La pedagogia del caracol

«Vivim a l’època del temps sense espera. Les teories psicològiques estan d’acord en què una de les diferències entre nens i adults rau en el fet que els nens viuen segons el principi del plaer (“tot i ara”), mentre que els adults viuen segons el principi de la realitat (“saber fer sacrificis avui per gaudir demà”). Jo diria que actualment, els adults, també en part a causa de la societat del consumisme exacerbat, viuen exactament com els nens, segons la modalitat del “ho vull tot ara mateix”. Sabrem, aleshores, tornar a trobar els temps naturals? Sabrem esperar una carta? Sabrem plantar un aglà o una castanya amb la certesa que seran els fills dels nostres fills els que gaudiran de la seva majestuositat secular? De veritat sabrem esperar?»