Altres rutines enriquidores

De la bretolada a la contracultura i, d’aquí, a la cultura. L’art només necessita temps per esdevenir un ensenyament clàssic. L’escola ha de gaudir d’aquest límit per alliberar l’esperit crític dels infants. Entrar-hi amb una pregunta i sortir-ne amb mil és l’essència del centre docent.

«No sé dir en quin moment vaig descobrir que volia dedicar-me a l’educació. De sempre, em sembla. Als 15 anys, a l’esplai, ajudava els monitors amb els nens petits, però és que, a sisè de primària, me n’anava amb les monitores de menjador a posar a dormir els de P3». La Marina Via Coll-Vinent té 22 anys i és estudiant del quart curs del grau d’Infantil a la Universitat de Barcelona. Probablement, d’aquest relat tan tendre de la seva tria dels estudis, se’n podrà extreure la idea de vocació.

La vida diària brinda als professionals de l’educació múltiples i variades oportunitats de realitzar aprenentatges significatius per al seu alumnat. A la nostra escola, preparar la rentadora és una d’aquestes oportunitats, perquè ofereix a les criatures una activitat natural conseqüència d’un procés previ en el qual també participen activament, com és el moment de dinar.

Les rutines són fonamentals en el camp de l’educació infantil. En aquest article, s’hi presenta una nova rutina basada en una tècnica que combina estratègies físiques i mentals per millorar el rendiment del cervell mitjançant la generació de noves connexions entre les neurones i entre els dos hemisferis, amb la qual cosa es faciliten els processos d’aprenentatge i les relacions.

La necessitat de poder disposar de mestres ben formats és una qüestió considerada, cada vegada més, clau per millorar la qualitat educativa. A l’etapa 0-6, aquesta formació presenta encara qüestions pendents d’aclarir, lligades en gran mesura als diferents àmbits laborals on s’exerceix la professió, especialment els que corresponen al primer cicle (0-3).

Canviar els paradigmes d’aprenentatge a l’oest africà és l’ambiciós objectiu d’ImagiNation Afrika, una associació senegalesa que creu en el potencial creatiu de la infància, en la curiositat com a motor i en la ciutadania dels nens i les nenes. La lletra N d’aquesta denominació va amb majúscula, i això no és pas per casualitat. L’organització juga amb la idea d’imaginar i de construir una nació on la infància sigui escoltada i respectada. Les seves activitats lúdiques innovadores ja han arribat a més de 8.000 nens i nenes de Dakar, la seva perifèria i dues regions més del país. Kër imagiNation (kër significa ‘casa’ en la llengua local wòlof) és el seu projecte estrella: un espai de joc i d’aprenentatge experimental únic a la ciutat que cerca desenvolupar la reflexió i l’esperit crític des de la més tendra infància. N’entrevistem la fundadora, Karima Grant.

En sortir de l’escola, el Miquel, de 3 anys acabats de fer, va al parc a jugar una estona. La mare li ha portat de casa una bossa amb una pala, una galleda i els seus cotxes preferits. Al cap de cinc minuts, se li acosta la Marta, que també té 3 anys, i li pregunta: «Em deixes aquest cotxe?». El Miquel li respon: «No! És meu!».

En aquesta secció presentem fragments breus de diàlegs d’aula aparentment simples, però tots ells espontanis i reals. Uns diàlegs que permeten apreciar la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els donem l’oportunitat d’expressar-se.

Per afrontar els nous reptes... Sabem que hi ha iniciatives que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.