FA 25 ANYS. 25 ANYS DE GUIX

En aquest article parlarem de fa vint-i-cinc anys, coincidint amb l'aniversari de l'estimat GUIX, i ho farem centrant la nostra atenció en els canvis que s'han produït en la societat catalana pel que fa als moviments migratoris. Per a fer-ho us proposem jugar al joc de les diferències, provant de descobrir quins trets específics ens apropen o ens separen de fa dues dècades i mitja sobre aquest tema. Quin model social guanya, l'actual o el de 1977? A través d'una mirada social, cultural i política anirem comparant ambdós escenaris. El resultat? Llegiu fins al final.

Els darrers vint-i-cinc anys han estat temps de canvis socials i educatius profunds. La qualitat, molt present en el debat educatiu actual, ha estat considerada, de manera més o menys explícita, durant aquest temps pels diferents sectors i agents educatius. Es fa necessari, però, aclarir i matisar què entenem per qualitat. El present article l'analitza en relació amb una sèrie de conceptes estudiats des de la perspectiva educativa d'aquest darrer quart de segle.

El març de 1976 treballava en una acadèmia privada a Santa Coloma de Gramenet i el director, que tenia com a lema ½Dios, patria y justicia+, em va acomiadar per haver començat a explicar literatura espanyola a vuitè d'EGB per Gabriel Celaya en comptes de fer-ho per Gonzalo de Berceo, i per portar exemplars del Cambio 16 a classe per retallar i fer treballs de socials. El setembre d'aquell mateix any entrava d'interí a l'escola pública del barri veí. El director havia fet una llista de mestres que teníem ganes de treballar a la pública i de fer escola pública i la va negociar/imposar a l'antiga Delegació del Ministeri d'Educació i Ciència. Valgui només aquesta anècdota per introduir aquest article sobre els canvis que el sistema educatiu ha experimentat al llarg dels vint-i-cinc anys que celebrem amb aquest número de la revista GUIX.

Tornen les reformes educatives de tarannà conservador. Aquest article denuncia, de manera enèrgica, dos dels aspectes més colpidors del projecte de Llei de qualitat de l'educació que el Govern del PP pretén imposar. Projecte profundament reaccionari pel que fa a l'aspecte social, representarà la segregació i la marginació de centenars de joves del nostre país. Representarà, també, la consagració d'un estatus de privilegi per a l'Església catòlica i un cop molt dur a les concepcions laïcistes del sistema educatiu. L'article censura, així mateix, la deriva privatitzadora i mercantilista d'aquesta anunciada reforma.

L'autonomia dels centres educatius, entesa com la facultat de prendre decisions pròpies sobre l'organització i el desenvolupament de l'activitat educativa, ha estat una constant més o menys explícita però present en el debat pedagògic de les últimes dècades. Ha recollit esperances, ha canalitzat il·lusions i ha vehiculat esforços, però també ha estat un marc on s'han acumulat frustracions, desencants i decepcions. El balanç és controvertit i a aquest li dediquem aquestes notes.

La nova llei d'educació que proposa el Govern central s'ha plantejat com una llei polèmica. L'article realitza algunes reflexions sobre l'esborrany de la futura llei posant l'èmfasi, no tant en els seus aspectes parcials, sinó en el model ideològic que hi ha en el futur text legislatiu i que és el que possibilita les diverses propostes de canvi de la llei anterior.

El proppassat dia 11 de març, el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports va presentar les bases de la Llei de qualitat, a partir de les quals s'ha elaborat l'actual avantprojecte de la Llei orgànica de qualitat de l'educació, remès el 10 de maig pel Consell de Ministres al Consell Escolar. Tots dos documents, el de bases i l'articulat, han estat acollits amb esperança per algunes persones, amb decepció per unes altres i amb excepticisme per la majoria.

La Federació d'Ensenyament del País Valencià presenta aquest document de deu propostes per a millorar la qualitat del sistema educatiu, considerant que l'objectiu de la qualitat ha d'anar lligat al d'igualtat, és a dir, mateixes oportunitats per a tot l'alumnat.

La proposta que presentem a continuació va dirigida a l'alumnat de cicle inicial de primària, és de l'àrea de matemàtiques i es troba dins el bloc de continguts referits a la resolució de problemes aritmètics.

Us presentem una reflexió al voltant dels fets socials que s'han produït aquests darrers vint-i-cinc anys. El naixement de la revista en ple procés de transició a la democràcia i tot un seguit d'esdeveniments que ens apropen a la nostra realitat actual. Cal plantejar-se quin és el paper actual de l'escola i l'ensenyament en general, per poder assumir nous reptes davant de noves necessitats.