Es proposen criteris per a la fonamentació, suggeriments i exemples per proporcionar un material que pugui resultar útil a qui vol preocupar-se per fer una bona planificació socioeducativa i, alhora, fer-la de la manera més participativa possible.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Es proposen criteris per a la fonamentació, suggeriments i exemples per proporcionar un material que pugui resultar útil a qui vol preocupar-se per fer una bona planificació socioeducativa i, alhora, fer-la de la manera més participativa possible.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El lugar de la planificación en la educación social
En l'àmbit de l'educació social, hi ha educadores i educadors que estan convençuts que, per actuar amb rigor professional, es requereix una bona planificació que serveixi de guia a l'acció educativa i permeti fer-ne el seguiment. D'altra banda, hi ha qui considera que els processos socioeducatius són massa complexos i singulars per poder planificar-los, per la qual cosa pensen que és preferible anar construint respostes a mesura que van sorgint situacions i qüestions durant el desenvolupament de la relació educativa. En aquest capítol, es contextualitza el lloc de la planificació en l'educació social i s'explica com es pot fomentar la participació mitjançant el procés de planificació d'un projecte.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Participación y construcción de la ciudadanía desde los proyectos socioeducativos
La construcció de la ciutadania és un procés col·lectiu i individual en el qual la participació és la seva pedra angular. Alhora, la participació retroalimenta el desenvolupament d'una ciutadania activa, mobilitzada i mobilitzadora que és agent de transformacions mitjançant la seva implicació en projectes cívics, socials i polítics. En aquest capítol, en el marc de la participació i construcció de la ciutadania des dels projectes socioeducatius, s'aborda la construcció col·lectiva del sentit i significat de la participació. Així mateix, es planteja la participació dins dels projectes socioeducatius, tenint en compte que la participació que es proposa és aquella que té una dimensió social i política, explicant la importància que té aquesta participació en els projectes socioeducatius.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Algunas de las teorías pedagógicas que promueven la participación
En aquest capítol, s'aborda la participació des d'una perspectiva individual, centrada en la persona que aprèn més (educand), en els processos d'ensenyament-aprenentatge, i des d'una perspectiva social –i, com no, política–, centrada en la seva preparació per formar-ne part i fer comunitat. Per acabar, s'exposen una diversitat de teories amb les seves pràctiques, amb la finalitat de cobrir un repertori més ampli d'idees. A més, s'expliquen, mitjançant alguns autors, les qüestionssegüents: la dimensió personal de la participació de les persones que aprenen i la construcció d'una societat millor a partir de l'educació de nens, nenes i joves.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Acompañamiento, aprendizaje autónomo y educación personalizada
En aquest capítol es presenta un enfocament educatiu basat en la participació i en el protagonisme de l'educand en el seu procés d'aprenentatge. Al llarg d'aquest procés, es concreten conceptes clau sobre els quals cal reflexionar quan es parla de la planificació de projectes socioeducatius: l'acompanyament, l'aprenentatge autònom i l'educació personalitzada. A més de l'explicació exhaustiva d'aquests conceptes, s'ofereixen uns principis per promoure la participació en la infància.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El diagnóstico como punto de partida
En la planificació de projectes socioeducatius, una peça clau és l'anàlisi del context, les necessitats i les potencialitats. En aquest capítol, a més d'explicar les idees clau d'aquest diagnòstic, s'ofereix una proposta d'elements a analitzar per conèixer un context específic. Així mateix, s'aborda el tema de les metodologies participatives per realitzar un diagnòstic, oferint un exemple d'un mètode participatiu per desenvolupar en grup i algunes qüestions importants a tenir en compte per afavorir el procés de diagnòstic.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Del plan al proyecto socioeducativo. El marco teórico
La planificació socioeducativa consisteix en l’explicitació d'unes finalitats i uns mitjans (incloent-hi els mecanismes d'avaluació) per intentar avançar per aconseguir-los. Tal com s'exposa en el capítol, la seva concreció podrà ser menor o major,la qual cosa dependrà, entre d’altres factors, de la mena de planificació (pla, programa o projecte) i, en última instància, de la programació d'una sessió. En aquest capítol, s'aborda el procés de planificació, i per això, s'ofereix una taula en la qual s'explica aquest procés i es proposa un guió orientatiu per elaborar un model com el que es planteja. A més, s'esmenten els components d'un projecte socioeducatiu. Per acabar, es presenta un marc teòric a partir del qual argumentar i justificar les opcions preses al llarg del procés esmentat, en elqual es tenen en compte les perspectives socioantropològiques, epistemològiques, psicològiques i pràctiques.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Intenciones educativas: un tema clave aunque controvertido
