objectes o d’artefactes vistosos i decoratius, perquè l’aprenentatge realment rau en el procés de creació a través de les connexions entre la mà, la mirada i el pensament de manera reflexiva.

L’educació artística hauria de reivindicar la seva raó d’existir i deixar de ser considerada una assignatura en la qual el fer s’anteposés al pensar. En aquest sentit, esdevé fonamental incidir en la comprensió de les imatges i en la reflexió sobre els processos artístics. Així, introduir l’art contemporani a l’aula pot constituir una oportunitat per desenvolupar el pensament crític d’acord amb els contextos i els moments actuals.

L’article focalitza l’atenció en la defensa de l’educació artística com a eina transversal de treball i de recerca a l’escola. Partim de les experiències de dos centres rellevants com són l’escola Sagarra, de Barcelona, i l’escola el Puig, d’Esparreguera, per tal de comprovar de quina manera els seus projectes pedagògics i artístics possibiliten que els infants descobreixin el món a través de les arts.

Docent i alumnes de l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica a Primària dialoguen a través dels informes sobre les sessions del curs, amb l’objectiu de vèncer les seves pors i desactivar possibles bloquejos per afrontar els reptes que se’ls proposen amb esperit creatiu. Es tracta d’experimentar, d’equivocar-se, de reflexionar, d’arriscar-se…, perquè això és el que fan els bons mestres (de plàstica).

Presentem una experiència que parteix de la iniciativa de l’alumnat que planteja millorar el pati de l’escola. El que va començar sent una posada en comú de les coses que no els agradaven del seu pati va acabar esdevenint un projecte d’aprenentatge servei que va implicar tota la comunitat educativa (escola, família, municipi, etc.).

En el present article defensem la necessitat de valorar l’assemblea a l’educació primària. Són molts els avantatges de realitzar-ne, perquè esdevé un moment interessant per conèixer-nos i per aprendre a expressar-nos a tots els nivells. L’assemblea com a oportunitat de generar pensament i desenvolupar la competència lingüística. Mercès a l’escolta atenta de l’alumnat, serà més fàcil programar la resta d’activitats d’aprenentatge i generar el millor clima possible dintre de l’aula.

El present article mostra els resultats d’interacció de caràcter col·lectiu entre l’escola i la comunitat de la reserva indígena cadiueu, a Mato Grosso do Sul (Brasil). A partir de la participació en un projecte pedagògic a Bodoquena (llogaret de l’Estat brasiler) entre final de 2016 i començament de 2019, es presenta i s’analitza una experiència intercultural en innovació educativa.

La presència femenina en el món de l’educació i en moviments renovadors com la pedagogia Freinet ha estat molt important, encara que aquesta qüestió no s’hagi valorat de manera prou justa. Trobaríem un bon exemple d’aquesta afirmació en la persona d’Élise, la companya de Célestin Freinet. Cal tornar a reescriure la història perquè les professionals de la docència ocupin el lloc rellevant que els pertoca.