Formació de lectors crítics

Revisem les sis concepcions més conegudes de lectura crítica en l’educació: la comprensiva, el pensament crític, la pedagogia crítica, l’anàlisi crítica del discurs, la desinformació i la postveritat. Per a cadascuna presentem el propòsit, el punt de vista, diversos exemples de tasques i alguna referència, a més d’enunciar-ne les limitacions.

En aquest text s’hi argumenta que la lectura crítica ha d’incloure la lectura de les ideologies lingüístiques o les valoracions al voltant del llenguatge. A partir d’una explicació sobre la noció d’ideologies lingüístiques i de la importància que tenen per comprendre el fenomen del llenguatge en tota la complexitat que presenta, s’hi mostra una activitat amb tres moments didàctics per il·lustrar com es pot treballar aquesta noció amb els estudiants.

En aquest article s’hi presenta una seqüència didàctica formada per cinc activitats destinades a fomentar l’exercici de la lectura crítica de materials multimodals. Amb aquesta activitat es fomenta el maneig de textos escrits i orals, a més de la producció, també en formats diferents, de respostes crítiques respecte a aquests materials. Les activitats han estat pilotades a l’aula de llengua i literatura d’ESO i batxillerat.

Aquest article mostra què és la lectura crítica i quina importància té, també presenta una proposta per ser implementada a l’aula de batxillerat aplicada a la ressenya crítica de llibres. Les activitats suggerides per a cadascuna de les etapes i dels nivells precedeixen la lectura crítica, de manera que l’estudiant pugui adquirir les habilitats intel·lectuals que li permetin formular una valoració personal sustentada en la seva pròpia anàlisi.

Encara que existeixi una legislació que prohibeixi la discriminació de gènere a l’escola, malauradament encara s’hi practica. En aquest text ens preguntem sobre les estratègies educatives innovadores per afrontar aquest problema i proposem als docents que basteixin un pont entre les teories de gènere i el desenvolupament del pensament crític a partir de la literatura. Aquesta relació s’il·lustra amb la lectura i la recreació del conte L’aneguet lleig.

A través de la producció de narratives audiovisuals és possible que, des dels seus propis règims de representació, els mestres indígenes produeixin un pensament visual sobre la infància a les seves comunitats i qüestionin la mirada racialitzada i hegemònica que ha perpetuat l’escola sobre ells mateixos. L’experiència que presentem es proposa provocar pràctiques pedagògiques transformadores.

Es mostra una experiència portada a terme amb estudiants de batxillerat nocturn. El propòsit és crear una situació real que els motivi a comunicar-se, tant entre ells com amb altres persones, amb la finalitat de fomentar les seves habilitats orals en anglès. Al present article s’hi descriuen els fonaments teòrics, el plantejament metodològic i l’execució de la proposta didàctica.

Aquest projecte de llengua, la lectura pública d’un text escrit titulat Per què no oblidaré l’institut?, té com a objectiu promoure la reflexió sobre l’aprenentatge assolit durant l’ESO. El disseny es fonamenta en tres eixos de l’ensenyament de la llengua: concepció de l’escriptura com un procés recursiu, inserció de la pràctica d’escriptura en un context de comunicació i interrelació entre oralitat i escriptura.

Es proposen dues activitats complementàries que parteixen de la investigació i l’anàlisi de diferents arguments de la literatura distòpica per crear espais i personatges que podrien aparèixer al videojoc Fortnite. A l’activitat final, l’alumnat haurà de crear per grups un diari de supervivència a partir d’uns criteris i d’una guia d’elaboració.

Es valora el projecte Via Litterae, un material que és més que una seqüència didàctica. Es tracta d’un ampli projecte de treball en suport digital que ha estat treballat a tercer i quart d’ESO. A causa de la seva versatilitat, també podria ser adaptat a unes altres situacions, continguts o cursos. Treballa continguts de la matèria de llengua castellana i literatura relacionats amb diversos blocs curriculars.

Es proposa utilitzar el gènere discursiu de l’autoretrat per analitzar els interessos i les aptituds de cada estudiant durant un procés d’autoconeixement. Al llarg de l’activitat treballem les fases de la producció discursiva tot incidint en aspectes rellevants de gestió de la informació sobre professions i estudis. Finalment, aprofitem la coavaluació per corregir textos escrits i analitzar una exposició oral formal.