El pensamiento crítico

Ni l’alumnat ni el professorat tenen temps per pensar. El model educatiu en el qual algunes persones disposaven de temps i de referents interessats en l’escola ja es va acabar fa anys. Si els centres docents del futur cerquen alguna cosa més que l'acompliment del «treball» individual, caminaran cap a la coordinació global.

En l’ensenyament de llengües estrangeres, l’aprenentatge basat en el joc permet crear contextos de comunicació reals que afavoreixen el desenvolupament d’habilitats comunicatives. Introduïm els jocs de taula i la utilització de taulers per perfeccionar les destreses orals d’expressió i comprensió oral en l’ensenyament de l’anglès, que és una de les habilitats menys abordades i amb més obstacles per a l’alumnat. A partir d’experiències basades en l’ús de jocs de taula es generen interaccions comunicatives reals i espontànies.

Una de les funcions essencials dels centres docents i de l’educació és l’alfabetització en referència a la lectura del món en què vivim. Ho deia molt bé Freire: es tracta d’aprendre a llegir el món per poder-nos comprometre a transformar-lo.

Davant de la postveritat i de la manipulació en xarxes socials, és imprescindible que es desenvolupi la competència del pensament crític. Solament treballant-la vacunarem l’alumnat de possibles prejudicis i de confusions enre fets i opinions. Per aquest motiu, plantegem activitats i metodologies basades fonamentalment en el diàleg i la participació.

El desenvolupament del pensament crític implica potenciar habilitats, destreses i actituds que ens permetin fer una lectura del món per comprendre’l millor. Hem d’atendre les dues dimensions del pensament crític (tècnica i eticoactitudinal), per aquest motiu els recursos recollits no es poden classificar de manera dicotòmica, encara que n’hi hagi alguns que incideixin més en una dimensió que en una altra.

La convocatòria d’oposicions per a professorat de secundària fa que ens preguntem quin tipus de proves permeten seleccionar els docents que més poden aportar a la renovació de l’escola pública. Des de col·lectius docents i des de grups d’investigació en formació inicial i permanent pensem que, conscients de la transcendència d’aquest procés de selecció, cal reflexionar i fer-hi propostes.

En el present article s’hi descriu una proposta d’intervenció adreçada a joves vulnerables. Amb aquesta proposta es pretén oferir un espai de contenció i d’aprenentatge perquè els nois i noies puguin desenvolupar un projecte personal, acadèmic i professional.

Els adolescents i les adolescents posen en crisi les nostres raons sobre l’existència. I volen que ho acceptem. Sobre què s’han de fer preguntes i construir respostes? Com a persones adultes, sobre què hem d’acompanyar el seu procés de descobriment i aportar-hi les nostres discutibles respostes?

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.