La documentació

La documentació sistematitzada de les propostes i de les activitats que les nenes i els nens realitzen a l'escola infantil constitueix una part important de la nostra tasca educativa. Les experiències recollides en imatges ens possibiliten que duguem a terme una anàlisi i una avaluació continuada de cada criatura, de la qualitat de les propostes realitzades i de la posició de l'educadora, alhora que permet poder compartir la nostra feina amb immediatesa i agilitat amb les nostres companyes, les famílies i els altres professionals.

A la nostra escola, hi documentem diàriament els processos que observem en els nens i nenes. Amb el projecte sobre la identitat ½Iguals i diferents: l'aire del rostre+, que presentem a continuació, volem mostrar com la documentació ens permet observar i analitzar un bon grapat de processos que, sense ella, passarien desapercebuts.

Sovint, no ens arribem a adonar del que realment es pot arribar a construir amb petits detalls, que al final esdevenen enormes, quan veiem que formen part de la nostra pròpia vida en relació amb l'escola dels nostres fills i filles. La incertesa sempre s'apodera de nosaltres, pares i mares, quan decidim portar les nostres criatures a una escola infantil. Les veus com el que són, petits éssers que s'enfrontaran a un nou espai, a un repte sense la nostra presència. I, en aquestes circumstàncies, ens van sorgint tota mena de preocupacions a començament de curs. Tot són interrogants que, sovint, ens atabalen: ½S'hi adaptarà?+, ½S'hi sentirà feliç?+, ½Com en serà el professorat?+, ½S'hi desenvoluparà?+, ½Hi menjarà?+à

Documentar és quelcom més que recollir informació o imatges ½en brut+ servint-se d'un format. Documentar significa fer-ho amb alguna finalitat, amb un guió i un disseny previs, és a dir, amb un ½projecte de documentació+. Mitjançant aquest guió i aquest disseny general, podrem anar avançant en els processos de documentació. Els nostres guions seran generals, perquè les nostres documentacions són fonamentalment ½documentals reals+, i no pas pel·lícules. Per avaluar qualsevol mena de documentació, convé revisar els diferents aspectes que integren el projecte inicial.

La televisió ocupa un lloc preeminent com a mitjà de comunicació a la nostra societat i com a objecte quotidià a les nostres llars. Forma part de les nostres vides i de les dels nens i nenes. Tot això determina que els agents educatius principals (família i escola) hagin de considerar com a part essencial del procés educatiu l'adquisició d'uns hàbits, d'unes competències i d'una sensibilitat crítica davant de la potent capacitat d'influència que aquests mitjans exerceixen sobre la població. Recordeu la idea tan repetida que diu: ½Allò que no surt a la tele, no existeix!+.

Al llarg del segon trimestre, a l'escola, hi vam treballar l'escultura com a forma de representació. A l'aula de cinc anys, davant la pregunta: ½Com es poden fer escultures?+, la resposta que més acceptació va tindre va ser la d'un xiquet que va dir: ½Amb fustes i cola, es poden fer+. A partir d'aquí, vam començar el procés de recerca de materials, de creació i exposició de les obres.

Els processos d'acomodació a circumstàncies i a contextos nous generen situacions d'estrès i d'angoixa en les persones. Aquestes emocions són molt més intenses en els infants. És per aquest motiu que cal tenir presents els períodes d'adaptació i trànsit i preparar-los adequadament perquè cada nen i cada nena trobi el seu espai, tant en el moment d'entrar per primer cop a l'escola, com en el de fer un canvi d'etapa de P5 a primària. Presentem dos articles que treballen aquests dos períodes d'adaptació (els primers dies d'escola i el començament a primària), elaborats per autores diferents però que incloem dins un mateix marc.

Partint del principi que la participació de les mares i els pares en el funcionament dels centres escolars és bàsica, hi vull donar la meva opinió amb una certa reserva, ja que la meva experiència en aquest sentit no ha estat del tot reeixida. Ja fa quatre anys que formo part de l'equip directiu de l'escola on treballo. Certament, no es pot generalitzar, així que vull aclarir que el meu punt de vista està estrictament relacionat amb un període i amb una experiència concrets que no han de constituir pas cap mirall del que succeeix a la majoria de centres. Així doncs, em disposo a relatar el cas breument. La nostra escola està situada en una zona perifèrica d'una petita ciutat. La qüestió és que la tipologia de l'alumnat que hi assisteix és força diversa, ja que hi té lloc la conjunció de barris marginals amb urbanitzacions de gent de classe mitjana més aviat alta, com a mínim pel que fa referència al nivell cultural, tot i que no és el que hi domina. Amb aquesta particularitat tan variada, el que ha succeït ha estat que els pares i les mares de ½més nivell+ han vetat completament les idees i les ganes de participar de la resta. Sembla que amb un afany de protagonisme exagerat i incomplint unes normes bàsiques de bona convivència, han organitzat, decidit i omès les opinions i els desitjos d'altres famílies de participar-hi. La situació ha degenerat de tal manera que l'equip directiu s'ha vist obligat a convocar l'associació de mares i pares diverses vegades.

El conjunt de les institucions i dels professionals que intervenen en la comunitat formen una xarxa de cooperació, d'informació i de comunicació que potencia l'actuació de cadascuna, i encara més quan es tracta de donar respostes específiques a necessitats educatives i socials. L'escola infantil forma part d'aquestes institucions.

El conte és un dels elements didàctics que més s'han utilitzat, tant dintre de l'àmbit escolar com fora, per socialitzar els infants.

½Documentar+ significa ædeixar constància estètica i narrada de manera visual, audioviosual i escrita d'una tasca realitzada'.