Educació poètica

Els autors analitzen el lloc de la poesia en l’ensenyament de la literatura i en reclamen el protagonisme a les aules de tots els nivells pel potencial que ofereix per ajudar a desenvolupar les competències lectora, literària, social, artística, ciutadana i intercultural, com també la formació de lectors crítics, però, sobretot, per promoure l’educació integral de l’ésser humà i la construcció de la ciutadania. Així, reivindiquen un corpus plural de textos i la metodologia comparatista com a estratègies clau per a la didàctica de la poesia contemporània.

En aquest article, s’hi reflexiona sobre la importància que té la poesia en la formació emocional i intel·lectual de les persones i s’hi planteja la necessitat que el gènere poètic rebi una atenció especial en el sistema educatiu a través d’una didàctica de la lectura que no utilitzi únicament la prosa narrativa com a vehicle per generar i incentivar el gust per llegar.

Una experiència de poesia «infantil» contemporània amb professorat de primària

Una pedagogia del que és poètic centrada en la veu i el cos a l’hora de llegir i d’escriure poesia a l’escola primària pot expandir la noció de musicalitat en la poesia que es llegeix amb criatures. En una jornada amb futurs ensenyants, bibliotecaris i infants en un institut de Formació Docent, es planteja explorar, construir sabers i realitzar pràctiques sobre l’experiència física de llegir poesia i d’escriure’n.

L’article descriu analíticament experiències de lectura i escriptura de poesia amb adolescents i dones adultes que cursen estudis secundaris. Proposa, al voltant de les metàfores d’«els espais buits» i «el retall», una manera d’ensenyar a llegir poesia i de comprendre com són, efectivament, llegits els poemes. També mostra una manera possible d’encarar la producció de poemes, videopoemes i llibres com a part d’una experiència literària exploratòria.

Un grup de nens i nenes de 5 i 6 anys de Bogotà s’embarca en un projecte per descobrir com és el mar. L’ambient d’aula es transforma en una atmosfera marinera i els infants comencen una travessia que els porta cap a un intens i creatiu treball sobre llenguatge poètic.

El present article explica un taller de lectura i escriptura de poesia dut a terme en un segon curs d’educació secundària a la província de Buenos Aires. La lectura de textos poètics en relació amb altres textos literaris i escriptura d’invenció són unes altres maneres possibles d’apropiar-se de la poesía.

A partir de la utilització d’Internet com a font d’accés a la informació, s’ha incrementat la preocupació per l’ús inadequat que en fan els estudiants en el moment d’elaborar treballs escrits. Un d’aquests mals usos més estesos és el plagi acadèmic. Això no obstant, malgrat l’ampli coneixement del terme, no hi ha consens sobre com s’ha de definir. D’aquesta manera, el present article cerca lliurar una aproximació al que s’ha d’entendre per plagi acadèmic, emfasitzant-ne els aspectes lingüisticotextuals i contextuals, amb la finalitat d’aportar-ne trets definitoris que ajudin a identificar-ne casos potencials.

Dins el marc del Pla d’Impuls a la Lectura, del Departament d’Ensenyament, presentem una experiència portada a terme en un institut de secundària amb l’objectiu de treballar la comprensió i l’hàbit lectors de l’alumnat, conscients que són uns requisits fonamentals per millorar l’èxit acadèmic. Entre les actuacions incloses dins d’aquest projecte, hi destaquen la implantació d’una sessió de lectura cada dia, la lectura de premsa i la tutorització lectora.

L’article recorda la importància que té la lectura per assolir l’èxit escolar i la necessitat que els nostres estudiants disposin d’un bon autoconcepte com a lectors per desenvolupar-la. L’autoconcepte es pot millorar a través de pràctiques com ara la tutoria entre iguals, durant la qual parelles d’alumnes s’ofereixen ajut pedagògic. A partir d’evidències d’investigació, se suggereixen actuacions perquè el professorat puguem ajudar alumnes tutors i tutorats a millorar el seu autoconcepte lector.

L’escriptura de textos teatrals motiva l’alumnat a expressar les preocupacions que pateix, els conflictes que ha de resoldre o les il·lusions que té mitjançant un format literari. El teatre breu ofereix una eina didàctica útil per al coneixement del gènere teatral i per millorar la competència comunicativa. A partir de l’anàlisi d’algunes característiques essencials del teatre breu, de la lectura d’obres completes i de fragments, com també de la proposta de consignes d’escriptura, es pretén que els estudiants aconsegueixin elaborar textos teatrals breus.

Aquesta activitat, en part oral i de parla exploratòria, planteja reflexionar sobre el (pas del) temps i la seva relació amb els usos verbals, com una introducció al paradigma verbal de sis temps de l’indicatiu: present / perfet, imperfet / passat perifràstic i futur / futur perfet.

Es valora el projecte de comunicació De profesión, periodista, que treballa els gèneres narratius periodístics a tercer curs d’ESO, dintre d’un plantejament de tractament integrat de llengües.