FER MUSICA AMB ELS MES PETITS

La música, entre altres arts, ha estat reconeguda com a part fonamental de la història de la civilització i també com una eina excel·lent per al desenvolupament d'innombrables capacitats humanes, entre les quals hi ha l'autoconeixement i l'autoexpressió. Això no obstant, en el context educacional brasiler, encara és molt poc significatiu el nombre de pares, mares, professorat i individus que coneixen i comprenen el valor de la música en el procés de l'educació infantil.

Malgrat que molts educadors i educadores coincideixen a reconèixer la importància de la música en l'educació infantil, sembla que no existeixi cap acord sobre el camí que cal seguir. Els mètodes tradicionals no responen a les necessitats de les criatures, ja que aquestes estan immerses en un món en transformació constant que demana enfocaments més oberts.

Al llarg de les darreres dècades, diverses revistes científiques han publicat estudis que demostren que la música modifica l'estructura del cervell en el desenvolupament del fetus; que els bebès reconeixen i prefereixen la música que van sentir per primera vegada al ventre de les seves mares; que la música beneficia uns altres aprenentatges, afavoreix la interacció social, estimula el desenvolupament del llenguatge i millora les habilitats motrius dels més petits o que el coeficient intel·lectual augmenta entre els infants que reben estímuls musicals de manera regular.

La importància de la música a l'educació infantil és indubtable. La interacció primerenca amb la música afecta positivament la qualitat de vida de la mainada i les experiències musicals col·laboren en el seu desenvolupament emocional i intel·lectual, establint les bases sobre les quals es construiran futurs aprenentatges.

Des del punt de vista del que es considera el desenvolupament normal, als dos anys el 80% dels nens i les nenes no controlen, i als tres anys encara no ho fa un 10%. Si tenim en compte que a la mateixa classe hi ha diferències d'edat d'un any complet (de gener a desembre) i ens fixem també en la variabilitat normal en els ritmes de desenvolupament, és molt previsible que fins ben entrat el curs ens trobem amb infants que tenen ½escapaments involuntaris+, ½oblits+ quan estan entretinguts, i altres accidents si es troben malament. D'altra banda, fins i tot si la manca de control és més constant, no es dóna valor clínic a l'enuresi diürna fins als tres anys o quatre, d'acord amb les seves característiques.

Maria Dolz i Vicenta Gamir ens conten, en aquest article, una bonica experiència que tracta de l'objectiu principal d'un grup de mestres: fer presents els xiquets i les xiquetes a l'escola en tota la seua riquesa i complexitat, amb els seus afectes, la seua vida familiar, els seus interessos i les seues connexions amb el món dels altres.

A continuació, analitzarem de manera breu els tipus de família que hi ha avui dia, però ho farem, sobretot, des de la perspectiva de la infància, provocant reflexions i debats.

Per potenciar i desenvolupar les capacitats d'expressió i les necessitats de comunicació que tots els nens i les nenes mostren des del moment que neixen, pares, mares i persones educadores hi desenvolupen un important paper. Preparar-se especialment per poder realitzar una tasca de responsabilitat com és la de ser guia i educador de la seva sensibilitat musical, és una gran tasca.