L’ensenyament del lèxic

Es presenten aquí els principals conceptes que miren d’explicar la manera com el significat lèxic es projecta a la sintaxi. S’explica la diferència entre predicats, arguments i adjunts. Es defineixen les estructures temàtiques i la seva relació amb les funcions sintàctiques. Es descriuen els principals tipus d’eventualitats segons el seu aspecte lèxic i la forma com aquest restringeix la combinatòria dels predicats amb arguments i adjunts.

Aquest article planteja dues propostes per millorar la competència lèxica en alumnes de primer cicle d’educació secundària. Concretament, ens centrem en la descoberta significativa d’algunes propietats lexicosintàctiques dels verbs i en lliguem la comprensió i el domini a la millora de la qualitat de la producció de dues tipologies textuals específiques: la narració i la descripció.

L’ensenyament i l’aprenentatge del lèxic no es pot abordar de manera descontextualitzada ni únicament des d’una perspectiva analítica, especialment en el cas dels usos formals de la llengua. Sovint, l’alumnat té un coneixement superficial d’aquest tipus de mots, perquè li sonen, els ha llegit o els ha sentit nombroses vegades a l’aula, però, si no acaba d’entendre’n el significat, no pot incorporar-los amb seguretat a la parla o a l’escriptura. Aquesta comprensió parcial en dificulta l’ús i per això cal fer-ne un treball sistemàtic que ajudi a enriquir el repertori lèxic d’aquests nois i noies mitjançant tasques interconnectades de comprensió i expressió, tant orals com escrites. Així mateix, cal ensenyar estratègies i recursos semàntics que els ajudin a comprendre, explicar i definir els termes amb precisió. També és essencial que aprenguin a utilitzar el context i a analitzar la configuració interna de les paraules per tal d’intuir-ne el significat. Aquest article presenta una seqüència didàctica orientada cap a aquest propòsit.

En aquest estudi es presenta una visió general dels productes lexicogràfics disponibles per a l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües a nivells molt diferents i amb una àmplia varietat de funcions. S’oferirà una breu introducció sobre com analitzar i identificar les funcions d’aquests productes, la qual cosa ens permet classificar-los en quatre grans categories, segons les seves funcions: comunicativa, cognitiva, operativa i interpretativa. La seva anàlisi i identificació de funcions suposa el primer gran esglaó per poder recomanar a l’aula el producte més adequat segons les característiques de l’estudiantat. A continuació, es proporcionarà una breu relació d’eines d’accés obert disponibles en suport electrònic amb l’objectiu de destacar-ne els punts forts i febles de cara a la seva aplicació a l’aula.

En el procés d’aprenentatge d’una llengua, el lèxic és un dels pilars sobre el qual es desenvolupa la competència lingüística i comunicativa de l’aprenent. El domini de les unitats lèxiques de la llengua d’aprenentatge constitueix la base per al desenvolupament de les destreses i de les habilitats comunicatives en aquesta llengua. En el present article hi proposarem estratègies i recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge del lèxic a alumnat nouvingut des d’un enfocament comunicatiu i competencial.

Entendre les dificultats a les quals s’enfronten els alumnes per comprendre conceptes acadèmics i utilitzar definicions és essencial per ajudar-los a dominar el llenguatge de l’abstracció i el lèxic específic de les diverses matèries. Aquest article explora la necessitat de plantejar estratègies didàctiques que millorin aquestes competències recuperant la proposta de Carme Pleyán, figura clau de la didàctica de la llengua des de la dècada de 1980. Pleyán destacava la importància de treballar el llenguatge especialitzat de manera sistemàtica, a partir de l’anàlisi de les dificultats de l’alumnat, i aportava recursos semàntics per aprendre a fer bones definicions. Aquest enfocament fomenta la comprensió, a més de facilitar l’aprenentatge de les matèries i el domini del llenguatge acadèmic. Reivindiquem, així, la vigència d’aquestes idees i proposem que siguin adaptades a les necessitats educatives actuals.

El currículum vigent estableix la necessitat de dissenyar «situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció». Es presenta un curs de formació docent que permet crear contextos d’aprenentatge amb aquestes característiques a partir d’una branca de la lingüística aplicada: la lingüística forense. Les propostes didàctiques basades en aquesta pràctica professional poden augmentar la motivació de l’alumnat en referència a les matèries de llengua i fomentar la reflexió metalingüística a l’aula.

Comprendre el funcionament dels propis processos de pensament és clau per optimitzar l’aprenentatge. Per això, la metacognició permet a l’alumnat prendre millors decisions sobre com pot planificar, monitoritzar i avaluar les seves estratègies d’aprenentatge.

Es descriu una situació d’aprenentatge (SA) sobre la figura de Rosalía de Castro i el Romanticisme literari, amb la consecució de dos «productes» finals: un pòdcast col·lectiu i un comentari de text individual. Tot el procés ha comptat amb «punts de control» metacognitius; moments en què tant l’alumnat com el docent han pres aire i distància per analitzar-se i compartir l’assimilació, o no, del coneixement.

Es proposa a l’aula un projecte de lectura en veu alta que consisteix en l’elaboració d’un dossier de recopilació de textos; el desenvolupament de tècniques de lectura en veu alta; el disseny de diferents instruments d’avaluació que permeten valorar el progrés de l’alumnat, i la preparació i l’organització d’un certamen de lectura en veu alta per a final de curs.

Don Quijote de la Manxa és, sens dubte, l’obra cúspide de les lletres hispàniques. Com sabem, Alonso Quijano es va tornar boig i es va convertir en Don Quixot després de llegir massa novel·les de cavalleries. Seria possible trobar quixots moderns? De quina manera embogiria, avui, aquest Quixot?