Les intencions són una qüestió clau en un projecte socioeducatiu, ja que l'educació social és intencional, pretén aconseguir alguna cosa. La qüestió dels objectius és, per tant, molt important en dissenyar un projecte, però es tracta d'un tema complex perquè existeixen concepcions diverses sobre què ha d’entendre’s per objectiu educatiu. En aquest capítol es proposen alguns criteris per a l'elaboració d'aquests objectius, problemes habituals que poden sorgir durant la seva redacció i com solucionar-los. A més, s'ofereix un exemple elaborat per l'autor, relacionant l'objectiu general, els objectius específics i els continguts. Per acabar, s'expliquen quines són les condicions referides a educands i educadors que han de possibilitar per fomentar la participació des de l'inici d'un projecte.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Metodología: el plan de acción
El focus central d'aquest capítol és la metodologia del pla d'acció d'un projecte. Es ressalta la idea que un projecte s’ha d’entendre com un sistema en el qual els seus diferents apartats estan interrelacionats i s'influeixen els uns sobre els altres, per tant, les decisions metodològiques han de relacionar-se directament amb els objectius que es pretenen, però també amb les decisions sobre avaluació. En aquesta línia, es plantegen i expliquen tres nivells de decisió de la metodologia: principis metodològics, mètodes o estratègies, accions, activitats (tècniques), organització i fases del procés. Per acabar, es planteja la idea que tot projecte demanda, a més de la seva flexibilitat, un espai per a la improvisació.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Evaluación participativa a lo largo del proceso
L'avaluació educativa és una qüestió central perquè es relaciona amb la presa de decisions encaminades a millorar els processos d'aprenentatge. En aquest capítol, es presenten diferents propostes d'avaluació que s'han desenvolupat al llarg de dècades d'estudi i els processos d'avaluació de projectes. Per això, es proposen una sèrie de qüestions a respondre per definir el sistema d'avaluació i, com a exemple, es fa referència a la denominada metodologia del Procés de Mesurament de Resultats (PMR), juntament amb una taula que reprodueix els apartats d'aquesta tècnica, útil durant la fase de planificació del projecte.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Estrategias metodológicas... y de evaluación
La selecció i l'ús d'estratègies metodològiques no haurien d'anar deslligats d'una visió sistèmica del procés educatiu. En aquest capítol es proposa concebre aquestes estratègies com un sistema d'accions, sovint basat en una o diverses tècniques, dirigit a aconseguir els objectius educatius proposats. A més, s'emfatitza en què la primera qüestió a plantejar-se per decidir quina estratègia utilitzar és la seva funció. En aquesta línia, es presenten onze propostes d'estratègies, amb les seves funcions i exemples de tècniques que poden ser útils per al seu desenvolupament.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Planificar en contextos complejos: metodologías ágiles
Ens trobem en un context canviant, incert, volàtil, ambigu i complex que demana maneres de planificar tradicionals. Davant aquest context social, el disseny socioeducatiu hauria de passar per propostes de múltiples bombolles connectades, desiguals i permeables per generar oportunitats de manera participada i participativa. Les metodologies àgils poden suposar una resposta pertinent en aquests contextos. Moltes de les propostes actuals segueixen aquesta línia per poder planificar en el context actual. En el capítol, s'exposen breument dues propostes àgils: el designthinking i el scrum.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Estrategias para favorecer la participación en el diagnóstico y la planificación de proyectos socioeducativos
L'estratègia és un pla d'acció general dissenyat per aconseguir objectius futurs. Aquest capítol tracta d'estratègies i tècniques per promoure la participació en els processos de diagnòstic i planificació de projectes o accions socioeducatives. En aquest context, es ressenyen els principis bàsics més rellevants per dur a terme una avaluació inicial i una planificació i es presenten algunes accions que afavoreixen la participació en el diagnòstic i la planificació. Per acabar, s'estableixen els passos o fases a seguir durant la planificació del diagnòstic i el projecte socioeducatiu.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Recursos, cronograma y comunicación y difusión del proyecto
En aquest capítol s'aborden les qüestionssegüents: els recursos, el cronograma i la difusió i comunicació del projecte. En cadascuna d'elles, a més d'una explicació del concepte, s'ofereixen exemples i consideracions a tenir en compte que serveixen de suport per a la seva elaboració posterior.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Planificar con una perspectiva de secuencia. Etapas y fases. La doble mirada como cuestión clave
