Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Prólogo. La sostenibilidad como eje en la educación del siglo XXI
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Adquisición del lenguaje académico y de la competencia metalingüística mediante el translanguaging pedagógico en educación secundaria
Hi ha estudis que han conclòs que la falta de competència en el llenguatge acadèmic és una de les possibles causes de la falta de comprensió lectora en educació secundària. A més, els investigadors han assenyalat que la definició de llenguatge acadèmic no ha de limitar-se al lèxic, sinó que s’han de tenir altres competències cognitives que són igualment importants. Considerant la importància que té el llenguatge acadèmic des del punt de vista de l'educació lingüísticament sensible, en aquesta recerca s'ha implementat una intervenció pedagògica de tres setmanes de durada en una escola d'educació secundària de la CAB. Així mateix, la intervenció ha integrat el translanguaging pedagògic. L'objectiu de l'estudi és analitzar un total de 122 reflexions realitzades per l'alumnat després de la intervenció i fer una aportació en la recerca sobre la didàctica del llenguatge acadèmic des d'un punt de vista inclusiu. Els resultats mostren que treballar el llenguatge acadèmic mitjançant el translanguaging pedagògic resulta motivador per a l'alumnat i, a més, accelera el procés d'aprenentatge, possibilitant la transferència de coneixements entre llengües.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Translanguaging como práctica inclusiva para desarrollar la conciencia metalingüística del alumnado multilingüe
El propòsit d'aquest estudi és investigar l'eficàcia de diverses estratègies didàctiques basades en translanguaging per desenvolupar la consciència metalingüística de l'alumnat i millorar el seu rendiment acadèmic. L'estudi analitza quins són els principals efectes d'una intervenció didàctica per desenvolupar la consciència morfològica en tres idiomes (basc, castellà i anglès) d'un grup d'estudiants multilingües de sisè curs d'educació primària. Es van investigar el coneixement de l'alumnat i els beneficis d'una implementació basada en translanguaging. La inclusió de tots els idiomes del repertori de l'alumnat es va prendre en consideració a l'hora de dissenyar els materials i recollir dades des d'un enfocament holístic basat en translanguaging, adequant l'ensenyament a les necessitats lingüístiques de cada estudiant promovent la seva inclusió. Un total de 40 estudiants van completar el pretest amb la finalitat d'aportar dades sobre la seva consciència morfològica. La intervenció en consciència morfològica es va completar amb la meitat de l'alumnat (n=20), durant un període de quatre dies. El nivell de consciència morfològica dels participants en tots dos grups, experimental i control, va ser examinat a través d'un postest. Els resultats obtinguts en aquest estudi de disseny quasi experimental van reflectir que l'alumnat del grup experimental es va exercir millor després de la intervenció.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Intervención individualizada de la transcripción escrita con smartpen y basado en corpus lingüísticos: casos de 2 niños mellizos con trastorno del des
Encara que a la Comunitat Autònoma Basca durant el curs 2019-2020 es van identificar 2.518 casos de nens amb diagnòstic de trastorns de la comunicació i del llenguatge (TDL), no hi ha dades sobre les intervencions que es van dur a terme respecte a l'escriptura i en col·laboració amb les famílies. Amb la finalitat d'ajudar a millorar l'escriptura de dos nens bessons de 8 anys amb TDL i dèficit d'atenció (TDA), l'objectiu d'aquest treball és realitzar una intervenció amb la família, concretament per traçar les lletres minúscules i les seves unions. Per això, s'ha realitzat una intervenció de tipus 3A en el Model d'Intervenció de Múltiples Nivells en la qual ha participat la mare dels nens. S'ha monitorat el desenvolupament de la intervenció en l'escriptura de manera digital amb un smartpen i el programa HandSpy. La intervenció s'ha dut a terme en unes 24 setmanes amb sessions de 10-15 minuts, 4-5 dies per setmana. Quant als resultats, tots dos nens han aconseguit escriure totes les lletres minúscules de manera llegible amb més rapidesa al final de la intervenció i a més van millorar algunes unions. Els estímuls utilitzats per a la intervenció estan publicats en format electrònic i es basen en evidències científiques internacionals i corpus lingüístics. Concloem assenyalant els bons resultats obtinguts en la col·laboració família-escola i proposem la necessitat de l'ús d'eines i intervencions per a la millora de l'escriptura amb nens amb TDL.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Introducción de la metodología conversacional en Educación Secundaria Obligatoria y su impacto en la competencia oral del alumnado
