Nous horitzons del mètode verbotonal: millorar la pronúncia holísticament

La voluntat d’aquest llibre és presentar una visió actualitzada dels fonaments teòrics i metodològics del mètode verbotonal, avui avalats per la neurociència i altres disciplines, i mostrar algunes aplicacions pràctiques del mètode.

La noció de percepció verbotonal de Guberina (científic croat, fundador de la metodologia verbotonal) ha permès vincular l’aprenentatge d’una llengua estrangera amb el camp dels trastorns del llenguatge i de la parla. El concepte de gamma de freqüències òptimes com a element facilitador de la percepció ha estat l’instrument que ha comportat aquesta relació. De fet, les gammes freqüencials constitueixen punts de referència categorial que possibiliten reconèixer o rebutjar estímuls sonors que no pertanyen a les categories fonètiques del sistema lingüístic en estudi. Tot i que aquestes gammes serveixen per intervenir en la percepció en trastorns de la parla i de l’audició, i també en l’aprenentatge de segones llengües o llengües estrangeres, avui dia no seria raonable només limitar el paper d’aquestes gammes a la correcció fonètica o millora de la pronunciació. En un context plurilingüe, la determinació de les gammes de freqüències òptimes també permet caracteritzar el comportament perceptiu dels subjectes. Aquestes poden ser d’una gran utilitat en un context lingüístic com el de Catalunya, tant per facilitar la immersió lingüística des d’una perspectiva oral dels nouvinguts com per a la rehabilitació logopèdica de persones plurilingües.

L’objectiu d’aquest treball és mostrar que els procediments per a l’ensenyament de la pronunciació i la correcció fonètica emprats en el mètode verbotonal es fonamenten en principis derivats dels coneixements propis de la fonètica. Aquests procediments i la seva motivació prenen com a base la tensió, un paràmetre que, si bé és difícil de definir en termes purament experimentals, constitueix una de les eines essencials per al diagnòstic i la correcció dels errors en el sistema verbotonal. El grau de tensió d’un so és condicionat per quatre factors: per les seves característiques articulatòries, pel lloc que el so ocupa en la síl·laba, en el mot i en l’enunciat, pel fet que es trobi en una síl·laba tònica o àtona i pels sons del context en què es troba el so. El primer factor constitueix el que es coneix com a tensió intrínseca i els altres corresponen a l’anomenada tensió posicional. Els exemples triats per il·lustrar els problemes relacionats amb la tensió provenen de treballs publicats sobre l’aprenentatge del català com a L2/LE i es presenten acompanyats de propostes pràctiques que poden ser útils en la millora de la pronunciació.

Programar a l’aula ajuda a treballar l’abstracció, la imaginació, la planificació, el treball en equip, el desenvolupament de noves idees, i també la cerca d’estratègies per resoldre problemes i per crear estratègies. A més, d’una manera espontània i atractiva, es posen en funcionament processos cognitius com ara la percepció visual i auditiva, la memòria, l’atenció, el raonament i la motivació. En aquest article, es presenten recursos i estratègies per actualitzar i crear un mètode verbotonal obert i adaptat a la situació educativa actual i a les necessitats i interessos dels infants. Així, en l’article es podran trobar experiències a les aules amb nou programari (Code Karts, Kodable, Box Island, Bit by Bit, Fix the Factory, Hopscotch, Scrat Jr. i Swift Playgroud) i també amb els robots Blue-Bot, Pokibot o Sphero mini, entre altres recursos. Aquestes noves eines evidencien, un cop més, la importància d’un dels grans fonaments verbotonals: la corporalitat, entenent el cos com a emissor i receptor del so, i els moviments corporals globals que permeten aprehendre els sons. En el cas de les persones amb dèficit auditiu, amb les noves tecnologies, aconsegueixen prendre consciència de les característiques pròpies dels sons de la parla d’una manera molt més ràpida i eficaç.

Segons els verbotonalistes, una bona reproducció del ritme d’una segona llengua o d’una llengua estrangera és difícil d’aconseguir, atès que els hàbits de la llengua materna, en aquest àmbit suprasegmental, estan molt arrelats en els mecanismes neurofisiològics cerebrals dels aprenents. L’objectiu d’aquest treball exploratori és analitzar la reproducció del ritme de l’espanyol per part d’estudiants italians a partir d’unes activitats basades en el mètode verbotonal. En l’article, s’hi explica el corpus de treball (elaborat a partir de frases equivalents en espanyol i italià), el protocol d’activitats que s’ha seguit en cada sessió, que passa per una lectura en veu alta de les frases del corpus, repeticions de les propostes de la docent (repetició colpejant el palmell de la mà, repetició colpejant la cuixa, repetició caminant i marcant el ritme amb els peus) i, finalment, la lectura del corpus en veu alta. També s’hi exposa la prova final que permet comparar els resultats previs i posteriors a la intervenció rítmica. Mitjançant el programari d’anàlisi acústica Praat i el d’anàlisi rítmica Correlatore, els resultats mostren que, efectivament, els informants italians milloren les produccions orals en espanyol gràcies a les activitats rítmiques verbotonals proposades.