Poesia d’ensenyar

A partir d’experiències d’aula, l’autor reflexiona sobre «l’ofici de mestre» i considera l’ensenyar ↔ aprendre ↔ educar com un bucle poètic. Des d’aquesta perspectiva, incorpora l’error com una forma de millora professional, ens submergeix en el valor de la conversa per aprendre, ens parla dels components que creen atmosfera a l’aula, aporta conceptes i accions que li han servit per millorar les seves classes. També comparteix referents teòrics que l’han acompanyat durant els seus anys de mestre. I ens mostra la seva evolució professional com una espessa teranyina de cooperacions, coneixences, lectures, etc.