La pedagogia de la cura

El trànsit entre etapes sempre és complicat, però esdevé en un moment especialment delicat quan té lloc entre les etapes d’educació infantil i primària. Canvis importants que generem les persones adultes. Canvis inapreciables en el desenvolupament de les pròpies criatures.

L’especialitat de Ricardo Domínguez són les arts, més concretament, les plàstiques. I és que aquest llicenciat en Belles Arts n’ensenya tant a futurs mestres com a estudiants de secundària.

El naixement d’una persona no converteix la seva vida en una certesa. És solament una possibilitat que depèn que hi hagi altres persones que en tinguin cura (som interdependents) i de tot el que ens proporcionen els ecosistemes dels quals formem part (som ecodependents). Això no obstant, el sistema educatiu roman, en la major part dels casos, aliè a aquesta realitat. Per aquest motiu és important gaudir d’espais per debatre i pensar com podem construir comunitats educatives que centrin l’atenció en el proïsme i en les vides al centre.

Com tenim cura de la nostra escola? Tenint cura de nosaltres mateixes, dels nostres infants i dels que hi arriben des de l’abraçada amable de pertinença, oferint-los una porta oberta a la participació, a la possibilitat de ser i d’estar en un centre viu que crea i que es recrea, que construeix i que es reconstrueix projectant-se cap a un canvi real, on l’impossible esdevé possible.

L’Escola IDEO ja va néixer amb un pla verd com a reacció davant de la realitat de crisi ecològica que estem vivint a nivell planetari. El seu projecte ha anat prenent aquesta forma a partir d’una sèrie de plantejaments i d’accions educatives que ara compartim mitjançant aquest article amb la intenció de crear compromís i teixir xarxes.

El premi Pulitzer Michael Moss (2013), en el seu llibre «Adictos a la comida basura», diu: «Les empreses manipulen o exploten la biologia dels infants». En el projecte Dietètica digital1 vam comparar la indústria alimentària i la digital. Es creen consumidors addictes a dietes que maximitzen el benefici empresarial a costa de la salut personal, els cercles socials i el sistema informatiu. Per aquest motiu proposem una pedagogia paral·lela sobre hàbits alimentaris i digitals.

Malgrat que vivim temps de gran polarització i dificultat per arribar a acords sobre l’educació, hi ha un element amb el qual tots els agents amb legitimitat i capacitat per prendre decisions coincidim: el professorat és clau. Ha arribat el temps del professorat, d’escoltar-lo, de tenir una visió global sobre la professió i de formular propostes coherents i basades en el coneixement professional i acadèmic.

L’article parla d’una activitat didàctica de lectura de notícies en suports digitals realitzada amb alumnes de 7 i 8 anys d’una escola privada de la ciutat de São Paulo. A més d’entrar en contacte amb una problemàtica social ben actual, els infants van vivenciar els nous comportaments lectors exigits pels textos electrònics.

«Educació socioambiental i patrimoni: De l’àmbit local a l’àmbit global» és una de les línies de recerca del grup Social(s)-Grup d’Investigació, una de les tasques del qual és aconseguir que la formació integral de l’alumnat l’ajudi a interaccionar de manera sostenible i glocal en un món globalitzat. Per aquest motiu ens preguntem quina competència han de desenvolupar les persones per aplicar aquest coneixement al segle xxi.

Després del treball de la història de Tirant lo Blanc, i vista l’alta motivació de l’alumnat referent a aquesta novel·la, vam decidir endinsar-nos en un projecte interdisciplinari que englobava aspectes relacionats amb la llengua i la cultura valencianes, la història de la societat medieval, l’expressió corporal i la música, concretant, com a tasca final, l’elaboració d’un film amb algunes escenes de la història treballada.

Enfront dels innombrables encàrrecs que actualment saturen l’activitat quotidiana de mestres i professorat, els autors de l’article aporten dades que inciten a realitzar la reflexió compartida a propòsit del paper que pot tenir la incorporació de professionals de l’àmbit socioeducatiu en la generació de noves dinàmiques de treball als centres escolars.

L’escola és inclusiva o no és escola. Amb aquesta premissa n’hem d’abordar el disseny. Així mateix, tot el que succeeix en qualsevol grup humà s’ha de sustentar damunt d’una base de bon tractament. En aquest sentit, a l’escola pública de Labastida estem implementant l’estratègia antirumors amb la finalitat de combatre certes percepcions, actituds i conductes que entorpeixen la convivència.

En una classe de sisè de primària s’entaula un diàleg al voltant de les diferències. La conversa sorgeix arran d’una pregunta que s’hi ha plantejat per tal d’esbrinar en què es distingeixen els animals i els humans.

Microsoft Teams es basa en grups d’Office 365 i permet que s’estableixi la col·laboració entre persones d’un mateix equip o aula, amb la qual cosa s’afavoreix que hi hagi una aula virtual més col·laborativa i dinàmica.

Escriure és un camí costerut i ple d’entrebancs, però val la pena fer l’esforç, perquè al final hi ha la recompensa de veure com les idees esclaten damunt del full i esdevenen sorprenents, boniques o estranyes.

«Els atrapamonstres» és una proposta didàctica d’educació física pensada per treballar accions de cooperació motriu amb infants de 6 a 8 anys a través d’un conte. Es tracta d’un relat el protagonista del qual és l’alumnat que mirarà de resoldre els reptes cooperatius que se li presenten a través del conte que llegeix la persona adulta.

«Els atrapamonstres» és una proposta didàctica d’educació física pensada per treballar accions de cooperació motriu amb infants de 6 a 8 anys a través d’un conte. Es tracta d’un relat el protagonista del qual és l’alumnat que mirarà de resoldre els reptes cooperatius que se li presenten a través del conte que llegeix la persona adulta.