L'estudi se centra en l'anàlisi del procés de desenvolupament professional seguit per part d'una docent-investigadora d'educació secundària obligatòria (ESO) dirigit a millorar la competència comunicativa oral de l'alumnat. Es presenten resultats de la utilització de l'app EVALOE-SSD, basada en la metodologia conversacional, i dels autoinformes per part de la docent-investigadora, com a instruments d'aprenentatge i de reflexió sobre la pràctica docent durant un semestre. És un estudi de cas únic amb ús de tècniques d'observació participant. Han participat dos grups d'alumnat de 1er i 3er curs d’ESO amb diversitat cultural, social i lingüística. Els resultats mostren millores en la pràctica docent en relació amb la gestió de la comunicació a l'aula: canvis en la utilització de les preguntes obertes a mesura que el curs avança per promoure els espais d'interacció comunicativa entre l'alumnat, entre d’altres. Els resultats també indiquen la millora en la gestió de la comunicació i en les funcions comunicatives de l'alumnat al llarg del semestre.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Lenguaje violento y acoso en las redes como problemáticas de centro en la educación obligatoria
Aquest estudi examina les percepcions del professorat d'educació obligatòria sobre el ciberassetjament. En concret, respon les següents preguntes de recerca: (a) Fins a quin punt està el professorat preocupat pel ciberassetjament? (b) Quina confiança té el professorat en la seva gestió davant problemes relacionats amb el ciberassetjament? (c) Fins a quin punt els docents pensen que el compromís de l'escola i les institucions és important? (d) Existeixen diferències significatives entre les percepcions del professorat d'ensenyament primari i secundari? 90 professors van participar en aquest estudi. Els resultats mostren que, encara que la majoria dels docents entenen els efectes significatius del ciberassetjament i estan preocupats, la majoria d'ells no creu que sigui un problema a les seves escoles. Així i tot, la gran majoria dels docents van demostrar tenir poca confiança en la detecció i el maneig de situacions derivades del ciberassetjament. Per això, van mostrar la necessitat d'implicació per part de les institucions educatives, centres i altres mitjans. Finalment, els nostres resultats van demostrar que existeixen diferències significatives entre les percepcions dels docents de primària i secundària, sent els segons els qui van informar majors nivells de preocupació, ocurrència i necessitat d'informació i formació per part de les institucions.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Factores de la cultura organizacional que favorecen la incorporación de la competencia intercultural en la educación superior
Aquesta recerca, desenvolupada el 2021, entén la competència intercultural com una mentalitat i una habilitat essencial per a comunicar-se i relacionar-se amb els altres en una societat globalitzada on els líders educatius són guies per a les futures generacions (Hammer, 2012). Malgrat la importància concedida a aquesta competència per diferents estaments nacionals i internacionals (World Economic Fòrum, 2020), s’està observant que dista molt de trobar-se incorporada, de forma generalitzada, en els dissenys curriculars de les titulacions educatives superiors. Malgrat aquesta tendència, existeix un grau en gestió i màrqueting empresarial de la Universitat del País Basc (EHU / UPV) que destaca per haver incorporat, amb èxit, la competència intercultural. Per això el propòsit bàsic de la recerca ha estat identificar aquells factors de la cultura organitzacional del centre educatiu (Cámarabilbao University Business School; CUBS) que han afavorit aquest fet singular. S'ha aplicat una metodologia de cas, descriptiva, fenomenològica, multifase, seqüencial, temporal i mixta utilitzant tècniques quantitatives (qüestionaris basats en l'instrument Multi Focus del professor Hofstede (1990) i qualitatives (entrevistes en profunditat), buscant aquells factors interns, externs i de lideratge que han pogut contribuir a la incorporació de la competència intercultural en el disseny curricular de l'esmentat grau.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Relación entre las habilidades sociales y el logro académico en alumnos de educación primaria: la influencia de la cultura y la edad como moderadoras
Davant el fenomen migratori dels últims anys i la mescla de diferents cultures, que condiciona les relacions socials a les aules, s'estudia la seva influència en el desenvolupament social i en el rendiment acadèmic en nens de 6 a 12 anys. Per això es realitza una metaanàlisi basada en 13 mides de l'efecte amb una mostra total de 12.023 participants. Els resultats mostren una mida de l'efecte (r de Pearson) significatiu moderat (0,210) entre el rendiment acadèmic i les habilitats socials. Al seu torn emergeix l'efecte moderador de l'edat (65%) i de la cultura (76%). Els resultats suggereixen que, a major edat, major capacitat per manejar la informació conflictiva en diversitat de contextos. D'altra banda, la cultura introdueix diferències socials en funció dels valors, les creences o els sentiments que caracteritzen a cadascuna d'elles. De tal manera que l'adquisició d'habilitats socials dependrà de la cultura d'origen i, a més, el desenvolupament social requerirà interioritzar les normes, regles i valors de la societat on es viu. Tot això es tradueix en la manifestació de les dificultats d'integració socioeducativa dels alumnes emigrants que es veu agreujada per la situació socioeconòmica.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La gestión de la diversidad cultural en centros de ocio educativo. Una herramienta para la cohesión social
