La recerca científica a l'aula

Al document Els set coneixements necessaris per a l’educació del futur Edgar Morin (2003) hi assenyala que «la supremacia d’un coneixement fragmentat segons les disciplines sovint fa impossible que operi el lligam entre les parts i les totalitats, per això cal deixar espai a una forma de coneixement capaç de copsar els seus objectes en els seus propis contextos, els seus complexos, els seus conjunts».

Què solem entendre per investigació científica i què caracteritza la indagació científica genuïna és la discussió d’aquest article, que estableix les bases del present monogràfic. L’objectiu és desenvolupar el procés d’indagació científica (el com) compartint-ne la finalitat principal: dotar de realitat, sentit i credibilitat l’aprenentatge de ciència escolar.

A l’article s’hi proposa la plantilla de bastida PaPER per promoure la indagació científica genuïna a l’aula, és a dir, la indagació oberta en la qual l’alumnat dissenya les diferents fases de la investigació; s’hi inclouen exemples d’ús d’aquesta plantilla aplicats a l’estudi de la contaminació de l’aire, i també s’hi destaquen els principals aspectes que cal tenir-ne en compte per investigar genuïnament a l’aula de primària.

En aquest article presentem les fases indispensables per dur a terme la indagació a l’aula. Per fer-ho desgranem les activitats d’una seqüència curta per a educació primària que està centrada en la temàtica de la flor, especificant amb quines fases de la indagació es corresponen i les raons que ens porten a treballar-hi. Finalment resumim tota la seqüència mitjançant un cicle en el qual vinculem les activitats amb les fases i els objectius didàctics perseguits.

Practicar les maneres de pensar i de fer ciència aporta una comprensió millor del món i eines valuoses per qüestionar-lo i transformar-lo. En indagar per construir un aparell eòlic amb materials comuns a primària, l’alumnat desenvolupa creativitat i iniciativa personal i s’apropia de pràctiques cientificotecnològiques treballant significativament els conceptes d’energia, màquina i sostenibilitat.

En el present article es pretén articular les cartes nàutiques cap a la inclusivitat real als centres educatius, a més de prestar atenció sobre quins són els supòsits fonamentals en els quals s’ha de basar la desitjada cultura avaluativa cap a la inclusió.

La seqüència didàctica Com creus que el cotó va poder canviar el món? s’inspira en el llibre 10 plantas que cambiaron el mundo. L’objectiu és analitzar el procés d’industrialització, els canvis socials i econòmics, i una de les grans problemàtiques que se’n va derivar: el treball infantil. Es pretén apropar a les criatures aquesta realitat passada i fer-les conscients que avui dia encara és present a molts països del món.

La relació directa amb l’entorn no és una condició sine qua non en els projectes d’aprenentatge servei, però fins ara ens costava imaginar quina mena d’impacte real podien tenir les pràctiques solidàries a distància. Actualment la situació de confinament ha canviat aquesta percepció, perquè ens ha dut a explorar sense prejudicis les possibilitats del compromís cívic dels infants quan s’aplica sense el component de la proximitat.

«Per què moltes botigues utilitzen un codi de colors per classificar les joguines segons el gènere, enlloc de fer-ho pel seu ús o pels trets que presenten? Sabies que a principis del segle xx aquest estereotip consistia a assignar el blau als homes i el rosa a les dones?». Aquestes qüestions es plantegen en la proposta d’aprenentatge globalitzat durant la qual l’escola Octavio Paz convida els infants a reflexionar i a treballar els valors de la coeducació.

«Per què moltes botigues utilitzen un codi de colors per classificar les joguines segons el gènere, enlloc de fer-ho pel seu ús o pels trets que presenten? Sabies que a principis del segle xx aquest estereotip consistia a assignar el blau als homes i el rosa a les dones?». Aquestes qüestions es plantegen en la proposta d’aprenentatge globalitzat durant la qual l’escola Octavio Paz convida els infants a reflexionar i a treballar els valors de la coeducació.

En aquesta secció es tracta de treure la pols a textos i a iniciatives poc o molt conegudes i que són presents al debat i a la pràctica educatius actuals.

Som part del problema, però també som part de la solució. Hem de replantejar-nos el nostre model econòmic i el nostre estil de vida, basat en el consum creixent d’energia procedent dels combustibles fòssils. Tenim l’oportunitat d’actuar i la capacitat de fer-ho. Encara som a temps.

Gràcies a la realitat augmentada ens podem endinsar en els sistemes del nostre cos, submergir-nos en el corrent sanguini i viatjar pels pulmons i el budell prim. La marca Curiscope ha ampliat l’oferta recentment amb els pòsters Multiverse sobre el sistema solar.

A les narracions, les descripcions dels llocs reflecteixen què hi veuen els personatges i com s’hi senten, a part d’això permeten que el lector pugui visualitzar millor l’acció que s’hi explica. Per ajudar els infants a fer bones descripcions d’un espai convé que n’observin bé els detalls, que siguin precisos i curiosos, i com més coses sàpiguen de l’indret en qüestió –el seu passat, on es troba o qui el freqüenta–, millor.

Entenem que l’alfabetització STEAM té sentit quan involucra els diferents agents de la comunitat educativa. Les famílies representen un d’aquests agents primordials, per això intentem crear espais d’intercanvi i de participació on puguin intervenir.

La pandèmia ha generat de manera abrupta la necessitat de mantenir la connexió amb els estudiants i les seves famílies. La innovació en els estils de comunicació amb les mares i els pares, aquella premissa desitjable, ara és una acció urgent. En mostrem un exemple en el procés d’adaptació a les noves necessitats mitjançant la utilització de diverses eines. En aquest cas l’escola supera aquest desafiament fonamentant-se en la base oferta per processos d’innovació que ja estaven en curs.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.