ACOSTAR L'ESCOLA A LA FAMILIA

Entre altres vies de participació, la col·laboració de la família es concreta en la realització d'algunes tasques dintre de l'aula: tallers amb els infants, activitats que consisteixen a cantar o a explicar contes, etc. En totes es persegueixen tant objectius respecte a les famílies com respecte als infants. Totes es preparen prèviament amb les mares i els pares implicats, amb qui repassem la informació escrita i organitzem conjuntament l'activitat quant a disposició del material, accions de les criatures, actituds de les persones adultes, etc., a fi de revisar el procés per endavant. Encara que vagin canviant les famílies, l'acció segueix uns passos fixos que, igual que la presència de l'educadora, serveixen de referent estable per als infants.

Ningú no pot dubtar que és imprescindible mantenir una comunicació fluida i periòdica amb les famílies dels infants. Per això, una bona part de la feina dels equips educatius està centrada a decidir les distintes vies de comunicació que es posaran a disposició dels pares i les mares del centre. De totes aquestes vies, l'entrevista, aspecte en el qual ara ens centrarem, representa el contacte més directe i personalitzat de la relació entre tots dos col·lectius i, segurament per això, una de les qüestions sobre les quals més preguntes i dubtes plantegen les educadores.

L'avaluació de les activitats amb famílies no pot limitar-se únicament a la valoració que en fa l'equip educatiu: evidentment, les famílies també hi tenen quelcom a dir. Per recollir el seu parer, podem utilitzar des de les situacions més informals (impressions sobre l'activitat diària, etc.) fins als instruments més rigorosos.

Hi ha pocs textos que recullin les relacions de la família amb l'escola de manera monogràfica a l'educació infantil, però pràcticament tots els llibres sobre aquesta etapa inclouen consideracions respecte a aquest tema.

Encetem un nou curs i, amb ell, l'oportunitat de modificar procediments que han estat vàlids i repetits any rere any. Les valoracions de final de curs ens han portat a qüestionarnos activitats, procediments i objectius, i ho hem fet tot refermant la nostra tasca però deixant lloc a l'autocrítica. És des d'aquesta perspectiva que va sorgir la necessitat de replantejar- nos una festa habitual a les aules: els aniversaris. Què cal dir-ne? Il·lusió, pastís, espelmes, globus i gresca, però, amb el mateix sentit per a tothom?

Cada vegada més sovint, i en diferents àmbits, sentim a parlar d'hiperactivitat, i aquesta paraula s'empra per definir una variada gamma de comportaments que observem en certs infants.

En aquest article es recull l'experiència d'unes aules d'infantil, concretament les de tres anys, pel que fa a la utilització de l'ordinador i del programa Clic com un recurs per facilitar l'aprenentatge de la lectoescriptura. Mitjançant les seues fotos, les seues veus i els seus noms propis, les xiquetes i els xiquets s'endinsen, altament motivats, en el món de les lletres.

L'educació musical posa l'infant en contacte amb la cultura, l'expressió, l'art, la sensibilitat i el gust estètic. L'escola es converteix en canal transmissor de cultura i, per tant, damunt seu recau la responsabilitat de triar el repertori, l'estil i la qualitat musicals davant l'ampli ventall que la societat ens ofereix.

A la societat actual, hi perviuen situacions de tracte diferenciat per a les dones i per als homes; aquestes diferències no serien denunciables si no tinguessin un component de jerarquia i de discriminació que perjudica especialment el sexe femení.

El joc és una necessitat vital. Les criatures necessiten acció, manipular objectes i interactuar amb altres persones, i això és precisament el que fan mentre juguen.

L'escola i la família poden trobar diferents formes de relacionar-se. Optar per la millor dependrà de l'objectiu que vulguem aconseguir i també del coneixement que en tinguem.