Educació rural, una mirada intercontinental

L’escola està en crisi. Les coordenades passades no serveixen per navegar pel segle xxi. Els centres docents estan proposant noves brúixoles que orientin l’educació d’una societat que evoluciona. Acceptem el repte?

Els castells fa anys que serveixen d’eina educadora a molts centres de Catalunya, però des de fa uns quants cursos, a l’Alt Penedès, l’activitat ha adquirit un nou caire. Vuit anys enrere, els centres i els instituts de la comarca van començar a participar en el concurs Joverd, una iniciativa lúdica que permet que els joves de la zona creïn una colla castellera des de zero i que visquin, de primera mà, una experiència en aquest àmbit.

Les condicions de l’escola rural a Burkina Faso són difícils. L’alumnat assisteix a classes construïdes amb palla, on els adversos factors meteorològics, juntament amb l’exposició permanent a animals salvatges i les infiltracions de terroristes a les zones rurals, exerceixen un impacte molt negatiu en l’escolarització dels infants i joves que hi viuen.

L’Austràlia regional, amb un 32% de població, sovint passa per alt en termes d’investigació, planificació i inversió. Aquest article és una crida per calibrar la brúixola rural en referència a les decisions polítiques a Austràlia. La seva publicació coincideix amb el llançament de la Learning Compass 2030 de l’OCDE i de la propera publicació de la revisió australiana independent sobre educació en àrees regionals, rurals i remotes encarregada pel Govern.

L’organització multigrau, un cop acabada la seva funció històrica per afavorir l’alfabetització de les perifèries socioeconòmiques, pot arribar a ser un laboratori d’experimentació, com a mínim pel que fa referència a dos elements: l’aula multigrau i el model d’ensenyament-aprenentatge. D’aquesta manera les escoles rurals, amb les característiques peculiars que mostren, poden fer de punt de partida per a futures preses de decisions en oposició a un sistema escolar homogeni.

L’escola rural més austral del món es troba a la República d’Argentina. Es tracta de l’Escuela Provincial N°38 Presidente Raúl Ricardo Alfonsín, situada a la base Esperanza del Continent Antàrtic, província de Terra del Foc, l’Antàrtida i Illes de l’Atlàntic Sud.

La investigació exploratòria que presentem investiga els problemes i els desafiaments als quals s’enfronten les escoles rurals de la part nord-est de la Xina. A partir d’entrevistes i d’observacions de dos centres primaris rurals, sorgeixen dos temes principals: canvis i continuïtats en el sistema educatiu xinès dins del context del segle xxi.

El present article té per objectiu conceptualitzar l’escola del camp, que, al Brasil, té unes connotacions que la distingeixen de l’escola rural. També pretén analitzar la relació de l’escola del camp i l’enfortiment del territori agrari en aquell país.

El text és una reflexió sobre l’educació com un procés obert en el qual qüestions com ara la relació i el vincle formatiu són centrals per a aquelles persones que s’eduquen. A les línies que hi ha a continuació es planteja una posició ètica que afavoreixi l’escolta, l’acollida i l’experiència de la convivència, amb les dificultats que comporta el procés de transformació necessari en qualsevol aprenentatge.

Presentem una metodologia protagonitzada pel professor Layton que es basa en un sistema de ludificació a través d’un blog de classe. El desenvolupament d’una tutoria entre iguals aconsegueix incrementar la motivació de l’alumnat de quart de primària i del docent i, com a conseqüència, millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Que un dia qualsevol un infant digui: «A mi la base d’orientació em serveix per posar ordre a les meves preguntes i frases i també em serveix per no oblidar-me’n més» manifesta una manera de fer determinada. Anys enrere una frase així era inimaginable. Quins canvis s’han produït? Què ens ha suposat? Quina trajectòria estem seguint? De quina manera podrem normalitzar i generalitzar aquesta nova manera d’entendre l’avaluació?

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Us expliquem una aventura en el transcurs de la qual es van emprar dues grans eines digitals d’utilització fàcil, però, alhora, d’un gran potencial educatiu: Symbaloo PRO i els lesson plans de Symbaloo. Amb la primera vam crear i desenvolupar entorns digitals d’aprenentatge, i amb la segona vam dissenyar itineraris personalitzats adequats a la realitat i a les necessitats personals del nostre alumnat, incloent-los en la tasca diària de l’aula.

Us presentem una proposta que pren com a referència el treball desenvolupat des de la dècada dels seixanta a les magnet schools dels Estats Units, que consisteix en el fet que l’escola i una institució de referència i d’excel·lència creen una aliança per acompanyar i desenvolupar un projecte educatiu innovador adreçat a tota la comunitat educativa, amb l’objectiu que esdevingui un projecte de referència al territori on es duu a terme.

L’educació infantil i l’educació primària són dues etapes idònies per reflexionar i treballar per una escola que inclogui tot l’alumnat de manera sana i justa, on es valorin i es respectin les diversitats i s’atenguin les necessitats de les criatures de manera eficaç.

L’experiència que es presenta a continuació promou l’establiment de connexions a l’aula de primària entre ciències, matemàtiques i llengua, per tal d’abordar de manera interdisciplinària la comprensió d’un fenomen del mo´n com e´s el creixement de les poblacions. Les activitats estan dissenyades a partir de l’àlbum il·lustrat Un problema de conills.

L’experiència que es presenta a continuació promou l’establiment de connexions a l’aula de primària entre ciències, matemàtiques i llengua, per tal d’abordar de manera interdisciplinària la comprensió d’un fenomen del mo´n com e´s el creixement de les poblacions. Les activitats estan dissenyades a partir de l’àlbum il·lustrat Un problema de conills.

L’experiència que es presenta a continuació promou l’establiment de connexions a l’aula de primària entre ciències, matemàtiques i llengua, per tal d’abordar de manera interdisciplinària la comprensió d’un fenomen del mo´n com e´s el creixement de les poblacions. Les activitats estan dissenyades a partir de l’àlbum il·lustrat Un problema de conills.

Per afrontar reptes nous... sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

El concepte de ruralitat no coincideix en tots els països ni en els diversos continents, com tampoc la definició d’escola rural. Si bé es comparteix la idea que es tracta d’una institució amb aules multigrau i que està situada en un petit municipi, no pot ser definida basant-se en criteris de ruralitat ni de nombre d’alumnes. La dificultat que entranya definir-la prové de la pluralitat de factors epistemològics, polítics i socioeducatius.