La conversación en pequeños grupos en el aula

La conversa ajuda a construir coneixement i, per descomptat, llenguatge. Els autors i autores d'aquest llibre volen animar el lector a generalitzar la conversa entre les pràctiques docents habituals; no des d'un plantejament teòric, sinó a partir d'una experiència de la qual han recollit resultats positius. Així, en aquestes pàgines hi trobareu uns capítols que descriuen el seu potencial i uns altres que detallen les consideracions per implementar-la a nivell de centre i d'aula. També es descriu com implicar els pares en aquest projecte.

Aquest capítol se centra en el tema del que representa la conversa dins del desenvolupament de la llengua oral, donant-li un impuls al desenvolupament de les competències comunicatives, com a finalitat en si mateixes i com a instrument d'aprenentatge. Durant el capítol es donen resposta a diferents preguntes com les següents: Què vol dir treballar la llengua oral? –Per donar-li resposta, s'ofereixen les característiques d'un model de comunicació continu–. O per a què ensenyar a parlar? –La resposta del qual està dividida en els següents apartats: ensenyem a parlar per ensenyar a pensar, ensenyem a parlar perquè ens escoltin i per aprendre a escoltar, per llegir i escriure, i ensenyem a parlar per a tot, especialment per conviure–. Així mateix, es fa una introducció al concepte de conversa mitjançant l'explicació dels següents aspectes: la conversa en la comunicació i la interacció, la conversa en el desenvolupament dels aspectes lingüístics i la conversa en l'adquisició dels aprenentatge. Més endavant, s'aborden els temes de la conversa i cognició i de la metodologia conversacional. Per acabar, s'exposa un format de conversa a l'aula: la conversa en petits grups, sobretot en educació infantil i en els primers cursos d'educació primària.

Per aprofitar al màxim les oportunitats que brinda la comunicació com un entorn enriquidor per a l'aprenentatge, és necessari implementar tècniques que impulsin els processos mentals. Com s'explica en aquest capítol, existeix una marcada diferència en el desenvolupament, tant lingüístic com cognitiu, que es genera a partir dels moments d'interacció entre infants i adults, així com entre aprenents i professors, en emprar estratègies en comparació amb no utilitzar-ne cap. En aquest sentit, s'exposen algunes estratègies i les raons per les quals utilitzar-les. A més, per entendre millor del que es parla, el capítol proposa dues situacions de treball diferents. D'altra banda, en aquest capítol es proposa una classificació d'estratègies que permeti un accés funcional a la seva conceptualització i l’ús per part dels docents que organitzen els grups de conversa amb el seu alumnat. En aquest sentit s'aborden els següents aspectes: creació d'un clima acollidor que potenciï la comunicació, estratègies lingüístiques i estratègies de gestió de la conversa. S'ofereixen explicacions i exemples molt clars per poder aprofundir en el tema. Per acabar, es proporciona una aplicació pràctica de les estratègies lingüístiques en els grups de conversa: aspectes de forma, aspectes de contingut i aspectes d'ús. Cadascun d'ells s'exposa de manera clara i mitjançant exemples.

En aquest capítol, es presenta l'experiència d'uns logopedes en dinamitzar i posar en marxa el projecte de la conversa com una activitat integrada en el funcionament del centre, com poden ser-ho la resta de continguts d'aprenentatge. En aquest sentit, els autors ens detallen com plantegen el projecte al centre escolar on es vol dur a terme, les estratègies que segueixen i com es fan els primers passos. Com ells mateixos expliquen, a vegades és difícil comptar amb la unanimitat i el compromís de tot el centre, però si es compta amb l'entusiasme d'un cicle o d'un nivell, l'experiència s'estén com una taca d'oli. Perquè el capítol s'entengui millor, s'ofereixen models i exemples de planificació i pautes d'observació a manera de suport per al lector.

Aquest capítol aborda el que constitueix l'ànima de la pràctica: traslladar el projecte a la realitat de l'aula. En aquest sentit, es concreten els grups de conversa que es creen a partir de l'alumnat del grup-classe, els docents que participaran, les franges horàries en les quals es durà a terme, etc. En definitiva, tota una sèrie de negociacions que faran que l'activitat funcioni. Juntament amb això, s'ofereixen taules, figures, quadres d'avaluació, i exemples reals, a manera de suport per al lector.

En aquest capítol es pretén posar de manifest la importància de la participació de la família en el projecte de conversa a fi d'incentivar un espai de comunicació a casa i donar estratègies per implementar el que s'entén com a col·laboració entre la família i l'escola en aquest àmbit. En aquest sentit, es dona resposta a la següent pregunta: Com presentem a les famílies els mecanismes que cal tenir presents per parlar i escoltar, i les estratègies que ajuden a desenvolupar-los? A més, s'ofereix un exemple d'explicació, juntament amb un tríptic informatiu i una taula a manera de síntesi. El capítol tanca amb alguns elements, criteris i suggeriments per millorar la conversa a casa.