Escriure, escriure'm

Quan es comencen moviments de transformació en l’àmbit educatiu, sovint són titllats d’utòpics. L’immobilisme pedagògic s’apropia del sistema formatiu per exercir una tasca de resistència davant de qualsevol intent de canvi.

Juan Manuel García Bezón, Juanma, tal com ell mateix puntualitza entre rialles només començar la conversa, és mestre d’educació infantil i president del Moviment de Renovació Pedagògica Acció Educativa de Madrid. Aquest curs ha canviat el centre on treballava des de 2003 per una unitat de formació i inserció laboral per a persones adultes, però, tot i que és actiu en molts àmbits, la faceta que més en sorprèn i en fascina és la de clown.

Els textos reflexius són escrits en què el destinatari és el propi autor. A l’escola Riera de Ribes constitueixen una eina de coneixement imprescindible per poder acostar-se al pensament propi i al dels altres. I tot plegat en contextos complexos on s’intenta comprendre el món real a partir de preguntes autèntiques que ens permeten comprendre, comprendre’ns i fer comprendre. Explico, penso, canvio, comunico, transformo la realitat i milloro. Un exercici metacognitiu indispensable en el camí de l’aprenentatge.

L’escriptura d’un text reflexiu és un procés que pot ser molt enriquidor. L’acompanyament d’aquest, també. En el present article es documenta el procés de construcció d’un text sobre el repertori lingüístic d’una alumna, així com les reflexions que sorgeixen arran de la construcció compartida de l’escriptura.

L’escola pública és l’ideal democràtic d’una institució per a totes les persones, independentment de l’origen que tinguin. Avui, en plena ofensiva neoliberal, necessitem fixar-nos en els seus senyals d’identitat i explicitar els arguments que ens puguin ajudar a defensar un model pedagògic humanitzador que continua tenint vigència i que encara no ha estat realitzat plenament.

Gràcies a Internet, la informació no té fronteres, és accessible a tothom i qualsevol en pot ser tant consumidor com creador. Per això, cal actuar de manera crítica amb tot el que trobem a les xarxes. L’alumnat ha d’esdevenir competent en la cerca d’informació i els docents l’hem d’acompanyar en aquest procés, ja que no es tracta d’una simple cerca per Internet, sinó d’un procés mental per processar la informació i organitzar-la.

El pensament crític i l’argumentació es presenten com a competències per a la vida en els currículums escolars a nivell internacional, però, generalment, estan mancats de pautes concretes sobre com es poden abordar a l’aula. Partint de la nostra experiència en una escola primària mexicana, reflexionem sobre el paper de l’argumentació i suggerim algunes orientacions per desenvolupar les habilitats argumentatives en estudiants de primària.

La reflexió consolida l’aprenentatge en totes les fases (planificació, execució i avaluació) dels projectes d’ApS. A l’alumnat li aporta autoconeixement, aplicació eficaç de les destreses i de les competències adquirides i n’afavoreix la metacognició. Reflexionar ajuda el professorat a avaluar el projecte de manera multifocal, valorant els estudiants i el treball en xarxa, individualment i en grup.

He assistit per primera vegada a un congrés de l’MCEP i he pogut comprovar que encara hi ha educadores i educadors que creuen en el poder transformador de l’escola. El congrés s’organitza a l’entorn de diferents tallers on les persones assistents intercanvien experiències portades a terme a les aules. S’estableix un veritable treball cooperatiu entre elles, però, a més, s’hi planifiquen activitats durant tota la setmana, dia i nit. És un no parar.

Quan ja queda molt poc temps per acabar una sessió de filosofia en un curs de cinquè de primària a l’escola Can Puig, de Banyoles, fent una ronda ràpida, la mestra pregunta als infants: «Què diríeu que heu après avui?».

El mapa de conflictes és un instrument que pretén recollir d’una manera gràfica el clima relacional d’un grup d’alumnes a partir de la percepció del tutor o la tutora.

Comença a ser habitual tenir un dron a casa, però l’ús que en fem es limita a l’aspecte merament recreatiu. Ara ja és possible atorgar una competència computacional i curricular a aquests dispositius.

L’apatia per la lectura va esdevenir un desafiament a la nostra institució educativa ubicada a la zona rural de Cali (Colòmbia), on vam decidir vincular els estudiants com a promotors de lectura apoderant-los des d’uns comitès a l’interior de l’aula que, al seu torn, promovien el lideratge, la participació social i la convivència sana.

La coordinació entre primària i secundària és un dels reptes als quals s’enfronten els centres com un element més de la cerca de la qualitat educativa. Molts escolars i famílies viuen l’experiència de la transició entre les dues etapes amb por i amb expectatives negatives. Per aquest motiu, cada cop més centres estableixen mesures per acompanyar l’alumnat i les mares i els pares al llarg del camí d’integració en el nou període formatiu.

Aquest projecte, anomenat The Migrant and Refugee Crisis, és una campanya de conscienciació en anglès en forma de projecte CLIL-AICLE que pretén conèixer la situació dels migrants -persones que marxen del seu país per trobar una qualitat de vida millor- i la dels refugiats -persones que, per culpa de la guerra, es veuen obligades a abandonar el lloc on han nascut.

Aquest projecte, anomenat The Migrant and Refugee Crisis, és una campanya de conscienciació en anglès en forma de projecte CLIL-AICLE que pretén conèixer la situació dels migrants -persones que marxen del seu país per trobar una qualitat de vida millor- i la dels refugiats -persones que, per culpa de la guerra, es veuen obligades a abandonar el lloc on han nascut.

Sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Qualsevol acció comunicativa té un destinatari. En aquest monogràfic parlem dels textos escrits que tenen com a destinatari la mateixa persona que els escriu. Els tractem com un recurs per promoure el retorn del pensament sobre ell mateix. No es tracta d’exposar què s’ha après, sinó d’escriure sobre què ha comportat el nou aprenentatge.