Experiencias de maestras

Per respondre aquesta pregunta cal fer una anàlisi ni que sigui breu sobre què vol dir la docència en la formació inicial del professorat.

Estem immersos en la voràgine de la societat actual: pantalles múltiples, situacions, canvis, relacions i estímuls. Com viuen les criatures aquesta realitat?

Tot i la seva llarga experiència com a psicòleg clínic, el leitmotiv de la trajectòria professional de Pablo García sempre ha estat la «primera etapa del desenvolupament», tal com ell mateix l’anomena.

Es presenta un projecte que vam portar a terme el curs passat a l’Escoleta Infantil El Trenet Cooperativa Valenciana. Un projecte que naix d’una conversa espontània entre les xiquetes i els xiquets i que ens va portar a fer un passeig fotogràfic pel nostre barri. Una vegada revelades les fotografies, les criatures en van fer una interpretació, mitjançant la qual ens van convidar a pares, mestres i veïns a endinsar-nos en el meravellós món que només la seua mirada és capaç de veure. Escolta i escola, escola i barri, escola i art: escola viva, plena.

Aquest treball és fruit d’un projecte de cooperació en el qual intervé l’alumnat del segon cicle d’educació infantil del CEIP Gloria Fuertes, estudiants del grau d’Educació Infantil i docents de l’escola i la universitat. Al llarg d’aquesta tasca hem investigat canvis socials i culturals que han tingut lloc al llarg de les darreres dècades amb la col·laboració dels avis i les àvies dels nostres infants. Un treball construït des de la vida quotidiana, l’experiència i la riquesa de l’aprenentatge compartit.

Aquesta proposta mira d’establir una connexió entre l’infant i les seves possibilitats d’expressió corporal i artística, on la psicomotricitat, la plàstica i la música constitueixen eixos connectors importants. Partim del desenvolupament motriu de les criatures com a eina bàsica per potenciar el desenvolupament del traç i prenem l’art com a eix procedimental.

Dibuemociónate pretén fomentar, integrar i assentar entre els nens i les nenes actituds i valors positius per a la vida, alhora que els ajuda a identificar i expressar les seves emocions de manera natural.

En aquest article s’explica l’experiència de l’ús del vídeo a les entrevistes familiars. El context és el d’una escola d’agrupament de criatures sordes. La idea consisteix a enregistrar fragments de la vida diària de l’infant a l’escola per poder-los mostrar a les famílies, amb l’objectiu de fomentar l’apropament de les mares i els pares al nostre centre i de generar un espai distès on les famílies se sentin segures. Aquesta iniciativa es valora molt positivament, perquè implica un treball en equip (tutores, MALL, logopedes) i una revisió constant de la pròpia feina, a més d’afavorir la comunicació.

Ha estat mestra, directora d’escoles i supervisora de la província de Chubut, l’Argentina. A llarg d’anys de feina ha anat construint realitats educatives que feien aflorar el millor de l’essència humana a l’escola. Les seves mans estimen teixir; les seves paraules, també. Teixeixen escenaris que conviden a aconseguir que l’escola sigui un lloc on es pugui créixer i aprendre a viure millor amb les altres persones.

Va passar fa set o vuit anys, jo en tenia 57. Era el període d’acollida i em trobava al grup de caminants donant suport a les educadores. Hi havia presència de famílies a l’aula. Estava asseguda a l’alçada de les nenes i dels nens en una tarima de quinze centímetres i, quan vaig fer el gest d’incorporar-me, una mare moldava se’m va acostar per ajudar-me. Li vaig donar les gràcies i li vaig dir que podia fer-ho sola, que no calia, que ja hi estava acostumada, o alguna cosa per l’estil. L’escena es va repetir quatre vegades mentre hi vaig ser. Potser era una resposta cultural en trobar-se davant d’una persona més gran que ella, però a mi em va fer pensar en la imatge que donem a les famílies.

Inter-accions és un espai per compartir propostes realitzades en diferents contextos de trobada: facultats d’educació, cicles formatius, equips pedagògics i formació permanent. Accions comunitàries que succeeixen en llocs simbòlics per significar, narrar i ser.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals. 

M’agradaria compartir amb tots i totes vosaltres el que va ser per a mi descobrir les immenses possibilitats que les robes proporcionen als infants. A partir d’una documentació, amb aquest material he pogut gaudir d’unes observacions plenes d’aprenentatge i relacions.