Escoles Magnet

Hem publicat a la web un article d’opinió de Ricard Montalban el títol del qual encapçala aquesta secció. Recollim aquí algunes de les opinions generades al fòrum, on formulem una sèrie de preguntes relacionades amb el tema: Creus que la LOMCE aportarà una millora en el funcionament dels consells escolars dels centres educatius? En quins aspectes? Hi ha marge per preservar, en els consells escolars de centre, unes de les funcions més importants, com han estat la capacitat d’elecció del director o l’aprovació del projecte educatiu del centre? O és millor que el primer l’esculli l’Administració educativa i del segon només se n’informi al consell escolar?

Què necessita un cargol per ser feliç? Un lleó podria viure en una illa? Quin és el camí que fa un os fòssil des que és trobat fins que és exposat al museu? Milers d’anys enrere, com era la comarca del Vallès? Com vivien els nostres avantpassats a la prehistòria? Els investigadors s’inventen el que no saben? En què s’assembla el cicle vital de les granotes amb el nostre? Com són els nostres animals preferits per dins?

Us presentem una conversa a tres bandes que us ajudarà a conèixer el sentit, el procés i el treball que hem dut a terme a l’escola Josep Maria de Sagarra amb el MACBA a través del programa Magnet. Els tres agents estem construint un projecte de complicitats que ajuda a fer una transformació metodològica a l’escola i que arriba progressivament al barri o més enllà. Però el més important és que està formant ciutadans crítics que tenen elements de comprensió del món.

Arribada del submarí a l’escola en ple procés d’estudi sobre el fons marí.

Oportunitats, reptes per al projecte. Esperances, què ens pot aportar? Unes primeres evidències d’una estreta i satisfactòria relació entre l’escola i l’Institut de Ciències del Mar. Una oportunitat per introduir una ciència que analitza els fets i els interpreta, que genera una consciència comuna d’aprenent.

Ens trobem en ple procés del IV Congrés «Educar i aprendre en un escenari nou» dels MRP de l’Estat. Estem vivint moments convulsos a l’educació i a l’escola. L’article que presentem emmarca la necessitat històrica i actual dels MRP de crear punts de referència i vinculació entre el professorat, la comunitat educativa i la societat.

En aquest número, com en el passat, publiquem un proposta didàctica al voltant dels escacs. L’article que us presentem justifica i emmarca aquestes propostes. Les directrius del Parlament de Catalunya i del mateix Parlament Europeu fan que s’iniciï una recerca educativa que evidenciï els avantatges del treball dels escacs a l’aula a nivell cognitiu i social i es converteixi en un programa educatiu institucional que s’està desenvolupant a Catalunya.

En aquest article, s’hi presenta l’experiència d’una xarxa pública de difusió de la lectura que pretén promoure l’accés de la comunitat a diverses fonts bibliogràfiques. La biblioteca escolar i el «far del saber» s’inclouen en aquesta pràctica com a espais culturals susceptibles de promoure possibilitats d’integració politicosocial, en un ambient eficaç de coneixement i cultura.

Aquest curs, et proposem tractar el desenvolupament competencial des d’una mirada personalitzada de l’aprenentatge. Comencem amb aquest article que convida a repensar la gestió del temps. Un temps qualitatiu que cerca la implicació de l’alumnat en els processos comunicatius, que dedica estones a la metacognició i a la regulació, com també a reflexionar sobre el que es fa a l’aula tenint en compte dues dimensions: la personal i la cooperativa.

El centre públic Els Alocs, de Vilassar de Mar, es defineix com una escola amb un equip obert a les situacions de canvi i que vol donar respostes imaginatives, actuals i rigoroses als reptes d’una societat que avança constantment, una escola que fomenta l’esperit de recerca entre els professionals que la formen, en definitiva, una escola que forma persones que saben i que saben fer, però que també saben estar i saben ser.

«Ambigüitats» és un projecte d’Agnese Poretti que s’ha realitzat l’any 2005-2006 amb els nens de l’escola primària municipal de Sessa, a Suïssa. Neix a partir de dues idees. La primera és que l’art és transformació i que tota transformació pot contenir alguna cosa màgica, fascinant, vital. La segona és que moltes formes d’art donen una visió distinta de les coses, estimulen una nova percepció. Conèixer i observar, viure els processos de producció i creació ens pot permetre apropiar-nos d’aquestes visions.

El flipped classroom (‘classe inversa’) és un model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula, optimitza el temps de classe i, juntament amb la intervenció del docent, permet facilitar i potenciar uns altres processos d’adquisició i pràctica de coneixements dintre de l’aula. Es tracta d’un enfocament integral que combina la instrucció directa amb mètodes constructivistes. Quan aquest enfocament s’aplica amb èxit, dóna suport a totes les fases d’un cicle d’aprenentatge.

La representació de la discapacitat en els llibres per a nens i joves té implicacions importants per a tots els lectors, amb dificultats o sense. Per això, a l’escola, s’hi promouen accions per desvetllar l’interès dels infants i ajudar-los a comprendre els companys i les companyes amb limitacions físiques o mentals. Els llibres que presenten punts de vista diversos ajuden a reflexionar i a fer entendre que les persones amb handicaps no vénen d’un altre planeta.

Segons Esther Gispert (2008): «Una imatge no és mai un món, sinó una imatge del món». Aquesta autora ens parla del cinema com a element multidisciplinari aplicat a l’educació, això vol dir tenir en compte les dues funcions que realitza: com a recurs didàctic i com a objecte d’estudi. Aquesta dimensió la hi dóna el fet que hi conflueixen diferents factors tecnològics, artístics i culturals.

Presentem aquí la segona part de la proposta didàctica començada al número de juliol-agost. En aquest lliurament, ens centrarem sobretot en activitats que es poden fer per treballar el moviment de les peces i altres activitats de tipus més transversal.

En aquest bloc d’activitats, presentarem les peces a l’alumnat i, oralment, n’explicarem el moviment utilitzant un tauler mural o una pissarra digital.

Perquè una reunió sigui útil i no es converteixi en un «vampir» del temps i energia ha d’estar ben preparada per la persona o grup que la convoca.

El programa «Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu» s’inspira en l’experiència americana de les magnet schools. Es basa en processos de millora de centres docents en situació complexa per la seva realitat sociocultural. L’aliança amb una institució col·laboradora que aporta valor i coneixement, conjuntament amb un treball d’innovació pedagògica del claustre i el treball en xarxa amb la comunitat, persegueixen la competencialitat de l’aprenentatge i el desenvolupament d’un projecte atractiu i de qualitat.