Els marges de la moral.

La moral és pública i cultural. No hi ha moral privada.
Qualsevol cultura, en un moment determinat de la seva
història, té uns «marcs normatius», això és, una sèrie de
principis, lleis, costums, hàbits, valors. que organitzen
els comportaments dels seus ciutadans en les seves vides
quotidianes. L’educació, en aquest cas, té la funció de
transmetre la moral a les noves generacions. Tanmateix,
els autors d’aquest llibre creuen que l’ètica no és la
moral. A diferència d’aquesta, l’ètica és la resposta a
la demanda del rostre de l’altre, una resposta que se
situa en els marges de la moral, en els límits del bé i
del mal.