Libros de texto y enseñanza de la gramática

El decret d’ensenyaments mínims d’educació de 2007 estableix els continguts de l’educació obligatòria per a tot el territori de l’Estat espanyol. En la matèria de llengua castellana i literatura proclama, tant per a l’etapa de primària com per a la de secundària obligatòria, el seu objectiu de desenvolupament de la competència comunicativa. Al llarg d’aquest capítol s’analitza l’orientació, el paper i el contingut que s’atribueix als coneixements lingüístics en el decret d’ensenyaments mínims del MEC (DEM-MEC), document que guiarà la reflexió sobre la llengua en l’ensenyament secundari obligatori en el pròxim període.  

En aquest capítol es qüestiona la relació que tenen entre si els llibres de text de les diferents llengües que utilitzen uns mateixos alumnes de 3r d’ESO en un institut de Barcelona. Les dades i reflexions que s’aporten en el capítol són fruit d’un treball de recerca que es proposava analitzar de manera comparativa el tractament de la gramàtica als manuals de les diverses llengües que es cursen en l’ensenyament obligatori per poder observar fins a quin punt els referents de la lingüística i les concepcions sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la gramàtica en cadascun eren compartits o, almenys, compatibles entre si.  

Aquest capítol recull part d’un estudi dut a terme el curs 2007-2008 en dos instituts de Barcelona, en el qual es van analitzar els continguts i plantejaments de l’ensenyament de la gramàtica als manuals de les diferents llengües utilitzats simultàniament a 3r d’ESO, i la seva congruència. L’estudi va incloure una entrevista amb cadascun dels professors de català, castellà, anglès i francès. Concretament, el capítol se centra en l’anàlisi del tractament de la noció d’oració als manuals de llengua catalana i llengua castellana utilitzats simultàniament en un d’aquests centres escolars per un grup d’alumnes i els seus professors.  

La didàctica d’elements sintàctics complexos hauria de ser especialment rellevant en els últims cursos de l’ensenyament obligatori. Aquests elements complexos estan implicats en una competència discursiva amb riques possibilitats comunicatives, com correspon a les exigències del currículum final de l’ESO. En aquest capítol es comenten alguns aspectes de l’estudi fet sobre deu llibres de text de llengua castellana de 3r d’ESO d’última edició amb relació a les seves propostes didàctiques en el tema de la coordinació sintàctica. La coordinació permet l’addició, la contraposició, la disjunció, la distribució i l’explicació d’elements lingüístics desplegats en el discurs.   

En aquest capítol s’analitza la caracterització dels complements del predicat en quatre llibres de text de 3r d’ESO. L’anàlisi té en compte tant la mateixa coherència interna dels textos com els seus plantejaments teòrics i didàctics subjacents, de manera que es pretén arribar a una sèrie de conclusions sobre la situació actual de l’ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. Els llibres de text triats corresponen a l’edició posterior al decret d’ensenyaments mínims per a l’ESO, cosa que hauria d’assegurar la presència de les prescripcions i els plantejaments curriculars relatius als continguts gramaticals de l’estructura del predicat.  

A través de l’organització del llibre de text, l’exposició de continguts i la proposta d’activitats, els autors dels manuals mostren la seva visió del que vol dir ensenyar i aprendre. Aquest capítol es focalitza en els exercicis gramaticals dels manuals de llenguatge de 3r d’ESO en un institut públic de Barcelona. S’hi descriu l’estructura i organització d’aquests manuals, i es veu fins a quin punt l’establiment de ponts entre les llengües i la facilitació de la reflexió sobre les similituds i diferències entre els sistemes lingüístics i la reflexió sobre el llenguatge es prenen en consideració des de les activitats dels manuals.