Escoles compromeses amb el món

L’ètica de la cura està vinculada a l’educació inclusiva, de manera que les cures han de formar part del projecte educatiu de centre com un senyal d’identitat propi.

Des del principi, l’Òscar Prat agafa les regnes de la nostra conversa telefònica i comença explicant-me que l’educació en valors ha estat el fil conductor al llarg de la seva trajectòria professional «com a docent, tutor, mestre especialista en pedagogia terapèutica, orientador d'EOEP, cap d'estudis adjunt a l'ESO i professor associat dels estudis de psicopedagogia a la Universitat de les Illes Balears (UIB)».

Una educació transformadora hauria de poder ajudar la persona a dotar-se d’eines d’anàlisi i de la capacitat per prendre partit i comprometre’s socialment. I aquest és un repte que només podrem aconseguir si treballem conjuntament i en la mateixa direcció tots els actors que intervenim en els processos de formació d’infants i joves des dels diferents àmbits i contextos que ens són propis, desbordant l’àmbit estrictament escolar.

Buscant una línia d’escola oberta i compromesa amb el món, el sentit de pertinença a la comunitat i la participació del nostre alumnat, les famílies i l’Ajuntament, vam iniciar el procés de millora de l’Institut Escola Sant Jordi, de Navàs, amb l’equip d’EpD. Un diàleg on tothom hi té cabuda per conformar la ciutadania d’aquesta comunitat.

El present article mostra l’experiència de dues bones pràctiques reeixides al Paraguai: Alda Educa i la Xarxa d’Escoles. El projecte Alda Educa acompanya les escoles públiques de comunitats vulnerables al llarg de cinc anys per millorar-ne la qualitat educativa, i la Xarxa d’Escoles, partint d’aquesta experiència, constitueix una manera innovadora d’unificar esforços dins de la comunitat i d’impulsar una educació de qualitat.

Aquest programa educatiu recull el llegat de barreja dels pobles que habitem el Mare Nostrum des de fa més tres mil anys. Impulsat des del col·lectiu Irènia. Jocs de Pau, potencia l’aprenentatge a través de les emocions i empra el joc com a recurs educatiu per construir una cultura de la pau mitjançant l’educació d’una ciutadania responsable.

Per transformar el sistema educatiu i la pràctica docent cal disposar d’informació vàlida i contrastada. És necessari que les mestres i els mestres parteixin d’un enfocament centrat en les evidències que ens aporten les ciències que estudien els processos d’ensenyament-aprenentatge i les diferents didàctiques específiques. En aquest article es presenten sintetitzats els punts clau que cal tenir en compte i que estan relacionats amb el fet educatiu.

L’escola s’ha de transformar. Ha de donar resposta al canvi a partir de l’empoderament dels seus infants mitjançant la dotació d’eines i de competències perquè puguin esdevenir ciutadans íntegres. Al centre El Bosc de la Pabordia vetllem perquè sigui així. L’exemple que compartim en el present article constitueix una mostra ben clara de confiança en el criteri de l’alumnat i en la seva cerca de solucions. Nosaltres l’acompanyem perquè faci del seu aprenentatge una experiència de vida única i particular.

A l’escola Ferrer i Guàrdia, de Granollers, el treball de l’educació artística ens està transformant. La participació en projectes que ens ofereix l’entorn, la formació del claustre i el compromís per part de tots els agents implicats esdevé la clau de l’èxit per realitzar un treball competencial més ampli i transversal. Formar part activa de l’art i la cultura del nostre entorn és un repte i ens fa ser generadors de canvis, tant a dins del centre com a fora.

Els moviments migratoris han crescut exponencialment al llarg dels darrers anys, per aquest motiu en el món de l’educació s’han obert interrogants nous al voltant d’aquesta temàtica. Quines dificultats tenen els infants migrats per accedir a una educació de qualitat? Per què la inclusió i l’equitat educatives poden ser eines que generin una societat justa? Al llarg dels darrers mesos he treballat aquesta temàtica i n’he parlat amb persones migrades, això m’ha permès combinar aquests dos mons i desentrellar algunes de les qüestions que planteja.

El mes de gener de 1936 un mestre promet als seus alumnes d’un poblet de Burgos que els portarà a veure el mar, però en esclatar la Guerra Civil el mestre és assassinat i llançat a una fossa comuna. L’any 2010 la història adquireix actualitat en excavar una fossa de les muntanyes de la Pedraja, on se’n poden trobar les restes. Des d’aleshores la recuperació de la seva memòria s’ha materialitzat en llibres, documentals i projectes escolars.

Un centre educatiu a la recerca de la inclusió no pot deixar de fer partícips del seu camí tots els membres que en formen part. Professorat i alumnat han de ser protagonistes de les decisions que s’hi prenguin. Tenir en compte la seva opinió i donar-los responsabilitats és la millor manera d’empoderar-los.

Una alumne de sisè tot rellegint les qüestions anotades a la pissarra manifesta que l’aspecte que més li interessa és el que ha proposat la Mireia i que diu així: «Per què no ens atrevim a acusar algú quan fa alguna cosa malament?»

Som part del problema, però també som part de la solució. Hem de replantejar-nos el nostre model econòmic i el nostre estil de vida, basat en el consum creixent d’energia procedent dels combustibles fòssils. Tenim l’oportunitat d’actuar i la capacitat de fer-ho. Encara som a temps.

Com aprendries a cuinar un pastís? Llegint-ne les instruccions? Veient-ne un vídeo? O… elaborant-lo tu? Si apostes per tenir un alumnat actiu, que aprengui fent, jo de tu m’inclinaria per la tercera opció. Continua llegint, si us plau.

Els conserges de les escoles tenim un horari i unes funcions regulades i ben explícites. Ens correspon estar al cas de les portes de l’edifici i vetllar pel bon funcionament de les instal·lacions. Però també podem implicar-nos en el dia a dia.

L’escola es nodreix de tothom qui hi participa. Volem remarcar la importància de fomentar l’estudi i la cura de l’entorn en una escola rural dels Pirineus per posar-hi en relleu el sentiment de pertinença.

El tinkering és una de les propostes educatives que està guanyant protagonisme en el marc de l’educació STEAM. Basat en la creació lliure, representa una oportunitat per promoure una forma diferent i creativa de resoldre problemes.

Etimològicament la paraula joc ve del llatí iocus, que significa ‘diversió, esbarjo, broma, passatemps’. El joc és una activitat mitjançant la qual l’ésser humà aprèn a relacionar-se amb el seu àmbit familiar, material, social i cultural.

Sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.