Les accions educatives adquireixen el seu sentit i la seva justificació quan es relacionen amb altres accions durant un procés i, per tant, educar consisteix a desenvolupar seqüències d'accions, activitats o tasques educatives al llarg d'un període de temps. En aquest capítol, es presenten les diferents fases d'aquesta seqüència i s'estableix una doble mirada, ja que es requereix pensar en les activitats i en altres decisions de la seqüència, tant des del punt de vista de les de les funcions que compleixen per a l'educador, com des de la perspectiva de les que compleixen per a l'educand. En aquesta línia, es mostra mitjançant un gràfic una síntesi de les funcions a les quals haurien de respondre les activitats (el que es requereix en cada fase), tant des de la perspectiva de l'educand com de l'educador, així com algunes qüestions a plantejar-se en la seqüència educativa des de les dues perspectives.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Fase de desarrollo de la secuencia educativa
La fase de desenvolupament de la seqüència educativa és la fase central i, per tant, la de més durada. En qualsevol fase de desenvolupament d'una seqüència, una qüestió clau és la regulació; per aquest motiu, el capítol tracta aquest tema tant de part de l'educador o educadora, com dels educands, oferint eines i qüestions a tenir en compte en tots dos casos. D'aquesta manera es pretén configurar un ambient d'aprenentatge en el qual la regulació compartida sigui una cosa habitual.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Fase final y etapa de cierre del proyecto
La fase de tancament d'una seqüència educativa és molt important: per culminar un procés d'aprenentatge es requereix realitzar una síntesi, recapitulant i interrelacionant el que s'ha anat treballant al llarg de la seqüència, a més de realitzar una avaluació final. Perquè la fase de tancament de la seqüència educativa compleixi les seves funcions, existeixen diferents activitats i es poden emprar diversos instruments. En aquesta línia, aquest capítol ofereix l'anàlisi d'un cas, un exemple de contracte educatiu i una pauta orientativa d'elements a avaluar en l'etapa de tancament de projectes, aquests poden servir de suport per poder dur a terme aquesta fase.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La planificación del día a día
Encara que el projecte es considera un nivell de planificació a curt termini i es refereix a un context específic, la veritat és que la concreció del projecte encara requereix d'un pas més per desenvolupar un procés socioeducatiu: la planificació o programació de cadascuna de les sessions. La planificació del dia a dia (de cada sessió) pot formalitzar-se de moltes maneres però, en aquest capítol, es mostren i expliquen els components mínims que s’han de tenir en compte: els objectius a desenvolupar, les tasques previstes, la durada orientativa estimada per a cada tasca i els recursos necessaris per desenvolupar aquestes tasques. Al llarg del capítol s'ofereixen diverses eines que poden facilitar la tasca.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Investigación participativa para mejorar la práctica
Els processos educatius estan influïts per molts factors i aspectes que van canviant dia a dia. Conèixer què està influint en un procés d'aprenentatge és essencial per poder intervenir a fi de millorar-lo. Aquest capítol aborda el tema de la recerca participativa per millorar la pràctica, partint de la idea que proposar processos de recerca-acció participativa pot ser una bona opció per planificar projectes socioeducatius participatius, en combinar la construcció col·lectiva de coneixement amb la decisió sobre les accions a emprendre perquè un projecte suposi una millora continuada i consensuada. Per explicitar amb més detall el procés de recerca-acció, s'exposa una proposta composta per unes fases detallades.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Tres casos a título de ejemplo
Aquest capítol inclou tres estudis de casos destinats a il·lustrar alguns dels temes relacionats amb la planificació de projectes socioeducatius participatius. No es tracta de mostrar models, sinó d'exemples que ajudin a visualitzar més fàcilment algunes de les idees presentades durant el llibre. Entre els múltiples espais on es pot dur a terme l'educació social, s'ha decidit situar el cas en els centres infantils, juvenils i d'educació per a adults. Els casos se centren en l'inici de la planificació participativa de projectes, la implementació de la recerca-acció participativa i el disseny de seqüències educatives, respectivament. En cada cas s'inclou una breu referència al context, el plantejament del cas, el desenvolupament d’aquest i la conclusió al final de l'exposició. Després d'una descripció del cas, es presenta un guió indicatiu amb possibles preguntes a considerar per analitzar-lo i reflexionar-hi.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Etapa de planificación y fase inicial de la secuencia educativa.
La primera fase de la seqüència és aquella en què s'inicia la relació, corresponent a un procés educatiu, entre educands i educadors. En la fase inicial s'estableixen les bases del procés educatiu i és per això que, en un projecte participatiu, aquesta fase té una altíssima importància. En aquest capítol s'exposen els dos components de la fase inicial de la seqüència educativa: l'avaluació inicial i la presentació del projecte. A més, s'ofereixen diverses opcions a títol d'exemple que ajuden a entendre millor el tema.