Experiències d'escriptura reflexiva

A partir de l'estudi de cas d'una nena de nou anys, es mostra que les dificultats escripturals d'un infant de 9 anys es manifesten en dues dimensions: la textual i la discursiva. El nen està elaborant esquemes superestruturals (narració), transdiscursius i, al mateix temps, comença a especificar discursivitat oral i discursivitat escrita. Al final de l'estudi, es fa unes propostes didàctiques per a preparar l'escrit a partir de l'oral.

En aquest article plantegem els beneficis de l'escriptura en grup als inicis de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, després de definir alguns dels paràmetres que hi intervenen: el tipus de text, l'agrupament de l'alumnat i la interacció didàctica. Relacionem el potencial d'aprenentatge que aporta aquest tipus de situació d'escriptura a l'aula amb els tres vèrtexs del triangle didàctic: afavoreix l'escriptura reflexiva, objecte d'aprenentatge; promou la interacció cooperativa entre els aprenents, i adequa la intervenció de l'ensenyant. Finalment analitzem un exemple d'escriptura col·lectiva dut a terme a la classe de cinc anys.

Aquest article pretén mostrar que és possible i eficaç introduir la reflexió lingüística en l'àmbit textual des dels primers cursos de primària. S'hi observa l'ús dels connectors temporals i dels organitzadors metatextuals en textos produïts autònomament per alumnes de segon curs, escolaritzats dins d'un programa d'immersió. En concret, s'hi analitza l'ús d'aquest procediment de cohesió en la descripció de processos.

Problemes amb l'ensenyament de la redacció als nostres alumnes? El que és cert és que necessiten una intervenció sistemàtica sobre els processos que condueixen a un ½bon text+. En aquest article es presenta una possible seqüència de treball en l'aula que ajudi a millorar les produccions escrites dels adolescents. En la seqüència es conjuga l'aprenentatge de continguts metalingüístics i metadiscursius amb el desenvolupament de la capacitat per produir textos. Probablement la capacitat per reflexionar sobre la llengua i sobre el discurs té una incidència decisiva en aquesta millora.

L'objectiu del projecte d'escriptura que presentem era introduir els alumnes en l'elaboració de textos d'opinió, que mostrassen una breu reflexió sobre temes acadèmics, més enllà de la repetició de definicions, i que permetessen establir ½punts de contacte+ (coneixement compartit) entre el món dels coneixements escolars i la cultura juvenil de la qual els alumnes, en aquest cas de formació professional, formen part. Per aconseguir-ho, es va triar un gènere de text com les columnes d'opinió de la premsa diària.

L'article descriu una experiència didàctica sobre l'estudi i la producció de textos narratius a segon de BUP. Els temes de les narracions, que seguien l'estructura narrativa d'Adam, eren la quotidianitat i les experiències personals dels alumnes. Després d'exposar l'esmentada estructura, s'hi expliciten els objectius i els continguts de la seqüència didàctica i s'hi defineix la situació d'enunciació dels textos. Així mateix, s'hi ofereixen alguns criteris per analitzar l'estructura i l'autoreferencialitat de les produccions.

La connexió, com a mecanisme cohesiu fonamental per a la construcció del text, presenta diversos interrogants teòrics i descriptius amb repercussions importants per a l'ensenyament. En aquest article, comentem la definició de la connexió, la comparem amb els processos de referència i establim les semblances i les diferències que hi ha entre la composició oracional i la connexió textual. Ens centrem en l'estudi de la funció discursiva dels dos tipus de connexió i apuntem suggeriments per a treballar aquests aspectes a l'aula.

En primer lloc, a l'article es revisa la caracterització de l'argumentació i s'hi fan una sèrie de consideracions didàctiques per treballar-la a classe. Posteriorment, es descriu una seqüència didàctica que s'ha experimentat el tercer trimestre del curs 96-97 amb alumnes de tercer d'ESO. Es fa una atenció especial a la descripció dels mecanismes d'autoregulació que el professor ha posat a l'abast de l'alumnat per ajudar-lo a assolir els objectius i fer un ensenyament reflexiu i estratègic de l'ús de la llengua, de cara a augmentar-ne la competència comunicativa. S'hi destaquen també la inserció del procés d'escriptura en una situació real i l'elaboració oral del tema, prèvia a l'escriptura del text. Tots dos elements apareixen com a indispensables en el tractament de l'argumentació a l'aula.

En aquest article presentem un treball realitzat amb nens de segon i quart curs de primària en una tasca de reconstrucció d'un text. L'objectiu que ens vàrem marcar era aproximar-nos, a través de les seues verbalitzacions i en la mesura del possible, a les operacions i als mecanismes que empren els xiquets d'aquestes dues edats en una situació d'½escriptura+ en la qual vam provocar la reflexió en grup, amb la finalitat de contribuir al coneixement del comportament metaverbal dels xiquets i de les xiquetes quan fan tasques de llengua. Suposem que aquest coneixement sobre les representacions metalingüístiques dels alumnes pot orientar l'acció educativa i d'ací deriva per tant l'interès de la línia de treball on s'insereix aquesta experimentació.