Coaching educatiu

La LOMCE se’ns presenta com una referència per a l’excel·lència i per obtenir uns millors resultats en els diferents informes PISA. Però el que en realitat es produeix és una cursa d’obstacles per poder aprovar les diferents revàlides. Es tracta d’una llei que no té en compte la inclusió i l’equitat social. Això és el que, de manera resumida, ens comenta Benet Castillejos (professor de secundària i professor associat a la UAB) en el seu article d’opinió publicat en la nostra web. Aquestes són algunes respostes recollides al fòrum.

En aquest article, hi expliquem les eines del coaching que ens ajuden a treballar el desenvolupament personal i escolar del nostre alumnat. Ho fem buscant potenciar la seva persona, emprant la conversa basada en el vincle, promovent la resiliència, treballant a partir de les seves capacitats i facilitant que els infants en siguin autoconscients. El docent es posiciona proactivament i els demana proacció davant del seu l’aprenentatge. En definitiva, una mirada coach envers l’alumnat.

En aquest article, es parteix de la consideració que la família és l’agent educador i socialitzador principal dels fills i les filles. El punt de vista que implica i les seves aplicacions pràctiques desenvolupades en el present article ajuden els pares, les mares i altres familiars a contribuir positivament en el desenvolupament personal i social dels infants i els adolescents.

El docent que treballa des del marc del coaching educatiu és un coach, és a dir, té el coneixement de les tècniques i de les eines didàctiques, a més d’un autoconeixement a nivell professional i personal. En el present article, es dóna molt de valor a tots aquests aspectes, com també a la cura d’un mateix i a la capacitació per donar resposta a la realitat diària de l’aula. Aquesta construcció competencial de l’ensenyant deriva en una manera específica d’atendre l’alumnat i les diferents persones que conformen la comunitat educativa.

Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) poden esdevenir entitats molt útils si són capaces de proporcionar ajuts pertinents i oportuns als seus centres escolars. Afavorir la convivència, objectiu prioritari en una escola democràtica, és possible quan es construeixen dispositius adequats d’orientació, formació i suport per prevenir la violència juntament amb els professionals del centre.

Aquest projecte té com a objectiu principal construir un rellotge de sol per a l’escola. L’experiència que presentem és un exemple de treball per competències a l’aula fonamentada en una necessitat concreta de l’alumnat de segon de primària. Les activitats es dissenyen a partir d’una situació problemàtica que detecten els infants i a la qual es dóna resposta promovent un context d’aprenentatge significatiu i funcional per a la presa de decisions argumentades.

Actualment, es destaca la importància i la urgència de dur a terme un enfocament educatiu intercultural i inclusiu als centres escolars (Sales i altres, 2010). Per fer-ho, calen programes, com ara el Projecte Comenius, que impliquin el professorat i que animin els estudiants de cultures i creences diferents a dialogar. En el present article, s’hi descriu la participació de l’alumnat d’educació especial en l’activitat inicial d’aquest projecte.

En aquest article, us hi descriurem com, amb l’excusa de participar en un premi de relats científics amb alumnes de primer i de quart de primària, hem treballat tot d’aspectes relacionats amb la ciència, l’experimentació i la necessitat de desenvolupar un llenguatge acurat, exacte, precís i (per què no?) engrescador, creatiu i literari en altres moments. Rigor científic i emoció han de donar-se la mà!

Qualsevol professional que entengui l’educació com un procés continu per assolir el desenvolupament humà coneix les aportacions de Claudio Naranjo. En els temps convulsos en què intentem navegar sense naufragar gaire, conversem amb ell sobre el sentit de la nostra pràctica i sobre les necessitats que planteja l’educació actual. La seva veu crítica, però alhora confiada i esperançadora, ens planteja un repte important, urgent i ineludible: transformar profundament l’educació perquè les persones d’avui construeixin un millor demà.

En aquest article, es plantegen dues idees fonamentals. D’una banda, de l’«imprescindible» canvi metodològic, fonamentat en el nostre alumnat i, sobretot, en la societat actual i, d’altra banda, de la influència de la pedagogia sistèmica, que és present en la meva actuació com a tutora i, sobretot, en la mirada vers el context domèstic de cada escolar, la qual cosa repercuteix positivament en les relacions amb les famílies.

L’escola Els Terraprims, de Camallera (Alt Empordà) promou un estil de vida sostenible que permeti cobrir les necessitats del present sense comprometre el futur, fent participar els seus alumnes de pràctiques quotidianes coherents amb una manera de viure respectuosa amb el medi ambient.

La realitat augmentada s’està introduint amb molta força en el context educatiu. Des de la realitat augmentada geolocalitzada, podem inserir imatges o marques que amplien la informació del text que estem creant.

Què vol dir sentir-se estranger? Amb quines barreres lingüístiques, culturals, físiques i socials es troben els alumnes i les alumnes nouvinguts que comparteixen aula amb els nens i nenes nascuts a casa nostra? Quines reaccions d’intolerància, prejudicis, pors, exclusió o racisme es generen? Com podem acollir, integrar o comprendre aquests companys i companyes? La literatura és una eina magnífica que ens ajuda mostrant-nos models de comportament.

Una gran part dels aprenentatges que els infants realitzen des que neixen es produeixen a través de la visió. En el cas d’alumnat amb discapacitat visual, cal tenir en compte algunes consideracions perquè aquesta circumstància no influeixi negativament en el seu desenvolupament ni en la seva vida acadèmica.

En aquesta proposta didàctica s’hi materialitza un treball detallat sobre les diferents tipologies textuals. Es du a terme a través del circ com a fil conductor. Amb aquest recurs, cerquem, sobretot, aprofitar la motivació que comporta aquest món a l’etapa de la infantesa, a més de poder disposar d’una gran quantitat de materials, tant a Internet com a biblioteques, que és possible adaptar-los per atendre la diversitat.

Avui, podem afirmar que la salut (i la malaltia) i el benestar (entès com a qualitat de vida individual i col·lectiva) no són qüestions merament individuals. Sabem que els factors determinants els trobem en els entorns en què vivim les persones.

Avui em ve de gust escriure aquesta petita ressenya per a aquells i aquelles que no coneixeu La senyora dels llibres,una història de les bones.

El present article vol aportar una reflexió sobre la complexitat social actual i la necessitat de crear maneres noves d’educar per donar-hi resposta. Alhora, presentem una idea del que és el coaching educatiu, com es planteja, els actors que hi estan implicats i com es pot portar a terme.