L’objectiu d’aquest llibre és convidar el professorat a transitar d’un enfocament formal de l’ensenyament del llenguatge a un enfocament comunicatiu de l’educació lingüística orientat a contribuir a l’aprenentatge de les habilitats comunicatives de les persones.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L’objectiu d’aquest llibre és convidar el professorat a transitar d’un enfocament formal de l’ensenyament del llenguatge a un enfocament comunicatiu de l’educació lingüística orientat a contribuir a l’aprenentatge de les habilitats comunicatives de les persones.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Fonaments per a un ensenyament comunicatiu del llenguatge
En aquest capítol s’aborda el que coneixem com a enfocament comunicatiu de l’ensenyament del llenguatge, concepte introduït a les acaballes del segle XX als currículums escolars, gràcies al treball conjunt i transversal d’un gran nombre de professionals de diferents àrees referents al llenguatge i la comunicació. Així mateix, es tracten algunes idees que han estat clau per a la construcció d’aquesta nova concepció al llarg de les darreres dècades, amb l’objectiu de brindar al professorat les principals referències teòriques que els permetin entendre i exercir, de manera coherent, les seves pràctiques professionals. Finalment, es tanca el capítol amb una breu crítica al panorama educatiu actual respecte de l’ensenyament i l’aprenentatge de la competència comunicativa des de l’enfocament comunicatiu.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L’estudi de l’ús lingüístic
Al llarg del segle XX, i fins fa relativament pocs anys, els dos pilars fonamentals en què s’ha basat l’ensenyament de la llengua, pel que fa a les "disciplines", han estat, d’una banda, la descripció gramatical i, de l’altra, la gramàtica normativa. Amb l’objectiu d’oferir un canvi de perspectiva, en aquest capítol es presenten algunes aportacions, que podríem agrupar sota l’etiqueta de ciències del llenguatge (sociologia, antropologia, semiòtica, psicologia, filosofia, didàctica, lingüística), que ajuden en la comprensió dels factors dels usos lingüístics orals, escrits i iconoverbals. En suma, s’aborden les diferents explicacions sobre el fet lingüístic des de disciplines estrictament lingüístiques, així com de disciplines que parteixen de la lingüística, però que prenen com a objecte d’anàlisi el text o el discurs, amb la qual cosa aporten una mirada diàfana i transversal sobre el tema.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L’enfocament comunicatiu
Des de l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament del llenguatge es concep la comunicació com un tot, en què intervenen aspectes de diferent tipologia que cal comprendre. Partint d’aquesta idea, en aquest capítol s’aprofundeix en l’enfocament i es considera la llengua no solament respecte a les seves estructures, sinó fonamentalment a partir de les funcions comunicatives que compleix en un context social i cultural determinat. Així, s’aborden temes des de la consideració dels diferents tipus de llenguatge fins a les habilitats lingüístiques adquirides mitjançant les tasques escolars, passant per la definició del que coneixem per competència comunicativa o els principis que regeixen l’enfocament comunicatiu, entre d’altres.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L’ensenyament de les llengües des d’una perspectiva discursiva
En aquest capítol es presenten tres grans blocs relatius a l’ensenyament de la llengua des d’una perspectiva discursiva. En el primer bloc, s’exposen alguns elements de reflexió que es refereixen als objectius de l’ensenyament de la llengua, i més en particular de la llengua materna, com la distinció d’aquests objectius en tres àmbits: el del saber fer lingüístic, el dels sabers constituïts i el de les normes d’ús del llenguatge. El segon bloc adquireix un caràcter més teòric i consisteix en un aprofundiment de la noció central de competència de la comunicació, cosa que condueix a analitzar, d’una banda, les situacions de comunicació i, de l’altra, els diferents tipus de discursos produïts en el marc d’aquestes situacions. Finalment, en el tercer i per concloure el capítol, s’analitzen algunes qüestions referents a la didàctica dels discursos, com els principis d’aquesta didàctica, els models de discursos o la proposta d’algunes activitats pràctiques.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L’adquisició de la competència literària
L’escola exerceix un paper fonamental en el desenvolupament de la competència literària. Per això, aquesta institució té la missió de conèixer quines són aquestes competències, quan, com i on aprenen els nens i les nenes a entendre i gaudir dels textos que anomenem literatura en la nostra societat i, també, de saber què es pot fer per ajudar-los en tot aquest procés. Prenent aquesta idea com a punt de partida, en aquest capítol es responen algunes qüestions com, per exemple, com es forma un lector, com són els textos que ensenyen a llegir o com s’ajuda a desenvolupar la competència literària, amb la finalitat d’entendre en gran manera el procés d’adquisició d’aquesta important competència.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Ensenyament del llenguatge, competències comunicatives i aprenentatge de la democràcia: avanços, resistències i dificultats
Des d’una perspectiva crítica, en aquest capítol s’exposa l’anàlisi i l’avaluació de com s’han incorporat les teories i els enfocaments funcionals a les pràctiques de l’ensenyament del llenguatge en l’educació secundària. Per això, es qüestiona la naturalesa i la importància dels canvis pedagògics esdevinguts en l’educació lingüística, a partir de l’anàlisi de les dificultats, les resistències i els avenços que s’han anat produint en aquest àmbit. El capítol també aborda aspectes d’innovació didàctica, currículum i ampliació del concepte d’alfabetització mediàtica i hipertextual.
