Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá

El llibre presenta una gran varietat d'experiències que s'analitzen des de diferents marcs de la filosofia del llenguatge i la didàctica de les ciències, i es proposen 41 suports i bastides didàctiques (plantilles, exemples, rúbriques…) lingüístics llestos per enriquir el disseny d'activitats d'aula.

En aquest capítol, s'explora com el llenguatge no sols és una eina per comunicar-se amb els altres, sinó també una manera d'interactuar amb el món. Aquest descriu la relació entre el pensament i el llenguatge, i com aquesta relació es reflecteix en els patrons discursius utilitzats en l'àmbit científic. El capítol recorre oportunitats lingüístiques de processos clau de la creació del coneixement científic: formular preguntes, descriure, narrar i formular explicacions o justificacions. Presenta enfocaments metodològics i les seves implicacions lingüístiques per a l'ensenyament de les ciències. Aquest capítol ve acompanyat de quadres i figures que ajuden i complementen el contingut desenvolupat.

La ciència té propòsits específics i una forma característica de plantejar preguntes. Aquestes preguntes sovint sorgeixen de conflictes entre el que ja sabem i el que observem, i això influeix en les estratègies científiques per formular-les. En aquest capítol, s'analitza el paper de les preguntes, l'observació i el conflicte en la creació de coneixement científic; els iniciadors de frases com a estratègia per formular preguntes; la importància d'establir diàlegs amb textos i amb el que sabem i no sabem d'un sistema mitjançant preguntes; les seqüències de preguntes per activar habilitats de raonament científic; i, finalment, les orientacions per al treball a l'aula amb preguntes. El fil conductor del capítol és una situació d'aula i es proposa al lector «mirar» aquesta situació des de la simetria entre ciència i llenguatge. Mantenint aquesta doble mirada mentre s'ofereixen activitats de treball integrat de llengua i ciència, aplicats en diversos cursos de secundària.

L'observació i la documentació són elements fonamentals en la construcció del coneixement científic, i revelen una particularitat: en ciències, narrem i descrivim sense interpretar, per permetre que uns altres puguin interpretar de manera diferent a com ho fem nosaltres. En aquest capítol s'exposa el paper de la narració i la descripció en la creació del coneixement científic; la importància de descriure i narrar el que encara no sabem i posposar el judici inicial, usar destreses de pensament per veure el que no hauríem vist, fer narracions i descripcions que serveixin amb pertinència, exhaustivitat i precisió; el lèxic, metàfores i dibuix científic per distingir l'essencial i l'accessori; i, finalment, les orientacions per descriure i narrar científicament a l'aula. El fil conductor del capítol és una situació d'aula i es proposa al lector «mirar» aquesta situació des de la simetria entre ciència i llenguatge. Mantenint aquesta doble mirada mentre s'ofereixen activitats de treball integrat de llengua i ciència, aplicats en diversos cursos de secundària.

L'objectiu de la ciència és aconseguir consensos sobre les respostes a preguntes sobre el com i el perquè del funcionament del món. En aquest capítol s'aborda el paper d'explicar i justificar en la creació de coneixement científic; la importància de proposar models que formulin explicacions (hipòtesis) i contrastar les prediccions amb les observacions; la formulació d'explicacions com a procés progressiu: la lectura com a indagació; els models construïts utilitzats per justificar fenòmens; els models que permeten establir cadenes de causes; la formulació d'explicacions com a procés creatiu i comunitari; i, finalment, les orientacions per explicar i justificar científicament a l'aula. El fil conductor del capítol és una situació d'aula i es proposa al lector «mirar» aquesta situació des de la simetria entre ciència i llenguatge. Mantenint aquesta doble mirada mentre s'ofereixen activitats de treball integrat de llengua i ciència, aplicats en diversos cursos de secundària.

