Administració local i educació

Els Consells Municipals d’Educació superen el marc de treball dels Consells Escolars municipals –la representació de l’educació formal–, i proposen un treball conjunt i ampli de la comunitat socioeducativa per crear sinergies de participació en les Ciutats Educadores. Si els Projectes Educatius de Centre i els Projectes Educatius de Ciutat són fórmules per «produir educació», els Consells Municipals d’Educació han de ser una eina que possibiliti la democràcia participativa, la participació constant i àmplia, la creació de consens, el treball educatiu en xarxa a la ciutat i la «coconstrucció de les millors oportunitats educatives».Els canvis en la forma d’entendre l’educació a les ciutats, la fusió entre els àmbits formals i no formals i la integració de nous agents justifiquen la creació d’aquests mecanismes de participació, que s’han de guiar per la flexibilitat i el consens.

L’Aliança Educació 360 és una iniciativa educativa, social i política: educativa perquè proposa una nova concepció holística de l’educació, al llarg i l’ample de la vida; social perquè cerca l’equitat i la igualtat d’oportunitats educatives, i política perquè proposa la implicació de la comunitat i que la política pública incorpori aquesta dimensió.

Des de finals dels anys noranta, desenes de municipis catalans s’han dotat d’una eina per coordinar i orientar totes les actuacions educatives en l’àmbit local: els Projectes Educatius de Ciutat (PEC). Des de la participació crítica de tots els agents que eduquen al municipi, es busca construir una política local coherent i equitativa que comprengui tots els temps i tots els espais educatius al llarg de la vida. Sens dubte, un dels elements clau per aconseguir-ho és que els Projectes Educatius de Centre i el Projecte Educatiu del Poble, Barri o Ciutat estiguin en plena sintonia i treballin junts, des d’escales diferents, pels mateixos objectius.

El projecte Santa Coloma Sona (SCS) neix amb la voluntat de facilitar l’acolliment i la inclusió, a través de la música, dels infants i joves dels centres escolars de Santa Coloma. Està liderat i organitzat pel professorat i els equips directius de les escoles i els instituts públics d’alta complexitat de Santa Coloma i pels de l’EMM. Tots plegats elaboren i acorden el pla d’acció. El projecte s’insereix en un marc de polítiques públiques del municipi orientades pels principis de respecte, justícia social i equitat.

La segregació escolar és una amenaça per al país i per als municipis. Arran de les eleccions municipals de maig de 2019, es fa especialment rellevant plantejar-se quin tipus de polítiques municipals es poden implementar en aquest àmbit. L’article fa un repàs dels aspectes clau recollits en diferents publicacions sobre la temàtica, basant-se especialment en el document Combatre la segregació escolar: de l’amenaça a l’oportunitat(Bonal i Cuevas, 2018), publicat recentment per la Fundació Jaume Bofill.

Els ajuntaments han tingut, des dels inicis de la democràcia, un paper destacat de lideratge de les polítiques educatives de les ciutats. Malgrat que competencialment tenen un àmbit d’intervenció força reduït, en la pràctica han impulsat projectes de canvi conjuntament amb altres institucions, agents, centres, entitats i moviments educatius. Parlem amb Jordi Plana Arrasa, gerent dels Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, una institució que ha apostat decididament per les polítiques educatives locals. Li demanem de situar l’entrevista en aquest nou marc de treball i que, des d’aquesta mirada, doni la seva opinió sobre alguns dels paràmetres que sembla que caracteritzaran l’organització i la gestió dels projectes d’intervenció educativa, liderats pels ajuntaments, els propers anys.