Geometria

Com ha de ser una aula que potenciï el desig d'interrogar-se sobre el món i sobre l'espai? Com podem aconseguir que les nenes i els nens participin en la conversa cultural que existeix sobre aquest tema? Quan l'aula esdevé un espai per parlar de l'espai, es transforma al mateix temps en un territori llançadora per transitar per uns altres indrets del coneixement...

Hi ha moments en la vida d'una aula que marquen un abans i un després en la història de la classe. En aquest cas, això va passar quan la Paula se'n va anar a l'Uruguai a veure la seva família, i els seus companys i companyes van parlar amb ella per videoconferència.

En aquest article, s'hi narren dues experiències amb nens i nenes de tres i quatre anys perquè comprenguin la manera com es mouen les foques, quan neden al fons del mar, i el submarí, quan puja i baixa. En tots dos casos, es tracta d'utilitzar la vertical com a punt de referència espacial per comprendre un moviment.

Aquest article ens narra la història de la projecció i la realització d'un enorme text col·lectiu que puja per l'ull de l'escala, posant en relació un detall tan important de les seves vides com els seus naixements.

Els processos didàctics relacionats amb l'ensenyament i l'aprenentatge de l'espai tenen com a objectiu fonamental que els infants adquireixin competències relacionades amb l'orientació en entorns distints. Es tracta de transmetre a les criatures sabers i estratègies espacials, però també coneixements sobre els contextos en què s'usen, la manera de fer-ho i el valor que té per a les persones orientar-se amb sentit en el món real. La qüestió clau rau a ensenyar als infants com comprenem les persones grans la posició dels objectes, en quins contextos és rellevant aquest coneixement per a nosaltres i desenvolupar pràctiques crítiques amb punts de referència rellevants per controlar-lo.

Si el procés didàctic té com a finalitat transmetre als infants pràctiques culturals que siguin rellevants, les famílies hi han de tenir, en aquestes edats, un paper crucial. Hem procurat deixar les pistes en els textos que hem escrit sobre aquest paper, sobre les nostres preocupacions i sobre algunes idees que hem tingut per incloure-les en la vida d'aprenentatge de l'aula.

Rosegar-se les ungles és l'hàbit més freqüent dels ½produïts per nervis+, encara que n'hi ha molts més, com ara xumar-se un dit, furgar-se el nas, cargolar-se els cabells i estirar-se'ls, mossegar-se la galta per dintre, carrisquejar les dents mentre es dorm, rascar-se cutícules de la pell o fer girar vertiginosament un llapis entre els dits. Aquesta activitat cessa quan es realitza una feina activa.

A continuació, us descriuré una experiència que he realitzat amb els meus ½gegants+ de dos i tres anys. Gegants perquè són els més grans, i gegants també per la gran capacitat que tenen d'experimentar, d'aprendre i de gaudir amb els detalls més petits. L'activitat se centra en el descobriment del magnetisme dels materials. I, per descomptat, de l'½atracció+ que aquests desperten entre els infants.

En aquest article, s'hi descriu la situació de les criatures de menys de tres anys que conviuen amb les seves mares en centres penitenciaris.

L'escola infantil ha de ser un lloc que la nena i el nen han de sentir com a propi, familiar i, sobretot, segur. Com a educadores i educadors, hem de ser plenament conscients que acollim les criatures en un temps en el qual la família ocupa un lloc especialment vital en les seves existències i que la relació que establim amb ella és fonamental per al benestar de l'infant, atès que la relació entre les persones adultes de referència per a la criatura està íntimament lligada amb el seu propi sentiment de seguretat. La nena o el nen ha de percebre les persones adultes com a aliades en la seva creixença, i això solament s'aconsegueix a través del diàleg, de la trobada diària, del coneixement mutu del que l'envolta i, per tant, de la seva família.

En els textos d'aquesta monografia, els sabers i les habilitats geomètriques hi tenen la forma de competències culturals que les nenes i els nens adquireixen i utilitzen perquè els són necessàries per orientar-se en diferents entorns; ho fan usant la comunicació i investigant a partir de la informació que els arriba.