Llengua de l'alumnat, llengua de l'escola

A les pàgines que segueixen plantegem la importància de conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística present a les aules, així com de reflexionar sobre el paper que els usos lingüístics tenen en la construcció de les identitats individuals i col·lectives, per proposar a l’alumnat nous tipus d’expressió apropiats a unes altres situacions de comunicació que també es produeixen a la vida social dintre i fora de l’escola.

En el present treball expliquem la importància de pensar la diversitat lingüística a l’escola en termes de repertoris, registres i recursos, amb l’objectiu de visibilitzar les maneres com els estudiants utilitzen el llenguatge en diferents pràctiques socials. Aquestes nocions ens poden ajudar a combatre el discurs del dèficit cap a l’alumnat de contextos vulnerables, que assumeix certs usos del llenguatge com a característiques intrínseques dels parlants.

El repte actual de l’escola és articular la realitat lingüística de l’alumnat amb propostes adients per a l’aprenentatge de llengües i formes de comunicació institucionals. En aquest article partim de la complexitat dels repertoris i dels usos lingüístics de joves d’origen migrant a Barcelona per proposar una didàctica del plurilingüisme que situï l’alumnat com a agent i expert.

La perspectiva sociocultural de l’aprenentatge de la llengua implica llançar una mirada al context social d’aprenentatge. Entendre’l i participar-hi és clau per mobilitzar la comunitat educativa. La necessitat de readaptar els projectes educatius als nous contextos comunicatius, multiculturals i multimodals evidencia la necessitat de replantejar les metodologies que empren els docents. Al present article s’hi mostren les experiències i les reflexions viscudes per la comunitat de l’escola la Sínia, de Vic. 

En el present article s’hi exposa el resultat d’una investigació sobre el desenvolupament oral a preescolar a partir d’una estratègia de joc i la seva convergència en la reflexió pedagògica. La interacció dialògica és la base conceptual de l’estudi. S’hi identifiquen les interaccions comunicatives entre infant i infant i entre infant i docent, com també els suports pedagògics per afavorir el desenvolupament del llenguatge oral a l’aula.

En aquest text s’hi mostra la complementarietat dels conceptes teòrics de lingüística, metalingüística, cognició i metacognició. El propòsit és establir la relació entre ells i les decisions didàctiques que fusionen la reflexió sobre el funcionament de la llengua i el control metacognitiu que els estudiants van elaborant del seu propi procés d’aprenentatge.

El present article mostra una experiència didàctica adreçada al segon cicle d’ESO i al batxillerat que té com a objectiu treballar la creació literària de microrelats fent ús de la plataforma Twitter. Aquest projecte d’escriptura creativa digital cerca el foment de l’expressió escrita, l’esperit crític i literari i l’interès per la lectura del relat breu en l’alumnat del segle xxi.

Presentem un projecte l’objectiu del qual és que els estudiants elaborin un programa radiofònic en el qual desvelin una notícia falsa i expliquin les claus per distingir les notícies veritables de les que no en són.

El treball que us presentem atorga visibilitat a la comunicació oral a la classe de llengua castellana i literatura i, al mateix temps, implementa la tasca col·laborativa com a metodologia activa. En aquest cas, es recorre a eines TIC (Spreaker i Drive) que faciliten el procés d’afavorir l’aprenentatge i l’adquisició de continguts en un entorn virtual.