El pensament científic no sols implica la part «exploratòria» i «creativa» d'imaginar i idear hipòtesis, sinó també una part «crítica» i «avaluativa» que busca determinar que raonables són aquestes hipòtesis, si estan recolzades per dades i si permeten fer prediccions. En aquest capítol s'exposa el paper de l'argumentació en la creació del coneixement científic; el procés d'avaluació de proves, l'especificitat, suficiència i fiabilitat; l'argumentació com a estructura lingüística i la connexió amb models; les conclusions, amb diferents graus d'incertesa, que proposa l'argumentació; argumentar per decidir i per resoldre problemes, ampliant la mirada amb la contraargumentació; i, finalment, les orientacions per argumentar a l'aula de ciències. El fil conductor del capítol és una situació d'aula i es proposa al lector «mirar» aquesta situació des de la simetria entre ciència i llenguatge. Mantenint aquesta doble mirada mentre s'ofereixen activitats de treball integrat de llengua i ciència, aplicats en diversos cursos de secundària.

Ser crítics amb el nostre entorn, la informació i la tecnologia no és qüestió només d'actitud, sinó que requereix el domini d'estratègies d'anàlisis i connexió amb el coneixement científic sobre el funcionament dels fenòmens. Aquest capítol aborda el paper de la ciència en l'esperit crític; la lectura crítica dels textos per a la lectura crítica del món; l'anàlisi i la selecció de les fonts: la competència informacional; la importància d'integrar i ponderar la informació: de les fake news a la complexitat; la cognició epistèmica, biaixos i lectors crítics; i, finalment, es proporcionen conclusions per al treball de la lectura crítica a l'aula. El fil conductor del capítol és una situació d'aula i es proposa al lector «mirar» aquesta situació des de la simetria entre ciència i llenguatge. Mantenint aquesta doble mirada mentre s'ofereixen activitats de treball integrat de llengua i ciència, aplicats en diversos cursos de secundària.

La ciència no es limita a ser només un conjunt de coneixements, sinó que també és una pràctica i una cultura que es pot aprendre. En aquest capítol s'aborden els gèneres discursius i la creació del coneixement científic; els gèneres textuals i l'estructura dels textos; el text i el propòsit, la coherència, cohesió i adequació; els gèneres discursius i les tipologies textuals; la comunicació més enllà del text: litúrgies, comunitat i valors; i, finalment les orientacions per treballar amb gèneres discursius. El fil conductor del capítol és una situació d'aula i es proposa al lector «mirar» aquesta situació des de la simetria entre ciència i llenguatge. Mantenint aquesta doble mirada mentre s'ofereixen activitats de treball integrat de llengua i ciència, aplicats en diversos cursos de secundària.

El llenguatge exerceix un paper crucial en totes les activitats relacionades amb el coneixement, i en programar i dissenyar activitats és necessari fer explícit aquest paper. En aquest capítol es planteja la necessitat de programar amb rigor, de fer emergir els objectius i les eines lingüístiques; el llenguatge científic, acadèmic i col·loquial; la seqüenciació: demanda cognitiva i demanda lingüística; el disseny d'activitats: triar i adaptar textos per aprendre ciències; el saber proporcionar suports i ajustar la demanda; l'avaluació: saber si sabem; objectius d'aprenentatge, criteris i indicadors; i, finalment les orientacions per dissenyar unitats didàctiques de treball integrat de llengua i ciències. El fil conductor del capítol és una situació d'aula i es proposa al lector «mirar» aquesta situació des de la simetria entre ciència i llenguatge. Mantenint aquesta doble mirada mentre s'ofereixen activitats de treball integrat de llengua i ciència, aplicats en diversos cursos de secundària.

La col·laboració lingüística en el centre educatiu implica identificar connexions significatives en el currículum des de les diferents àrees i desenvolupar sinergies i estratègies des de la pròpia pràctica docent. Aquest capítol planteja la necessitat d'establir una col·laboració real i efectiva entre totes les matèries que s'imparteixen en un centre; professionalitzar la pràctica i connectar la iniciativa individual i la col·lectiva en departaments; la col·laboració entre departaments cap a un currículum integrat; el disseny i l’avaluació de plans d'innovació i millora; els objectius, actuacions, recursos, responsables, instruments i indicadors per dur a terme els plans d'innovació i millora; i, finalment les orientacions per a la transferència i la innovació TILC en el centre educatiu. Aquest capítol ve acompanyat de quadres i figures que ajuden i complementen el contingut desenvolupat.

Apartat que inclou una selecció de quaranta-un recursos, esquemes, plantilles i rúbriques útils per ensenyar a pensar ciències a l'aula, juntament amb indicadors sobre com portar-los als centres educatius.