L'estudi que presentem forma part de la recerca «La diversitat cultural en programes i recursos d'oci educatiu: cap a un model d'educació intercultural per a la promoció de la cohesió social», que es duu a terme des de 2019. Els objectius d'aquest estudi són: a) fonamentar la relació entre oci educatiu, cohesió social i els models de gestió de la diversitat cultural; b) conèixer els diferents models d'atenció a la diversitat cultural presents en els centres d'oci educatiu de diferents territoris de Catalunya, Madrid i País Basc, i c) elaborar una proposta pedagògica de la diversitat cultural amb enfocament intercultural per a la millora de la cohesió social. Els resultats que es plantegen a continuació corresponen als 38 centres socioeducatius del País Basc. S'ha aplicat un disseny quantitatiu, d'anàlisi descriptiva. Els instruments utilitzats per a la recollida d'informació han estat: anàlisi documental i qüestionari als equips d'intervenció socioeducativa. En aquest treball es presenten els resultats preliminars de la recollida de dades i l'anàlisi d'aquests basat en la bateria d'indicadors de gestió de la diversitat cultural, que corresponen a les dimensions d'oci i inclusió, participació, competències interculturals, estratègia en interculturalitat i barreres. Els resultats aporten orientacions per al diagnòstic i la millora de la intervenció comunitària amb infància i famílies en els barris estudiats.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La libertad de elección en educación: modelos lingüísticos, white flight, segregación escolar e inclusión. Una revisión del arte desde y para la reali
Estudis recents han qualificat el sistema educatiu basc de segregador. Segons Save the Children, la comunitat autònoma basca és, en el conjunt de l'Estat, la que més segrega per origen. Plantegem un estat de l'art analitzant el fenomen white flight, la inclusivitat la segregació escolar explicant les conseqüències de la llibertat d'elecció en el nostre sistema educatiu. I és que la llibertat d'elecció a la CAB és doble: tant de centre escolar com de model lingüístic. Encara que la segregació escolar és un fenomen que trobem en àmbit mundial, europeu i estatal, la singularitat dels models lingüístics i la duplicitat de la titularitat dels centres evidencien la necessitat d'investigar aquest fenomen en territori basc. La revisió bibliogràfica indica que les polítiques orientades a augmentar la capacitat d'elecció educativa afavoreixen els processos de fugida de les classes mitjanes de les escoles públiques (white flight), amb el que augmenta la segregació escolar. A major capacitat d'elecció que es dona als pares, major segregació apareix a l'escola. No obstant això, també existeix un sector de la classe mitjana molt format que tria l'escola pública, ja que valora la diversitat social.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El desarrollo sostenible en la educación: una herramienta para la preparación de la nueva generación mediante los procesos de enseñanza
La concentració ciutadana en les urbs i els problemes derivats pel canvi climàtic incrementen la vulnerabilitat, la qual cosa crea la necessitat de prendre mesures per aconseguir un desenvolupament sostenible. En aquest procés cal comptar amb la cooperació de la comunitat global, crear una cultura preventiva i educar les noves generacions impulsant els valors ètics i de cura amb conscienciació mediambiental. El 2008, la Unesco va reconèixer el dret dels nens per a un futur sostenible. Les decisions preses en l'actualitat afectaran la qualitat de la vida de les futures generacions, que seran les que hauran d'afrontar els problemes mediambientals i de sostenibilitat. L'objectiu d'aquesta comunicació serà precisament conèixer quina és l'aportació de l'educació dels nens petits en la sostenibilitat del desenvolupament. Per això, primer s'explicaran els conceptes clau lligats al desenvolupament sostenible en l'àmbit educatiu i després es realitzarà una revisió de la literatura acadèmica. En aquesta fase s'analitzaran les contribucions de l'educació en els processos d'ensenyament i inclusió social en l'àmbit educatiu per a l'ensenyament d'aspectes de desenvolupament sostenible. Els estudis utilitzats mostren la possibilitat de transmetre els valors ètics i de sostenibilitat als nens petits mitjançant els processos d'ensenyament.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Claves para establecer relaciones intergeneracionales a través de encuentros virtuales. Una propuesta del uso de las TIC a partir de la experiencia de
