Escriptura i grafisme

L’article tracta sobre la relació entre activitat gràfica, moviment i desenvolupament psicomotor com a base per a l’educació de l’escriptura i per a la comprensió del perquè de determinades dificultats. S’hi revisen les implicacions de diferents facetes del desenvolupament psicomotor en relació amb l’activitat gràfica, per centrar-se en el to muscular i la relaxació, el control postural i la prensió de l’instrument escriptural.

Tradicionalment, s’han utilitzat una infinitud de còpies, mostres i manuals d’escriptura perquè l’alumne disgràfic hi treballi de manera monòtona i repetitiva una vegada rere una altra, sense aconseguir els resultats desitjats. Segurament, aquest rebuig està relacionat amb l’avorriment, amb la manca de sentit atorgat a un esforç inútil i amb la necessitat d’expressar-se lliurement, la qual cosa fa conscient l’infant que l’escriptura també és un tipus de llenguatge.

Al present article, s’hi planteja l’educació del grafisme de l’escriptura des del convenciment que un ensenyament correcte i acurat de l’activitat gràfica ajudarà a prevenir possibles dificultats d’aprenentatge. Els tipus de lletra més habituals i la relació espacial entre traçat i suport escriptural són els principals temes tractats, com també la consolidació del grafisme i la recerca de la personalització de la lletra.

El programa Escola Nova 21 vol catalitzar els esforços pel canvi educatiu des d’un consens pel que respecta al propòsit competencial i les pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement. Parteix de centres que estan treballant per l’actualització disruptiva i vol sistematitzar el canvi i generar xarxa. S’arrela en la sòlida tradició pedagògica de l’Escola Nova i té com a referència les bases científiques, la prospectiva internacional i els sistemes educatius avançats.

Les tauletes tàctils, utilitzades en el moment adequat i de manera adient, poden obrir escenaris nous dintre de l’aula de música, tant a nivell de pràctica docent com d’aprenentatge de l’alumnat. En aquest article, s’hi presenta una proposta didàctica que té com a objectiu treballar la creativitat musical a través de la integració de la tauleta tàctil en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Experiència realitzada amb alumnat de tercer de primària durant la qual es van utilitzar claus dicotòmiques com a recurs per treballar destreses científiques com ara la identificació, la comparació i la classificació. Per fer-ho, es van proposar tres activitats relacionades amb la identificació d’animals invertebrats i la construcció d’una clau dicotòmica. La major part de l’alumnat va ser capaç de completar, elaborar i manejar les claus dicotòmiques en cadascuna de les activitats proposades.

En una societat com la nostra, caracteritzada per una pèrdua de valors socials i una manca de comunicació intergeneracional, és necessari establir modalitats noves d’aprenentatge que fomentin el diàleg i la convivència entre persones de diverses edats. D’aquesta necessitat, en neix el projecte «D’ahir i d’avui».

La recerca psicoeducativa ha mostrat moltes evidències sobre com l’aprenentatge cooperatiu millora el rendiment acadèmic dels estudiants, així com el seu desenvolupament cognitiu, afectiu, motivacional, emocional i relacional (Slavin, 2010). El tema d’aquest curs vol aprofundir en les seves bases argumentals i en les pràctiques que s’estan duent a terme en centres docents de primària de tipologies i àmbits territorials diferents.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i, en tot cas, espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els donem l’oportunitat d’expressar-se.

Les noves generacions es mouen entre eines tecnològiques que faciliten el seu aprenentatge diari. Normalment, s’aprèn a emprar eines d’usuari per crear documents i presentacions o per cercar informació, però..., per què no ensenyem als infants a usar la tecnologia per crear els seus propis continguts digitals, ser autònoms i divertir-se jugant? Si volem formar ciutadans digitals nous i innovadors, ells han de ser autèntics creadors: Be a codemaker!

A la nostra societat, la sobreabundància de productes genera deixalles de tota mena. Això fa girar la mirada envers expressions artístiques innovadores que se centren en la recuperació i en l’experimentació d’objectes quotidians que poden servir per crear personatges nous i per imaginar situacions noves. La literatura no en queda exclosa.

L’any 2017 es complirà el trentè aniversari de la creació del programa universitari Erasmus, el buc insígnia de la cooperació europea en matèria d’educació. Paral·lelament, han tingut lloc a Europa diversos programes adreçats a l’educació primària i secundària: des del programa Lingua --creat l’any 1989-- i les dues fases de Sòcrates, fins als més recents Comenius --del Programa d’Aprenentatge Permanent-- i, actualment, el programa Erasmus+.

Són moltes les hores que els infants passen al pati i també són moltes les experiències i els aprenentatges que hi tenen lloc. Durant l’esbarjo, ens relacionem, vivim els conflictes i desenvolupem les nostres habilitats socials i emocionals. Esdevé, així, un espai de relació entre gèneres, edats i cultures. En aquesta proposta, us oferim eines per transformar-lo en un lloc coeducatiu; que educa per la responsabilitat i la coresponsabilitat, el respecte, la cura i l’autonomia.

Per afrontar els nous reptes…, sabem que hi ha accions que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Basant-se en dades històriques, al present article, s’hi reflexiona sobre la naturalesa del grafisme dintre del sistema d’escriptura. Reconeixent les grans aportacions de la tecnologia per a la comunicació, s’hi reivindica la importància de l’ús de l’escriptura a mà al medi escolar i social i s’hi planteja la conveniència de tenir cura del grafisme. S’hi valora la necessitat d’acompanyar l’aprenentatge, especialment si s’hi observen dificultats.