La cultura de centre

L’acollida és un procés necessari per conèixer la cultura d’una escola, té incidència en la identificació amb el centre i amb la implicació de la persona que arriba. En aquest article, ens centrarem en la que fa referència al professorat. Partint de les reflexions en primera persona d’una mestra novella, contextualitzarem aquest procés a partir del Pla d’acollida del professorat de l’escola El Temple, de Tortosa.

La cultura d’un centre és dinàmica. Es troba en un procés d’actualització constant. Per tal que aquesta construcció no acabi desdibuixant la identitat de l’escola, cal que es faci de forma endreçada i compartida, és a dir, avançant junts i en la mateixa direcció. Des de la institució docent, podem crear un clima que afavoreixi la implicació de tothom. Amb la participació activa, farem nostre el projecte comú i esdevindrem una comunitat educativa.

Amb aquest article, pretenem ampliar la mirada sobre els processos de tancament i comiat i valoritzar-los. Ens agradaria poder oferir elements que ajudessin a prendre consciència de la importància de la gestió d’aquests punts d’inflexió en l’organització escolar a favor del benestar de les persones implicades i la millora de les accions educatives.

La Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica està entrant en una etapa de ressorgiment. L’activitat puixant que la va caracteritzar al llarg dels anys de la transició i durant la dècada posterior dels vuitanta va començar a experimentar un declivi paral·lel al que ha patit a l’Estat espanyol el moviment associatiu en general a partir dels anys noranta i la primera dècada del 2000.

Aquest article vol ressaltar la importància que té la reflexió sobre la pràctica com una oportunitat d’aprenentatge pedagògic per al professorat, ja que, d’una banda, li permet interpretar les situacions d’ensenyament i aprenentatge i, d’altra banda, incorporar canvis en la matemàtica escolar, evidenciats en la pròpia pràctica, que promoguin una comprensió més acurada dels conceptes numèrics per part de l’alumnat.

Mitjançant aquest article, us volem fer arribar una proposta de treball per projectes a l’àrea de medi natural i social. L’alumnat indaga, investiga, es pregunta i es qüestiona, experimenta, observa i manipula, i, finalment, reflexiona i treu conclusions d’allò que, al principi, era desafiador per a ell. Us mostrem, per tant, tot un procés reflexiu d’accions a l’aula, on incidim sobretot en l’aprenentatge de la competència científica.

En l’imaginari del professorat, es considera que els aprenentatges haurien de ser útils perquè els infants poguessin desenvolupar-se en la vida, és a dir, caldria que fossin competencials. Els projectes o les activitats d’aprenentatge servei són propostes educatives que faciliten l’adquisició de coneixements competencials a partir de la realització d’un servei en el context territorial del centre. La seva dimensió social enforteix el potencial competencial i permet reforçar l’enfocament ètic.

Aquest article ens ofereix una mirada sobre com un grup de persones conviu per comprendre el món que les envolta i, en aquesta aventura, generen una atracció que els permet somiar més enllà dels estels.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula --aparentment simples i, en tot cas, espontanis i reals-- que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els brindem l’oportunitat d’expressar-se.

Com a part d’una unitat didàctica en què s’hagin treballat els grups d’aliments, aquest joc pot servir com a activitat de consolidació.

Creapptividad és una web creada per César Poyatos (@cpoyatos) i Javier Monteagudo (@jmonteo). En aquest portal, dos docents que provenen de contextos diferents, uneixen experiències riques en motivació per aportar solucions didàctiques diferents que ens han donat resultats gratificants.

El programa Llenguatges del coneixement pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o de conèixer per crear, intrínsec en les criatures. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca podem tenir un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura.

La classe inversa es basa en el capgirament de l’activitat tradicional d’explicació a l’aula i, moltes vegades, a fer-ne la pràctica a casa. Es tracta de dotar l’alumnat de material amb el qual pugui treballar autònomament fora de l’escola i de reservar el temps acadèmic per a les tasques més pràctiques, de labor experimental i col·laborativa. La proposta didàctica presenta una mostra de seqüència per tractar la llum a través d’una mirada cooperativa.

Per afrontar els nous reptes… Sabem que hi ha accions que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt vista individual com col·lectiu.

La cultura és una construcció social que es va confegint a través del comportament de les persones. L’educació és una tasca col·lectiva que no serà possible dur-la a terme amb una certa qualitat si, entre el professorat, no hi ha plantejaments congruents ni actuacions consensuades a partir de criteris comuns. L’equip directiu ha de propiciar la transmissió de la cultura del seu centre des del primer moment en què hi ingressi un nou membre.