El projecte intergeneracional SIMUL, impulsat pel Servei d'Educació del Cabildo Insular de Tenerife i la Universitat de La Laguna, pretén crear espais de trobada entre adolescents i majors. L'objectiu d'aquesta comunicació és presentar l'experiència de SIMUL el curs 2020-2021 i plantejar una proposta per a l'ús de les TIC en projectes socioeducatius. SIMUL es va desenvolupar en tres fases: formació, planificació d'un projecte ApS i desenvolupament del projecte. Per avaluar-lo es va emprar l'observació, un qüestionari de valoració i una entrevista semiestructurada. Els resultats mostren una alta satisfacció amb el projecte i una millora de la visió sobre l'edat. No obstant això, s'han trobat barreres derivades del format virtual, que han portat a un posicionament a favor de la presencialitat. No obstant això, la situació actual obliga a generar propostes per al desenvolupament de projectes socioeducatius utilitzant les TIC. És fonamental disposar dels recursos necessaris, centrar el protagonisme en les persones participants i que aquestes manegin les eines TIC, perquè estableixin el contacte virtual de persona a persona i es generin espais de trobada informals. Amb aquesta proposta es pretén replicar les condicions de la presencialitat en la virtualitat, creant espais virtuals d'unió entre generacions.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Interacciones didácticas inclusivas en torno al álbum ilustrado Orejas de mariposa en educación primaria
El present treball forma part d'un procés més ampli de formació-investigada. Presentem, a continuació, la manera en la qual cinc docents de quart curs d'educació primària han treballat a l'aula l'àlbum il·lustrat Orelles de papallona, amb l'objectiu de conèixer diverses formes d'ensenyament i la manera en la qual l'alumnat debat sobre això abans, durant i després de la lectura. Juntament amb el treball didàctic de l'aula, també s'han analitzat les sessions de autoconfrontació dels docents, on han visionat els enregistraments de classe amb la finalitat de reflexionar sobre la pròpia pràctica docent i els seus desafiaments. La tècnica de autoconfrontació, per tant, ha conjuminat l'anàlisi de l'activitat real de l'aula i la pràctica reflexiva en la formació del professorat. Tal com revelen els resultats, les converses en grup sorgides entorn de l'àlbum il·lustrat han estat clau, ja que a través d'aquests debats han arribat els estudiants a parlar sobre inclusió, realitzar interpretacions i inferències i manifestar experiències personals, alhora que han treballat la competència lingüística i la literària. En aquesta tasca, el disseny i la implementació d'interaccions didàctiques productives ha resultat fonamental.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Trayectorias de aprendizaje colaborativas desde la ética inclusiva. Cartografías de una práctica dialógica en la reflexión docente
Aquesta contribució tracta d'analitzar els materials multitextuals de les cartografies (físiques i materials) que recullen els processos d'aprenentatge col·laboratius en les trajectòries d'aprenentatge com a docents investigadores d'universitat. Aquestes cartografies es van dur a terme en les trobades vinculades al projecte CBL 21/22 (21PERE) Educació i diversitat: Una mirada des de l'ètica inclusiva en els TFGs i TFMs. El CBL es planteja com una deriva del projecte TRAY-AP (PID 2019-108696RB-100), on les autores d'aquest text participem com a investigadores i que té com a objectiu principal comprendre com aprenen els joves universitaris des d'un posicionament que aborda la recerca prenent com a referència les bases de l'ètica inclusiva.
El disseny i la implantació de la trobada presentada s'insereix com a part del trajecte de la tutorització del TMF del màster en formació del professorat d'Educació Secundària Obligatòria del curs 2021-2022.
Els resultats posen el focus en la coconstrucció del coneixement que mira cap a una construcció horitzontal del coneixement en la relació docent-discent, així com el poder de l'escolta en els processos d'aprenentatge.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El pódcast y la comprensión de contenidos académicos: un recurso metodológico innovador
Els resultats en comprensió de l'alumnat en les avaluacions diagnòstiques dels últims anys han creat alarma social a causa de la importància que té aquesta competència en el desenvolupament escolar general. És per això que l'anàlisi i la identificació d'estratègies didàctiques per al desenvolupament del llenguatge acadèmic resulta crucial. Aquest treball té com a objectiu presentar una proposta innovadora en la creació de materials educatius que busquen millorar aquest llenguatge mitjançant la combinació del translanguaging pedagògic i els pòdcasts. Aquesta col·laboració permet l'ús d'un material audiovisual més atractiu per a l'alumnat mentre se segueixen els objectius de millora del llenguatge. Per això s'han creat 3 pòdcasts (basc, castellà i anglès) d'entre 5 i 10 minuts sobre continguts de biologia de 3r d’ESO. Aquesta proposta d'innovació forma part d'una recerca major que serà desenvolupada durant el curs 2022-2023 en centres públics de la CAB.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Nota de los coordinadores
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Es recopilen estudis, eines i estratègies de millora amb la intenció d'una intervenció educativa i innovadora i sostenible envers la diversitat de l'alumnat. L’objectiu és que serveixi per fomentar la transferibilitat de coneixement científic entorn de la innovació socioeducativa, compartint experiències educatives reeixides de professionals, docents, formadors i educadors.