Història a primària

Entendre el treball competencial a les aules seria la clau perquè tot l’alumnat tingués cabuda a la nostra escola mitjançant l’aplicació d’estratègies d’ensenyament que el portessin a posar en joc les seves capacitats potencials. Però, per què no ho fem?

Abans de contactar-hi per telèfon ja la conec una mica, i és que els seus vídeos la precedeixen. Després d’haver-me’ls mirat puc endevinar que aquesta mestra amb dinous anys d’experiència a l’educació primària és una persona sense vergonya i disposada a esforçar-s’hi per atreure l’atenció del seu alumnat.

Els dissenys curriculars successius han minoritzat la història a primària. Aquesta situació contrasta amb una efervescència quant a demanda social d’història que està generant una revolució didàctica que es desenvolupa fora de les aules. La història, sense garanties, s’aprèn fora de l’escola i el professorat ha de treballar per revertir i conjurar aquest contrasentit.

Les paraules que podreu llegir al principi del text il·lustren com un alumne de l’escola Baixeras explica la seva experiència d’entrar en contacte amb el patrimoni que es conserva al centre. La proposta que presentem permet donar a conèixer amb més detall de quina manera es treballa el patrimoni propi en aquest col·legi en el context de la Xarxa d’Escoles Històriques de Barcelona.

Els videojocs són un dels mitjans més atractius que tenim a la nostra disposició per comunicar coneixements sobre el passat. Combinar interacció i narració permet que la jugadora o el jugador vegi el món recreat i que el pugui experimentar. Ancestors és una proposta centrada en el patrimoni d’Atapuerca i en l’evolució humana, i està dissenyada amb criteris educatius per ser utilitzada en espais formals i no formals d’ensenyament-aprenentatge.

Els instituts escola del segle XXI són hereus de propostes del segle XX. Actualitzen el nostre mapa educatiu amb projectes que possibiliten establir cohesió i coherència en el treball en equip de les tres etapes educatives. En aquest article compartim la nostra visió i el nostre projecte per servir de punt de reflexió al voltant de què són, què poden ser i què haurien de ser els instituts escola.

«Absorció de l’aigua» és una nova proposta didàctica fonamentada en la metodologia de l’aprenentatge basat en la indagació. La peculiaritat d’aquesta activitat rau en el fet que se n’han dissenyat adaptacions específiques perquè pugui ser implementada en els cursos escolars que van des de P5 fins a sisè de primària.

En aquest article volem compartir algunes reflexions sobre com el model d’avaluació de la funció directiva pot fer una contribució rellevant per donar resposta a aquesta necessitat. Abans, però, cal fer algunes consideracions generals sobre la direcció escolar.

Els patis inclusius han irromput en el panorama escolar com una de les eines innovadores de més actualitat. La importància concedida al joc en una societat que es mostra més que reticent a afavorir-ne l’expressió més natural recorre a les entitats educatives com a responsables de procurar que es practiqui correctament. L’alumnat més divers es mostra com el punt central del treball en referència a la garantia del respecte al dret a jugar.

Aquesta proposta didàctica parteix de l’interès dels infants per materialitzar una idea. Fan el disseny i creen un objecte de fusta que pugui ser útil per generar un servei a la comunitat o per a ús personal. L’enfocament és global, perquè comprèn l’escolar com un ésser que aprèn de manera integral, i interdisciplinari, perquè a partir d’un centre d’interès s’hi encabeixen tots els coneixements curriculars.

Aquesta proposta didàctica parteix de l’interès dels infants per materialitzar una idea. Fan el disseny i creen un objecte de fusta que pugui ser útil per generar un servei a la comunitat o per a ús personal. L’enfocament és global, perquè comprèn l’escolar com un ésser que aprèn de manera integral, i interdisciplinari, perquè a partir d’un centre d’interès s’hi encabeixen tots els coneixements curriculars.

Som part del problema, però també som part de la solució. Cal que replantegem el nostre model econòmic i el nostre estil de vida, basat en el creixent consum d’energia procedent dels combustibles fòssils. Tenim l’oportunitat d’actuar i també la capacitat de fer-ho, canviant la manera de viure. Encara hi som a temps.

Vivim en un món envoltat de sensacions, d’informacions diverses que arriben als nostres sentits i que són llegides i interpretades pel nostre cervell. Una música, una olor, una imatge poden provocar emocions, sensacions o records que ens ajudaran a inspirar-nos per crear narracions. A l’escola valorem aquells petits detalls que moltes vegades ens passen de llarg. Ens deixarem anar… i escriurem.

L’objectiu d’aquest article és destacar el paper de les matemàtiques en les activitats STEM. A partir de la formulació d’una qüestió i del guiatge amb preguntes oportunes, es proposa una activitat on es plantegen hipòtesis i s’experimenta i es construeixen objectes per assolir conceptes matemàtics com ara pes, llargada, volum i densitat.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.