ESTEM MES ESTRESSATS?

Aquest article és una reflexió personal. Contempla les diverses causes ùescolars, socials, econòmiques, actuals i anteriorsù que provoquen neguit entre les persones que es dediquen a l'ensenyament, i d'alguna manera diu que qualsevol canvi ha de passar per la recuperacó del prestigi del personal i de la funció docents.

Una de les claus per afrontar l'estrès docent és la formació. El presen tarticle posa èmfasi en la necessitat de readaptar els plans de formació inicial i permanent al nou tipus de rol que es demana als mestres i a les mestres. L'especialització professional ha d'anar acompanyada d'una preparació personal que ajudi l'ensenyant a posicionar-se, de manera serena i eficaç, davant la realitat quotidiana dels centres, cada vegada més canviant. L'escrit es vertebra a l'entorn de tres possibles eixos per fomentar la preparació personal del professorat: habilitats comunicatives, aprenentatge emocional i mètodes d'interiorització.

La intenció d'aquest escrit és la d'analitzar la relació que hi ha entre la tasca docent i l'aparició o no de l'estrès, ara que sembla que es vol atribuir al professorat la condició d'estressat, trencat, cremat, acabat i no sé quantes qualificacions més, i que sincerament crec que és una exageració. És per això que el títol és ½Professorat i estrès+ i no ½L'estrès del professorat+.

Fa dos anys i escaig que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el Departament de Sanitat i Seguretat Social van crear el Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), adreçat a atendre els metges que patien trastorns mentals i/o conductes addictives. Aquests professionals, quan estan malalts, i més per aquestes causes, no solen demanar ajuda, continuen treballant, i això pot representar un cert risc per la salut dels seus pacients i una minva de la qualitat dels serveis sanitaris. El programa ha de ser confidencial, especialitzat i específic per poder vèncer les pors i els recels que tenen aquests metges de ser identificats, i que fa que no acudeixin al sistema sanitari general. D'altra banda, el seu propòsit no ha de ser ni punitiu ni excloent, sinó d'ajut i rehabilitador, d'aquesta manera és com es pot guanyar la confiança del col·lectiu i servir plenament per al seu propòsit.

món, aquesta vegada en el ½món del joc+. El darrer dia fem la desfilada disfressats.

Amb motiu de l'Any Internacional de les Matemàtiques es va celebrar una jornada commemorativa. La nostra experiència neix de dos pressupòsits: a través del joc, l'infant aprèn que les matemàtiques estan integrades en la societat, i el joc matemàtic és un tipus de socialització.

els infants a un món d'il·lusió i fantasia. És cert que comporten una mica més de preparació, però la feina és compensada per la motivació que mostren els nens i nenes durant cada sessió. En tot cas, en presentem dues de significatives.

Aquest article presenta una activitat creada per treballar de manera interdisciplinària i també de manera globalitzada, a la vegada que pretén integrar el màxim d'alumnes amb diversitat de possibilitats. Aquesta activitat està centrada en unes primeres actuacions, que tenen la intenció de motivar i desenvolupar aspectes i objectius vinculats a l'expressió i a la comprensió del llenguatge visual, per poder tenir una incidència immediata en el llenguatge oral, i en una de posterior, acabada la seqüència de l'activitat, en què es tracta el llenguatge escrit.

Aquest article presenta una proposta didàctica per a l'educació secundària respecte a l'eix transversal de l'educació intercultural. A partir de la projecció de la pel·lícula Bwana i d'un treball posterior en grup, l'estudiant ha de poder conscienciar-se del paper negatiu que tenen en la societat el racisme i la xenofòbia. La pel·lícula conté elements que han de permetre la identificació de l'alumne i l'alumna amb els personatges protagonistes i que l'han d'ajudar en el seu procés d'adquisició de tolerància, en contra d'aquestes actituds.

Aquest breu text vol reflexionar i obrir un debat sobre qüestions que s'entrecreuen a l'escola i a la societat, les que afecten simultàniament el gènere i les posicions socials en el context multicultural, i que sovint es plantegen com a nuclis de xoc i de conflicte entre minories i majories. Sobretot, es tracta de nocions sobre tradició, modernitat i emancipació enmig d'un profund canvi educatiu.

canviant situació?

El document que es presenta vol ser el punt de partida davant un debat que s'inicia i que pretén caminar cap a una necessària reconceptualització de les escoles 3-12. La reflexió sobre els continguts ha de permetre definir de nou la funció i el sentit de la institució escolar, així com repensar l'escola que ha de servir per fer persones millors.

No és el mateix veure que observar. Veure ocells és una activitat freqüent i fàcil. Es pot fer fins i tot passejant per qualsevol lloc. Observar és diferent. Per fer-ho cal tenir un ànim determinat. Sortir al camp. Acostar-te a les diverses espècies i reconèixer-les. L'únic objectiu del quadern que tens a les mans, Aprenent a observar ocells, és el d'acompanyar el noi o la noia en les seves primeres sortides ornitològiques ùper procurar que observi més que no pas vegiù i presentar alguns aspectes de l'ornitologia com a possibles activitats de grup i de classe per al cicle superior de primària i primer cicle de l'ESO.

Diversos han estat els mitjans de comunicació que, aquestes darreres setmanes, s'han fet ressò dels importants trastorns de caràcter psicosomàtic que pateix el col·lectiu de mestres de primària i secundaria, producte de les condicions del seu entorn laboral.