L'embolcall sonor

En aquest article d'opinió, Guillem Riba reflexiona sobre si l'escola pot ser un espai políticament neutral.

El debat sobre l’educació continua encallat. El marge per tirar endavant una proposta o una altra no té prou consens. Una llàstima, l’educació continua sent moneda de canvi.

Aquí es comenten dues propostes realitzades al jardí maternal de la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires. Explorem l’univers sonor que ens envolta, juguem amb el cos, cantem, recitem poemes i en llegim, creem música amb objectes de la vida quotidiana.

Aquesta acció cultural és fruit d’una col·laboració entre la comunitat educativa de l’escola infantil pública Zaleo amb la Biblioteca Pública del Puente per rescatar i visualitzar la memòria literària primigènia, així com les cançons de bressol i els amanyacs que els pares, els avis, etc. canten als bebès i als infants, i que romandran a la seva memòria al llarg de tota la seva vida.

El projecte "Paisatges sonors" sorgeix com un desig d’aprofundir en les possibilitats sonores i musicals a l’escola infantil.

En educació no hi ha res innocent, en la mesura en què, a les aules, no solament s’ensenya el coneixement legítim enunciat als currículums oficials, sinó també les actituds, les normes i els valors que una societat concreta estableix com a ineludibles en la construcció acadèmica d’una ciutadania alfabetitzada i instruïda. Això no obstant, la consciència dels efectes ideològics de l’escolarització a les nostres societats és compatible amb el fet de denunciar la infàmia de qui, al llarg de les darreres setmanes, ha afirmat que a Catalunya assistim a l’adoctrinament de l’alumnat i de subratllar, per contra, la trajectòria democràtica i multicultural de les escoles catalanes i la seva valuosa contribució a la innovació pedagògica i a l’impuls d’una educació igualitària i igualadora, oberta a la diversitat de les cultures i impulsora d’una equitat més gran entre les persones i entre els pobles.

Al present article, s’hi presenta una proposta per al segon cicle d’educació infantil basada en els projectes de treball i en les manifestacions artístiques a través de l’obra de Sorolla. Concretament, s’hi aborda l’art i les categories de temps i d’espai. Durant molt de temps, es va pensar que l’alumnat no tenia prou capacitat per tractar aquests aspectes, però hi ha estudis recents que en proven el contrari. A la nostra escola, hi defensem que es poden treballar en aquesta etapa i que cal fer-ho.

Als claustres prioritzem els temes directament relacionats amb els infants, les famílies, l’organització i la metodologia. Sovint hi trobem punts de vista contraposats, bàndols diferenciats, sistemes organitzatius en els quals l’autoritat determina les decisions, però, i nosaltres?, parlem de nosaltres?

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals. Uns diàlegs que permeten apreciar la capacitat reflexiva dels nostres infants, si els donem l'oportunitat d'expressar-se.

Per afrontar els nous reptes… Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Ens han ferit l’escola; l’escola de la diferència, l’escola on la paraula circula lliurement, l’escola de l’acord i el pacte, l’escola del «poder-hi tornar», l’escola com a espai lliure, democràtic i públic. La brutalitat de qui rebenta i profana violentament aquesta escola que infants, mestres i famílies construïm dia rere dia amb persistència ens ha fet mal. I és des d’aquest dol que, esperançadament i tossuda, ens reafirmem a dir que l’escola ha de seguir anant en contra. Ara potser més que mai.