Espacios educativos

Existeixen evidències sobre la relació positiva entre la cura de l’espai escolar i la millora del benestar i els resultats d’aprenentatge. Repensar les aules, els passadissos, el pati, el menjador i la resta de zones és una oportunitat per facilitar la innovació docent, la millora dels aprenentatges de l’alumnat i l’avenç del projecte dels centres educatius.

Els espais, l’ús que se’n fa, l’estètica i l’organització són fonamentals a l’escola. En mirar els espais d’un centre hi podem observar i en podem deduir moltes coses del seu projecte, de la seva metodologia, dels valors i de les relacions que s’hi estableixen. L’espai és molt més que un lloc on som i a través del qual transitem, i no es pot deixar a l’atzar. Ha de ser tractat per la comunitat educativa com un aspecte més per reflexionar, planificar i avaluar.

Aquests últims anys hem apostat per una millora pedagògica centrada en l’alumnat i per oferir un aprenentatge significatiu. Creiem en la conveniència i en la necessitat de promoure espais per practicar-hi el treball interdisciplinari ajustant-nos al currículum i a la tendència educativa actual. Compartim amb vosaltres la nostra experiència amb la realització de canvis estètics i ambientals per acompanyar aquests canvis pedagògics.

Les paraules com ara sostenibilitat, amb tanta presència política i mediàtica, són sospitoses d’encobrir discursos superficials i de generar modes passatgeres. En aquest article es presenta com a detonant d’una mirada renovada al patrimoni cultural i a la pedagogia. Una aliança que es va concretant en maneres d’aprendre i d’ensenyar que hibriden ciència i art a favor d’un pensament crític i d’una ciutadania global.

En aquestes línies s’hi presenta una proposta d’activitats per ser realitzades amb alumnes d’infantil i primària, a l’escola o a casa, pensades des de la funcionalitat i per desenvolupar competències clau.

Lluny dels continguts tradicionals basats en reis, soldats i guerres, hi ha unes altres maneres d’aprendre història a l’escola; per exemple: podem elaborar un relat proper a la realitat i a l’entorn del nostre alumnat. L’elaboració d’un documental sobre un barri per a canviar les nostres pròpies concepcions sobre la història pot ser un gran recurs d’interés.

Als 68 anys, amb 44 fent de professor i de catedràtic d’Història de l’Educació a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Santiago, abandona la docència, però no pas la tasca de recerca (forma part del Grup d’Investigació SEPA/USC), assessorament i difusió en el camp pedagògic. Amb aquest motiu i tenint en compte que l’any passat la Universitat li va concedir el premi Lois Porteiro «á la promoción e uso do galego», des de Graó vam mantenir la conversa següent amb ell.

En aquest article s’hi presenta una experiència d’autoregulació de l’aprenentatge amb alumnat de primer de primària. Nens i nenes que han organitzat amb autonomia una gran part de la seva jornada escolar a infantil són rebuts a la nova etapa amb un pla de treball setmanal que ha de ser realitzat de manera autoregulada per parelles. Necessitaran destreses d’autoregulació i comunicació, claus en l’aprenentatge.

La proposta didàctica que presentem mostra el plantejament de la tasca per projectes que es va dur a terme a l’Escola La Mitjana, de Lleida, durant la situació de confinament. Es va optar per fer-los tots individualment, ja que s’havien treballat abans de forma presencial. La distància va generar incerteses en el guiatge i l’acompanyament de l’alumnat, però, vist amb temps, estem convençudes que aquesta experiència ens dona eines per desenvolupar projectes personalitzats.

La proposta didàctica que presentem mostra el plantejament de la tasca per projectes que es va dur a terme a l’Escola La Mitjana, de Lleida, durant la situació de confinament. Es va optar per fer-los tots individualment, ja que s’havien treballat abans de forma presencial. La distància va generar incerteses en el guiatge i l’acompanyament de l’alumnat, però, vist amb temps, estem convençudes que aquesta experiència ens dona eines per desenvolupar projectes personalitzats.

Jamboard és una pissarra digital amb pantalla 4K de 55 polzades. Això no obstant, no és per aquest motiu pel qual és coneguda. Jamboard també és un programari: una pissarra interactiva i col·laborativa que ofereix Google. En aquest article en descriurem les prestacions i alguns casos pràctics per dur-los a terme a l’aula.

El projecte que presentem pretén acostar el nostre alumnat a les seves arrels, al seu patrimoni material i immaterial. Per aconseguir-ho utilitzem la ludificació com a fil conductor mitjançant eines com ara la realitat virtual i augmentada, i introduïm per primera vegada la intel·ligència artificial (IA) a l’aula.

En aquest article parlem de l’organització de possibles diàlegs entre la família i l’escola des de l’espai virtual, amb la intenció de transcendir la separació física a la qual ens aboquen les mesures anticovid.

Sabem que hi ha coses que funcionen, Volem gaudir de la feina i Podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.